Dignificant vida i treball, «manters» de Barcelona creen Diom, una cooperativa de venda ambulant: «que la manta sigui taula», en el nou número de la revista Cooperació Catalana, editada per la Fundació Roca Galès, la creació de la cooperativa de venda ambulant a Barcelona ocupa la portada com a reportatge principal.
S’anuncia també una entrevista amb el Pablo Caballero, secretari general de la Federació Uruguaiana de Cooperatives de Vivenda i Ajuda Mútua (FUCVAM).
«Competir és un luxe que només es pot permetre l’1%», alerta en Xavier Rubio Cano, qui comença amb aquest article, «Coopera!», una col·laboració on intentarà «relacionar una de les arts humanes més transformadores, la música, amb l’economia solidària i el cooperativisme, la més transformadora de les economies si hi incloem les economies feministes, ecologistes, comunitàries i procomú».
També a portada, l’opinió d’en Jordi Garcia Jané: «Sostenir la participació», tot defensant «la democràcia participativa i, per tant, radicalitzar la democràcia transferint poder de decisió a la ciutadania en tots els àmbits de la vida social. Ara bé, també penso que la participació de les persones té límits. Participar bé (no escalfar cadires) demana força temps: temps per informar-se, temps per deliberar i decidir amb els altres, temps per executar allò que hem decidit, i temps per avaluar i millorar el procés i els resultats de la nostra decisió».
Això, però, no és tot. Com sempre, el Tornaveu, amb Josep Maria Masramon Falgueras, l’Editorial i el Noticiari de l’Agnès Giner. I encara uns «Postres d’hivern» a la Cuina en Calma de Mireia Ribas; la Ressenya de Josep M. Pons-Altés del llibre Fam de pa i de terra. La col·lectivització agrària a Catalunya. Acaba, ara sí, amb l’article de Salut Cooperativa de l’Anna Delatte «La fidelitat en crisi»; i la Biblioteca (Donació de llibres. Retalls) de l’Elisenda Dunyó.
Podeu llegir el text del reportatge sobre la Cooperativa Diom de venda ambulant:
Cooperativa de venda ambulant: inclusió social, cohesió i desenvolupament comunitari
L’Ajuntament de Barcelona, entitats i persones de la comunitat senegalesa i del cooperativisme i l’economia social, han creat una cooperativa de venda ambulant i comerç (Diom -força interior o coratge), eina també de desenvolupament comunitari i de cohesió social. Experiències al món i la de la cooperativa Alencoop ja mostren resultats.
Passejant amb una amiga per Dakar, capital del Senegal, una sorpresa: «ah! Mira, Baye, ja sé perquè a Barcelona hi ha molts venedors senegalesos, igual que aquí», explica en Ababakar Thiakh, més conegut com a Baye, membre de l’equip tècnic del projecte de cooperativa de venda i comerç a la ciutat Comtal. L’escena és habitual, igual o molt semblant a nombroses ciutats del món, un aspecte més de la globalització segregadora i creadora de desigualtat. A Barcelona, amb la crisi el fenomen esdevingué, a més, la possibilitat per sobreviure per a molta gent que perdia la feina i els papers, o ja no els podia aconseguir més.
Amb una dimensió i perfils variats i polèmics, la qüestió ha estat sotmesa a estudi rigorós per part de l’Ajuntament, impulsor del citat projecte, entre altres raons perquè «sabem que ni la repressió policial ni les multes resolen els problemes». Així mateix, hi ha un precedent d’èxit, el de la cooperativa Alencoop, de recollida de ferralla i reciclatge.
També s’han estudiat i tingut en compte una sèrie d’experiències internacionals, a Canadà, Sud-àfrica, Brasil i altres llocs. Tot i així, «la idea és realment molt innovadora», declara en Xavier Gallofré , tècnic també, format en Relacions Laborals i amb llarga trajectòria en el món del cooperativisme, «iniciativa de l’Ajuntament, tot i que hi havia condicions que l’afavorien: bàsicament, un col·lectiu i comunitat ben organitzada i amb pràctiques culturals molt coherents amb els valors cooperatius». Aquesta idea innovadora, subratlla en Baye s’emmarca en el que es coneix com a Sistema Integral Cooperatiu d’Intervenció Socioeconòmica (SICISE).
Tot plegat marca «una inflexió, un plantejament diferent, mirant de dignificar l’activitat de venda d’altra manera», explica en Baye tot citant una dita d’en Xavier: «agafar la manta del terra i que esdevingui taula, per dignificar aquesta feina, i amb ella la vida de la gent». Persones, recorda, que han vingut a un lloc diferent i tenen necessitats bàsiques que avui només poden resoldre així o en altres activitats, però «volen viure de la venda al carrer».
Durant el primer semestre del 2016, per iniciativa i amb finançament municipal, es creà un grup d’estudi i treball amb gent coneixedora de la realitat social i del cooperativisme per elaborar un disseny i proposta de solució cooperativa a la venda ambulant a la ciutat.
Durant el segon semestre, s’ha fet la convocatòria a entitats i persones per definir un primer grup de 15 persones, grup promotor i sòcies de Diom, «però tenint molt clar el caràcter comunitari del projecte», detalla en Xavier, «perquè el projecte té com a objectiu la construcció d’un instrument per a la comunitat, no només per a les persones promotores en particular».
En aquest temps, simultàniament, s’ha elaborat el pla d’empresa i s’ha vist tot allò necessari per assolir els objectius, des del punt de vista organitzatiu, material i de persones. Per tant, un pla d’empresa viable que encara, de fet, està acabant-se en els detalls.
A dia d’avui, està quasi tot a punt per començar la tercera fase, durant el primer semestre del 2017, que és la de posada en marxa del projecte, inici del treball i activitats de venda i comerç.
Emfatitzant en l’aspecte innovador del projecte, en Xavier interpel·la: «Haguessin pogut muntar una empresa d’inserció clàssica, però es va considerar més just i millor solució a mig i llarg termini fer de manera que la comunitat sigui protagonista i responsable del projecte. O sigui, no fer per a ells, sinó amb ells, empoderament de la comunitat que crea el seu propi instrument».
Les persones del grup promotor, d’altra banda, són subjectes actius, que volent tenir protagonisme a la societat d’acollida, i de fet participen a diverses entitats: l’Associació Catalana de Residents Senegalesos, el Sindicat de Venedors Ambulants, Nou Barris Acull, Sos Racisme, Fundació Ires, Bayt al-Thaqafa, Ibn Batuta i altres.
Al temps, al projecte hi ha una Taula d’Entitats de la comunitat que es reuneix cada dos mesos, es informada sobre l’evolució i serveix de fòrum. Després, hi ha també la participació d’un conjunt d’entitats interessades i que hi participen en diferents graus, entre les quals, amb una implicació especial, el Casal de Barri del Besòs, el col·lectiu Ronda i el grup ECOS (les 3 en són seus de treball), així com les cooperatives IACTA i Gedi i l’Associació Procoop, que coordina el projecte.
En aquest context tot, les persones del grup promotor són molt conscients del compromís col·lectiu. Al temps que el grup és representatiu de la diversitat existent entre venedors i venedores ambulants: des de qui té estudis universitaris a qui necessita alfabetització bàsica. Explica en Baye que aquesta opció pot fer més difícil començar, però és l’única forma de fer una experiència de més abast, amb continuïtat i que es pugui replicar.
Podria esdevenir, per exemple, model també per a altra gent amb dificultats econòmiques en la societat d’acollida, «en són prou conscients que aquesta és la seva contribució a la cohesió social d’aquí», apunta en Xavier.
Després de sis mesos preparant el pla de negoci, ara miren totes les possibilitats de la feina, amb una perspectiva que contempli la possibilitat d’entrada i sortida de més gent, «en definitiva, això ha de funcionar com un ascensor social, per obrir nous horitzons».
D’entrada, la feina concreta serà la venda i comerç en espais amb parades. Per tant, dintre la legalitat, llocs de treball, pagament d’impostos i canvi en els articles: d’economia social, comerç just, producte procedents d’Àfrica i altres llocs, una gama més elevada en general. L’altra activitat bàsica serà donar servei a persones regularitzades però que tenen dificultats en accedir a llocs de venda a les fires i mercats ambulants existents. «Nosaltres el que proposem és que allà on siguem implantem un programa comunitari», afirma en Xavier, «fer que vingui la gent a conèixer, això és bo per nosaltres i per tots els venedors que hi ha allà».
Altra focus d’atenció és la formació en llengües, així com sobre cooperativisme, al temps que la relació amb totes les entitats de la ciutat. «La gent ha vingut a participar en el desenvolupament del lloc d’acollida», explica en Baye, «i ajudaria molt a la cohesió social, perquè donaria eines per poder participar i treballar en la societat d’acollida, també a gent d’altres comunitats, permetent al temps compartir la riquesa social, cultural i personal de la qual en són portadores les persones nouvingudes».
Pel que fa a la potser part més delicada de la seva activitat, la relació amb el comerç, en Xavier considera que la participació als mercats de barris i districtes pot ser beneficiosa en general. Els problemes amb la venda de productes il·legals i el pagament d’impostos, com s’ha dit, també quedaria resolt. Clar que aquesta cooperativa no donarà solució als quasi 400 manters que es calcula hi ha a la ciutat, però també amb aquests s’estableix una relació que permet compartir i dialogar sobre la situació i problemes, apunta.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari