Un expedient de reducció salarial a 74 persones, en un sector en el qual les treballadores cobren entorn als 700 euros/mes. Un cas molt complicat, explica en Josep Santcristòfol, secretari general de la UGT del Vallès Occidental, “amb un patronat del que forma part l’ajuntament de la ciutat, i encara reduir aquest salari ja és…”. Una imatge de la situació al país, “quan va bé, doncs aquesta gent encara té feina”.
Amb 10 anys com a màxim responsable del sindicat a la comarca, en Josep acompanya sempre alguns casos, com ara el concurs dels transports urbans a Terrassa, amb UGT de TMESA. També el de les treballadores de neteja d’escoles municipals, un servei que realitza l’empresa CLECE. En tots dos casos, assegura, l’Ajuntament, en voler estalviar ha obert el pas a que les empreses retallar salaris i drets.
Josep Santcristòfol, secretari general d’UGT Vallès Occidental. Foto PV
A l’empresa privada, pitjor. Només mirar cap a Vacarisses, Ibérica de Altavoces ha presentat un expedient de tancament i vol deixar sense feina les 120 treballadores. “El tancament d’empreses” afirma, “ha estat facilitat per la reforma laboral d’una manera absolutament brutal”.
Era fàcil acomiadar, continua, però ara “és indefensió total, perquè si t’acomiaden l’empresa no ha de demostrar res, és el treballador qui ha de demostrar que no ha fet el que l’empresa diu. Demolidor”. És clar que “la crisi no només no ha acabat sinó que està lluny d’acabar”. I les deslocalitzacions continuen funcionant. Fer altaveus a Polònia dóna més lucre.
Però, encara més, de les 120 treballadores, algunes aniran a l’atur i difícilment trobaran feina. Les altres aniran a contractes parcials, temporals o per hores. Sempre amb menys salari i pitjors condicions.
Per tant, denuncia en Santcristòfol, “estan esquarterant l’ocupació actual”. Els contractes de 40 hores els divideixen en un de 20, un altre de 15 i, per fi, 10 hores que es perden. “S’estan perdent milions d’hores de treball”, emfasitza el secretari comarcal. “No s’està creant cap ocupació, s’està esquarterant la que hi ha”, tot destruint el treball digne i amb drets. “Així de clar i dur”.
Treballar no treu de la pobresa
Apareix un fenomen, fa alguns anys, que ho ha detectat molt la Creu Roja: treballadores amb contractes, però pobres. “Molta gent treballant ha de menjar a la Creu Roja perquè lo poc que cobra ho ha de dedicar a pagar llum, aigua o hipoteca, perquè no els fotin fora de casa”. Aquest fenomen creix exponencialment.
És un canvi substancial de les condicions de treball. El salari era sagrat. Ara, però, fan el que volen, com el torn o l’horari. La darrera reforma laboral ho permet. I això està succeint arreu, cal recordar que CiU ha donat suport total a totes les reformes laborals.
Per entendre el que passa, explica en Josep, s’ha de tenir en compte que a la crisi dels anys 90 el capital a la borsa en un 70% era d’economia productiva, ara la proporció s’ha invertit, el 70% del capital és especulatiu, només un 30% de productiu.
Altra dada, “el govern d’en Zapatero va poder decidir o bé nacionalitzar la banca o bé rescatar-la i va decidir lo segon, després d’una entrevista amb el Botín”. Es destinà una quantitat ingent no a arreglar la banca sinó a rescatar els responsables del desastre. “Amb el govern PP ja no és allò de que aplica aquesta política perquè no hi ha més remei, hi creuen totalment, és la seva. I a més ho pot vendre com que no hi ha més remei. Pel treball això ha sigut demolidor”.
Privatitzar les pensions
D’altra banda, continua, “hi ha gran perill de fallida del sistema de pensions”. L’actual augment de cotitzants a la Seguretat Social és producte de l’esquarterament del treball, i la recaptació igualment està baixant. Segons els càlculs més optimistes, cal crear 3 milions de llocs de treball fins al 2022, però “amb la tendència actual això és impossible”.
“Estan alarmats?”, es pregunta en Josep, “Clar que no, ho sabem millor que jo, però els hi va bé, perquè volen privatitzar les pensions, aquest és el gran negoci de la banca després de la fi de l’immobiliari”.
Així les coses, cal “la derogació total de la reforma laboral”, per reforçar la negociació col·lectiva com instrument per recuperar terreny. Així mateix, planteja “reformar totalment els contractes; amb dos o tres tipus hauria d’haver prou”; i reformar els expedients de regulació, “s’han fet expedients sense causa, les grans empreses han aprofitat per fer fora molta gent i esquarterar el treball”.
