A nivell local hom viu un reflex de la situació general”, afirma en Josep Maria Pi que és actualment secretari d’organització de la CGT a Catalunya. Tot remarcant, però, “una peculiaritat local, és el problema de l’atur, més greu que en altres llocs”.
“El gran problema és que han anat retallant drets i condicions laborals, amb les reformes laborals, aprovades pels sindicats amb els governs, i l’última ja sense cap tipus de moderació, ha acabat d’esclavitzar i precaritzar qualsevol dret social i laboral”.
En Pi assegura que a la ciutat s’ha vist amb EROs indiscriminats, acomiadaments i retallades, i rcorda, l’ERO de Mútua i l’intent de retallar sous a l’Hospital.
Josep Maria Pi, històric militant de la CNT i la CGT a Terrassa, avui secretari d’organització a CGT-Catalunya. Foto PV
El pes de CGT està lluny dels dits sindicats majoritaris. Recorda en Pi, però, que el sindicat encara pateix les conseqüències de la criminalització i el cop rebut amb l’atemptat a la sala Scala (on van morir dos treballadors afiliats), durant la Transició, als darrers anys 70, quan encara era CNT. Declara en Pi que, tot i això, “ara la CGT està creixent i guanyant suport, ens ho diuen immediatament els resultats en les eleccions sindicals”.
D’altra banda, vol destacar els continguts de les lluites. Comenta que han jugat un paper important a l’empresa municipal Eco-Equip, reivindicant la recuperació de pèrdues salarials i modificacions horàries, al temps que la destitució del gerent i la cap de personal, “per una gestió que entenem que era totalment contrària al que hauria de ser allò públic”.
Es mostra orgullós pel paper jugat a Mútua de Terrassa, tot alertant que “hi ha persecució a alguns dels nostres delegats”. CGT va enfrontar directament l’ERO, els “preacords als quals han intentat arribar empresa i alguns dels sindicats”. Creu que això és per la seva “implicació en la defensa de la sanitat, no només la lluita sindical, també lluita social amb altres entitats, en aquest cas donant suport a la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública”.
Aquí, en Pi assenyala de nou allò que li sembla clau, “avui, la feina només sindical és pràcticament nul·la”. I cita: modificacions de les normatives laborals, acomiadament lliure, “a més pagat pels propis treballadors via FOGASA”; s’està “gratificant a les empreses perquè acomiadin els treballadors, no cal que perdin diners, només que les seves previsions d’objectius no es compleixin”.
Així, “els conflictes en els termes habituals de defensa dels drets laborals han quedat absurds, i amb la reforma del dret de vaga i de manifestació el que fan és criminalitzar. Ara, quasi necessitem més advocats penalistes que laboralistes”, sentencia.
Afirma que “l’organització està en el fil de la il·legalitat”. Però és que “entenem que la seva legalitat no és la nostra; les vagues domesticades d’un dia no porten a res. Les vagues que se sol·liciten amb temps només beneficien la patronal, que es pot preparar bé; per les treballadores, pèrdues econòmiques”.
En aquest context, “potser ha arribat l’hora de la desobediència, d’actuar al moment; no es pot esperar, demanar permís i que la nostra lluita no tingui efecte”. En Pi creu que hi ha la “lluita al carrer o les jornades de combat, que són coses justes i completament necessàries en aquests moments. Creiem que hi ha altres formes de resposta”, rebla el secretari d’organització de CGT-Catalunya.
Això, però, s’ha de plantejar “amb el conjunt de ciutadanes, que moltes no tenen ni el dret al treball”. L’organització sindical, argumenta, “ha de servir per canviar estructures, trencar el sistema”. Tot això, argumenta, “lligat a la lluita pel dret a l’habitatge i altres que reconeix la mateixa Constitució, que és una cosa en la qual nosaltres no creiem, però ells en teoria sí”.
Una xarxa d’aliances que es ve articulant a nivell d’Estat espanyol i en la qual la CGT hi participa és la de les Marxes de la Dignitat, que aquest any, el 22 de març, per segon any consecutiu va convocar a Madrid. En Pi explica que hi van donar suport. Però entenen que es tracta de traslladar la lluita als territoris. “Perquè no tothom té la facilitat o possibilitat d’anar-hi allà, però sí ho poden fer a les localitats, i les respostes locals poden tenir més participació”.
