La precarització ha contribuït a incrementar en 40.000 els autònoms a Catalunya des del 2011
A mida que s’asseu la polseguera (és una forma de dir) de la gran destrucció de llocs de treball viscuda en els darrers anys (hom parla quasi d’una dècada perduda, per alguns, d’altres han guanyat prou igualment) van apareixent dades que empenyen a pensar que tot plegat això sembla una conxorxa, una «estafa» i no crisi, tal i com plantejava una de les dites popularitzades amb el 15M i que, per més que ja no tant utilitzada, hom tindrà temps de recordar i plorar.
L’última notícia l’ofereix l’informe sobre la situació del treball autònom a Catalunya, que elabora anualment el Consell de Treball Econòmic i Social.Diu que si a finals de 2011 hi havia a Catalunya unes 490.000 persones donades d’alta com a autònomes, el 16,2% del total de persones que treballaven;el 2016 els autònoms arriben als 530.547 i representen el 17,2% de totes les persones ocupades.
Concentració de vaguistes Movistar, subcontractes i falsos autònoms, davant el Col·legi d’Advocats de BCN. Foto: PV
En presentar aquest informe, la consellera responsable de l’àrea, Dolors Bassa, reconeixia que «una part molt important del creixement del nombre d’autònoms correspon a persones que han estat contractades per empreses en el què popularment es coneix com a falsos autònoms». De fet, del total d’ofertes de treball a autònoms el 32% procedeix de grans empreses, algunes de les quals, sinó totes, han aprofitat abans la crisi i les reformes laborals (la força sempre) per desfer-se de part de la plantilla per «aprimar» o «externalitzar» estructura i serveis.
La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies planteja que “es tracta, doncs, d’esbrinar quins són autònoms efectius i quins ho són forçosos”, tot recordant al respecte les actuacions de la Inspecció de Treball contra els falsos autònoms i les empreses que els fan servir, concretament, en el cas de Telefónica, que té pendent una multa de 5 milions d’euros per contractar sota la forma d’autònoms a personal que fa feina fixa i estructural. Un cas que aconseguir saltar als mitjans de comunicació gràcies a la lluita i vaga indefinida que portaren a terme el col·lectiu de treballadores.
L’estudi defineix com a «autònoms pròpiament dits» aquelles persones fins fa poc considerades professionals per compte pròpi, i que representen un 59,1% del total. La resta, 41,9% són persones que estan donades d’alta com a Treballadors Autònoms Dependents (que treballen almenys en un 75% del seu temps per a un sol client), socis de cooperatives o altres societats col·lectives.
Les dades de l’informe obren marge suficient per sospitar de la situació real de bona part d’aquestes darreres persones i de les en molts casos suposades societats col·lectives, en realitat falses cooperatives. És el cas de la comarca amb el percentatge més baix d’autònoms «pròpiament dits», Osona, on durant els darrers mesos s’han donat moltes denúncies i han tingut lloc mobilitzacions sindicals en el sector carni, precisament per l’utilització de falsos autònoms i de cooperatives també simulades.
Les coincidències no són casuals, ja que el perfil del treballador autònom vinculat amb societats col·lectives és el d’una persona que treballa en la indústria o la construcció, mentre que el dels autònoms dit clàssics o «pròpiament dits» es vincula amb treballador del sector serveis. L’informe destaca també que el perfil mitjà d’un treballador autònom és el d’un home amb estudis superiors d’entre 34 i 54 anys, que no té assalariats al seu càrrec.
L’estudi, al temps, recomana en les seves conclusions alguns canvis que facilitin la vida d’aquest sector, com ara els requisits que es demanen per accedir a la prestació per cessament d’activitat, que ara se situa en 2 anys de pèrdues continuades, i és que de fet només només un 14% dels afiliats al Règim General de Treballadors d’Autònoms (RETA) i del Règim d’Empleats Familiars (REM) tenen subscrita l’ampliació de l’assegurança que els permetria accedir a aquesta prestació.
També destaquen com a punts negatius la fiscalitat poc favorable i les pensions molt baixes. De fet, el país se situa novament entre un equip d’elit a Europa, en el qual només estan pitjor Polònia, Itàlia, Portugal i Grècia.
Redacció
Deixa un comentari