Sebastià Garbí
«Es corre el risc que nous models empresarials, en particular aquells propiciats per les noves tecnologies, soscavin els drets assolits en el mercat laboral»
El gran problema de l’ocupació en el món: les dolentes condicions de treball», titulava el passat 13 de febrer l’agència de notícies de l’OIT (Organització Internacional del treball) un article presentant el nou informe de l’organisme internacional. Afirmava, així mateix, que «l’evolució en la reducció de l’atur a escala mundial no va acompanyada de millores en la qualitat del treball», i pitjor encara, que «el principal problema dels mercats de treball en el món és l’ocupació de baixa qualitat. Milions de persones es veuen obligades a acceptar condicions de treball deficients».
Les conclusions són totalment compatibles amb les dades que fa poc més d’un mes publicava l’Observatori del Consell Comarcal del Vallès Occidental, sobre atur, salaris i desigualtat en la nostra comarca.
És molt interessant mirar la realitat des d’aquesta perspectiva global/local. Permet constatar que els processos de degradació de les condicions de treball, i amb això l’increment de la desigualtat, la pobresa i la injustícia arreu no són casuística regional, sinó rostres d’una mateixa política internacional, precisament aquella que promouen les grans institucions financeres internacionals, les grans corporacions i els principals estats que dominen el món, que no deixaran de reconèixer els efectes, però assenyalaran a altres culpables.
Doncs sí, l’informe de l’OIT, titulat Perspectives socials i de l’ocupació en el món: Tendències 2019 (WESO), indica que la majoria dels 3.300 milions de persones ocupades (legalment) al món, «no gaudeixen d’un nivell suficient de seguretat econòmica, benestar social ni igualtat d’oportunitats. Pitjor encara, els avenços en la reducció de l’atur a escala mundial no es veuen reflectits en una millora de la qualitat del treball».
Europa no escapa d’aquesta degradació, ni relativament ni en termes absoluts. No només és una percepció que hom viu quotidianament en el nostre entorn, segons les conclusions de l’informe de l’OIT a Europa «la pobresa laboral, la mala qualitat del treball i les persistents desigualtats en el mercat de treball continuen sent preocupants».
No hi ha dubte que les condicions generals de vida en els països enriquits, malgrat tot, són millors. Almenys en aquells on el més gruixut o flac coixí d’estat de benestar encara conserva algunes reserves i per una part de la població. Però la distància que separa Catalunya dels dits països emergents cada vegada és menys perceptible. Allò que abans semblava un abisme, un món diferent, una diferència de qualitat, ara només es percep en termes de quantitat. Per exemple, l’atur, la pobresa, la desigualtat, la inseguretat en sentit ample (no només violència o delinqüència), o sigui no tenir garanties mínimes suficients de vida (habitatge, seguretat social…).
Segons l’informe de l’Organització Internacional del Treball, que encunyà el concepte «treball decent» fa anys, tot establint uns nivells mínims de garanties de condicions laborals, afirma que hi ha «diversos dèficits» i que «al ritme actual, la consecució de l’objectiu de treball decent per a tothom establert entre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODES), concretament en el ODS 8, és inassolible per a molts països».
Segons la directora adjunta de Polítiques de l’OIT, Deborah Greenfiels, «la igualtat i el treball decent són dos pilars del desenvolupament sostenible», i «l’ODS 8 no només es refereix a l’ocupació plena sinó a la qualitat d’aquesta».
L’informe, al temps, fa referència molt directa a la pèrdua de condicions i garanties laborals que implica la implantació de les noves tecnologies: «es corre el risc que alguns nous models empresarials, en particular aquells propiciats per les noves tecnologies, soscavin els drets assolits en el mercat laboral, per exemple, els relatius a la formalitat laboral i la seguretat en l’ocupació, protecció social i normes de treball». No cal anar molt lluny, només llegir les recents denúncies d’Inspecció de Treball i sentències d’alguns tribunals contra empreses com Deliveroo (de repartiment de menjar preparat) que ara obliguen l’empresa a contractar com assalariats aquests suposats «autònoms», i altres similars que esclavitzen les persones treballadores amb una forma encoberta denunciada com a «falsos autònoms». Per aquests camins semblen anar altres empreses com Uber i Cabify en el sector del taxi, però que s’estén molt més enllà amb la utilització de les dites plataformes digitals.
Una altra conclusió: «Tenir ocupació no sempre garanteix condicions de vida digna». Bé, d’això ja fa anys que en sabem. Els diaris i telenotícies en parlen sovint, com si fos d’alguna malaltia apareguda no se sap massa bé com. En tot cas, les xifres a escala mundial apunten que «un total de 700 milions de persones viuen en situació de pobresa extrema o moderada malgrat tenir feina».
Tot plegat, els canvis i transformacions viscudes en l’àmbit de la producció de béns i productes ha transformat les condicions de treball i deixat l’antiga identitat de classe molt mal parada. Hi ha, encara, qui defèn que la dita «centralitat del treball» ja no respon a les qüestions més rellevants en la societat actual. En sentit contrari, aquest informe de l’OIT afirma que «el treball remunerat és la principal font d’ingressos de l’ampla majoria de les llars al món, i l’organització del treball pot reforçar els principis fonamentals d’igualtat, democràcia, sostenibilitat i cohesió social».
Deixa un comentari