Durant aquesta Marxa han sorgit propostes per convocar una vaga general per a l’octubre. A banda l’opinió d’en Josep Maria Pi sobre les vagues, que hom acaba d’apuntar, alerta que CGT té una característica essencial, i és que els “sindicats tenen autonomia pròpia i decisions pròpies”. La CGT funciona, organitzativament, molt a nivell local, “perquè entenem que és la manera de participar i estar vius en tot allò que són els moviments socials, que és l’essència de la nostra organització”.
Aquesta proposta de vaga de l’octubre s’ha de discutir als territoris. I el 22 a 24 d’aquest mes hi ha una plenària estatal on ja hi haurà resultats dels debats i sabran l’opinió majoritària. “Però no hi ha cap òrgan superior als sindicats per decidir això”, remarca.
Durant les darreres dècades, declara, els sindicalisme no ha funcionat bé. Creu que hi ha hagut un procés de “domesticació” i un “oblit de l’acció directa i el suport mutu”. En aquest sentit, afirma en Pi, “en pocs anys hem transformat l’organització”. I explica: “estàvem creixent en el camp de banca i altres sectors molt acomodats, però que no es feien la idea del seu entorn. Ara, CGT és el sindicat dels precaris, de tota aquella gent que ningú vol”.
Amb això, assegura, tot i que “no ho estem fent tot lo bé que tocaria, anem tenint petites victòries i anem creixent”. En tot cas, sentencia, “per més que no sabem donar resposta a tot i no som l’eina per lluitar contra tot, ens sembla que no estem desencaminats i que fem allò que és condició bàsica: l’eina la construïm nosaltres, no ens la fa ningú”.
Eco-Equip, les empreses municipals també precaritzen
A Eco-Equip, societat anònima municipal per la recollida d’escombreries i neteja viària, va celebrar eleccions sindicals el passat març. La CGT va perdre la majoria (de 5 es queda amb 4, tot i ser la llista més votada), en favor d’UGT (de 3 a 5). CCOO perd 1 de 2; CSIF manté 2, USOC per l’únic que tenia i entra COBAS amb 1.
Tot i perdre un delegat, en Josep Maria Pi valora que CGT segueix sent primer entre els treballadors de carrer. D’altra banda, van aconseguir que marxessin el gerent i la cap de personal, als que acusaven de “facilitar l’entrada de gent a treballar per la seva afiliació sindical, per amiguisme amb la direcció i no perquè hi hagués una selecció o una prova on tothom tingués opció”.
Això, assegura, “ens ha portat molt problemes”. Declara en Pi (extreballador i bon coneixedor de l’empresa) que s’ha fet una campanya “com si nosaltres vetéssim gent, concretament immigrants”. Segons en Pi, la CGT el que va fer és plantejar que Eco-Equip havia de ser, per les seves característiques, una empresa “oberta a la gent que sobretot estigués passant situacions d’atur greus, i no pel fet de ser familiar d’un dels treballadors”. Considera que va portar “mals entesos”.
No va ser una opció popular, assegura, “però enteníem que de vegades s’han de prendre decisions que poden no ser agradables o que ni s’entenen”.
D’altra banda, explica en Pi, Eco-Equip “acaba gestionant els plans d’oucpació”. Com a sindicat van denunciar-ho públicament, “perquè enteníem que el que s’ha de fer és crear nous llocs de treball. I amb la nova normativa estatal que prohibia ampliar o contractar plantilles de l’administració pública el que han fet és no contractar gent, però sí que a través de plans específics d’ocupació s’ha tingut gent treballant moltes més hores amb sous molt més baixos i en unes condicions que no són les que ha de tenir un treballador”.
D’aquesta manera, argumenta, “han fet un cop de mà a alguna gent que segur que ho necessitava, però precaritzant treball i sous, les condicions laborals de la plantilla”. El que, en el millor dels casos, vindria a ser repartiment de la misèria.
En principi, fan formació, “però estan les mateixes hores que un treballador d’Eco-Equip al carrer amb sous i condicions laborals inferiors, fent la feina que li pertocaria a treballadors fixos”. Per molt que ho justifiquin, conclou, “el que fan és cobrir les feines que no poden complir per manca de personal, fent-les a través d’aquestes.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari