Joaquim Peñalver, president d’AE, i Xavi Segarra, associat. Foto: PV
La crisi ha agreujat problemes estructurals
Pep Valenzuela
Amb una afiliació de 552 professionals i comerços de 10 sectors amplis, Autònoms Egarencs (AE) representa ja una alternativa local amb l’objectiu genèric d’agrupar milers d’autònoms, pimes i micropimes des que començaren a treballar, pels volts d’abril i maig de 2020, en plena pandèmia, però mirant molt més enllà.
Des d’AE, afirmen que una associació era necessària perquè «les treballadores autònomes de base, no tenim representació real efectiva», explica l’actual president de l’entitat, Joaquim Peñalver, tot indicant que, de moment, AE només té presència a Terrassa i Rubí, «però volem expandir-nos per tot el país», subratlla Peñalver que té un negoci de fisioteràpia.
Tot i la diversitat de sectors i mides de les empreses, la gran majoria d’afiliades són petites, i es parla d’«assegurar un treball digne per a tothom», emfatitza ara en Xavi Segarra, afiliat i creador d’una xarcuteria especialitzada.
La «veritat», afegeix en Peñalver, «és que totes les hòsties les rebem nosaltres», en referència sobretot als impostos, hores de treball i manca de prestacions i serveis laborals i socials. I cita un cas: els ajuts o subvencions «no ens arribaven. Però això ha començat a canviar des que vam tenir una reunió amb Foment, on es van comprometre a ampliar l’atenció i serveis a les nostres associades», comptant aquí informació i formació.
«Abans ens sentíem orgullosos i satisfets de ser emprenedors», recorda en Xavi, «però, ara, aquest orgull s’ha perdut, ens sentim perseguits i maltractats en comparació amb el que donem a la societat», destaca en assegurar que «som el sector que més riquesa crea a escala de país i Estat».
Aquests dos autònoms afirmen en to indignat, en conversa amb Malarrassa, que «l’Alcalde no pot anar a tots els comerços de la ciutat a fer-se la foto i, després, permetre més supermercats dintre la ciutat». Aquí és en Peñalver qui demana: «Per què no va als que tanquen? Ell va als que no tanquen, però als que tanquen no, i això és una pena. Tothom necessitem ajuda i reconeixement».
Un altre tema que preocupa l’associació d’autònoms és la gestió dels aparcaments. Indiquen que a zones importants, com l’avinguda de Barcelona per exemple, no es deixa aparcar. Vinculat a aquest problema hi ha el dels lloguers, «però qui pot mantenir un lloguer alt sense vida als carrers?», diu en Joaquim, «si la vida la treus fora de la ciutat, mates el comerç petit i de proximitat».
Des de l’Ajuntament, la regidora responsable els hauria assegurat que no es poden negar a l’obertura de centres.
Resumint la perspectiva dels autònoms, en Peñalver explica que aquests necessiten quatre elements per funcionar bé: primer, impostos justos i protecció justa; segon, xarxes de suport mutu. Tercer, fórmules de gestió d’aparcaments i de la neteja. I quart, la gestió de terrasses de bars i restaurants. Qüestions bàsiques, tot plegat, però que només amb pressió i força es poden aconseguir.
AE reivindica també els mercats tradicionals, que «estan fets una pena», subratlla en Joaquim en plantejar que per visió de futur cal canviar, veure que fan altres, els casos de Narbona i altres llocs del sud de França, «veus que ho fan diferent». Cita també el cas dels vals de comerç, que molt més a prop nostre, a Rubí, haurien tingut un «èxit molt gran».
En aquest punt torna a sorgir la necessitat de l’associació i que sigui gran, es plantegen arribar a les 5.000 associades. L’entitat ha creat també una xarxa de suport mutu entre les associades, i pensen en la creació d’una aplicació per gestionar la cooperació entre la gent i empreses vinculades.
L’estructura d’AE és senzilla: una junta de 12 persones, un grup d’ajuda d’altres 10 o 12, tothom fa el treball voluntari. Dintre la junta directiva hi ha les representants dels diferents sectors. Han creat una web (autonomsegarencs.com) i tenen perfils a les xarxes socials. La xarxa serveix per fer córrer ofertes i demandes, «és una mica cooperativa», explica en Segarra, «ens ajudem entre nosaltres».
En Joaquim subratlla: «En lloc de crear infraestructura, compartirem els nostres serveis i treball, no cal tenir serveis propis, els compartim i ens posem d’acord».
El petit comerç es mor, amb greu risc per a la vida dels barris
«El comerç petit, a poc a poc va morint», afirma en Xavi, tot assegurant tenir dades estadístiques que demostrarien que Terrassa és «la ciutat de Catalunya amb més grans centres comercials. Això és molt dur, per un costat van fent vídeos del petit comerç i per altra, obrint súpers i grans superfícies, que no beneficien el petit comerç».
La competència és dura (els grans tenen tots els recursos, les ajudes principals, els impostos no són proporcionals), però, potser també, perquè la gent s’hauria empassat el discurs i model, «hem de fer un esforç personal també», defensa en Peñalver. Un esforç també, matisa, de «modernització i de crear eines perquè els governs ens tinguin en consideració i ens tractin de manera igualitària», i cita el perill que «una de les avingudes millors de la ciutat, la de Francesc Macià pugui estar en perill si no hi ha facilitats per aparcar. Els perjudicats, els de sempre, el petit comerç».
A l’associació hi ha alguns autònoms amb fins a 27 treballadores, però no és l’habitual. En tot cas, el president d’AE afirma no veure problemes per poder tenir més. També declara que, en primer lloc, «hem nascut per l’autònom abandonat de la mà de deu». Als estatuts especifiquen, al mateix temps, que per associar-se cal ser autònom, pime i micropime.
Filant més prim, Segarra afirma què entén per autònom: «qui s’aixeca cada dia a treballar i ha de complir les seves il·lusions i les dels seus treballadors, i que li quedi un euro per portar a casa i poder arribar a fi de mes, pagar tots els impostos, el patiment de cada dia. I molt clar que si volem treball digne ho és per a tothom».
«El problema més greu és que el teixit comercial de la ciutat s’està desfent, fa molts anys, i el petit comerç mor», reprèn la conversa en Joaquim. Aquí, la majoria de «polítics fan el discurs de la defensa del comerç de barri, que és el que dóna vida a la ciutat, però la gent no pot triar i opta per les alternatives, potser més atractives a l’hora de comprar; però el petit comerç no pot lluitar amb les mateixes condicions, la desigualtat és tan forta!».
Molta gent els estaria demanant convocar una gran mobilització, informa Peñalver, «i nosaltres volem, però ara no sé si podem, si és el moment». De motius, aparentment, no en falten, com tampoc la força.
Deixa un comentari