Altres reformes que defensa el secretari d’UGT: El salari mínim mensual s’ha d’acabar, hauria de ser per hora. “És més lògic”, argumenta, “aquí per la realitat contractual, el turisme sobretot, seria millor un sistema de salari/hora, amb 7,5 euros/hora per un contracte de 40 hores setmanals, i que conforme baixa el nombre d’hores el salari/hora puja”. D’aquesta manera, argumenta, qui fes un contracte de 15 o 20 hores seria perquè el necessita no per estalviar-se costos.
Canvis forts als sindicats
Sobre les responsabilitats del sindicat, en Josep afirma que “el sindicat i totes les organitzacions d’aquest país tenen un problema greu, l’intent d’erosionar-les que estan patint”. Argumenta que la imputació d’alguns sindicalistes s’està utilitzant per dir que és la UGT o CCOO. “Això és pervers”, continua, “volen anul·lar la capacitat d’intervenir”. Afegeix que, en aquest context, “ajuda poc que alguns parlin de casta sindical, col·locant tothom al mateix sac”.
Dit això, defensa una altra política sindical. Tot i no ser un postulat oficial, proposa que “la Mesa de Diàleg Social quedi suspesa. Amb la reforma laboral i un codi penal que està servint per criminalitzar el sindicalisme no pot haver-hi conversa. Perquè això ens situa en posició de debilitat total”.
A nivell intern, creu que cal que siguin els sectors els que decideixin. Les federacions només haurien de coordinar els sectors. D’això en diu: “tot el poder als soviets, que són els sectors, no les federacions; les assemblees de sector han d’elegir qui va a l’executiva de la federació, sigui qui sigui el secretari general. Això”, assegura, “influirà en canvis en negociació col·lectiva, és un canvi fonamental i necessari”.
“Qualsevol conveni sectorial ha de ser referendat pels delegats i delegades, representants de les treballadores; s’ha de votar”. I encara, “el sector ha de manar sobre el representant, no a l’inrevés”. Creu que l’organització també es mou en aquest sentit, “llàstima que ha tingut que venir una crisi com aquesta perquè vegem que els canvis organitzatius han de ser calat, no de maquillatge”, conclou.
Transport urbà: “s’ha d’anul·lar el concurs”
La concessió del servei de transport urbà se li ha complicat molt a l’Ajuntament. Després de mesos de conflicte, ha hagut de contractar una empresa externa per estudiar el cas.
En Josep Santcristòfol, secretari comarcal d’UGT, sindicat amb majoria al comitè d’empresa de TMESA, explica que esperen que, després d’un any ara ja, “sigui revertit totalment el procés, que sigui anul·lat i es torni a iniciar”.
Entén que l’Ajuntament necessita un informe en condicions per avalar una decisió d’aquest tipus. Ara, adverteix, “passi el que passi sempre hi haurà un contenciós administratiu, per uns o altres”.
“La veritat, és que s’ha fet una gestió lamentable”, avalua, “hem tingut problemes que no els havíem de tenir mai”. L’Ajuntament, sentencia, “és culpable perquè és qui fa les bases del concurs i qui fa l’informe tècnic, que en aquest cas no s’aguanta per enlloc; han portat a una situació límit”.
Si s’aconseguís revertir la situació, assegura, “això seria una fita inclús dins de l’Estat espanyol”. Perquè els tribunals, en casos així, no atorguen mai poder intervenir en nom dels treballadors. “Aquesta és la primera vegada que s’intervé, però no directament en el tema salarial, que és l’última conseqüència, sinó que s’intervé mitjançant arguments que sí han estat considerants al tribunal de contractació pública”.
Bàsicament, que l’oferta presentada conculca els drets dels treballadors en dos sentits: Primer, perquè les bases diuen una cosa incerta, diuen que l’empresa es regirà per la normativa laboral vigent. I l’empresa agafa com a normativa vigent el conveni sectorial, quan TMESA té fa 25 anys un conveni col·lectiu propi. Aquesta és la normativa vigent a la plantilla.
Els licitadors han fet els càlculs tenint present això, menys l’empresa Moventis. Per tant, la protesta no és perquè aquesta empresa pugui baixar el salari, sinó perquè s’ha situat en posició d’avantatge respecte dels altres licitadors.
Per altra banda, el propi Ajuntament “ens va servir en safata de plata altre argument, al seu propi informe tècnic, en puntuar amb el màxim una parada de bus al mig d’un menjador d’un bloc de pisos! Mare meva, tu!!”
Pep Valenzuela
Deixa un comentari