Amb més d’un any de recorregut, l’entitat Sèniors X Terrassa, de persones aturades amb més de 45 anys, valora positivament la feina feta, són més de 60 les persones implicades i es fan activitats, cursets, entrevistes i propostes a l’ajuntament i altres institucions. En conversa amb Malarrassa, l’Enric Milà, un dels impulsors, creu que tenen molta feina pel davant encara. Parla de sector d’edat exclòs del treball amb garanties i afirma que la formació i reciclatge necessiten un tractament diferent i, sobretot, que compti amb els actors protagonistes, les persones aturades, tot afegint que “les administracions poden fer molt més en aquest terreny”.
Els cinquanta i seixanta anys poden ser un bon moment per a reinventar-se personalment i professionalment. O una obligació, si com tanta gent hom ha perdut treball i, potser fins i tot, la casa i encara, molt fàcilment com a conseqüència, els ànims, l’autoestima i altres coses més, durant aquesta crisi mundial que, encara es debat, si només es pot comparar o ja superar la dels anys 30.
Ningú es queda fora, totes som necessàries. Logo del grup Sèniors X Terrassa
Ara fa quasi un any i mig que l’Enric s’adherí a un petit grup de persones, la majoria més a prop dels 60 que dels 50, que decidiren mirar endavant i fer valer coneixements i experiència, en el seu cas en gestió empresarial, més de 30 anys de professió. Sèniors X Terrassa, que és el nom del grup, agrupa més de 60 persones en aquests moment i des de fa poc és una entitat registrada, una exigència per poder tractar i optar a acords amb administracions públiques i també entitats privades, explica l’Enric, en fer referència a l’Ajuntament, Foment i Cecot, entre altres.
Com a grup pretenen fer-se presents davant entitats i organismes que puguin necessitar les seves qualificacions i experiència directament, o fer de mediadores amb empreses o altres administracions, «presentant-nos com a col·lectiu», diu, «amb propostes i potencial, car hi ha enginyers, informàtics, jardiners, economistes». Un grup de treball està intentant crear aquestes propostes, definir les aportacions que poden fer a empreses o projectes públics.
Altre grup està redissenyant la pàgina web, creant una nova imatge i discurs. Pensen també en realitzar cursos i tallers d’informàtica bàsica o alfabetització digital, «molta gent ho demana, aquesta setmana posarem ja dia i hora», subratlla l’Enric. Encara un tercer grup intenta mantenir relació amb totes les persones sòcies i col·laboradores de Sèniors, cuidant al temps aspectes importants com és proposar activitats i exercicis pel lleure i temps d’oci, així com dinàmiques de grup i tallers emocionals, molt importants per a totes les persones en situacions difícils, com aquesta.
Clau de volta en tota aquesta situació és la qüestió de la formació i/o el reciclatge; o com diuen des de l’altra banda, la inversió en «capital humà». Res de nou. Això, tothom ho té clar, fa anys i panys que governs i sindicats i altres dels dits agents socials dediquen, de vegades, la part més important de les seves energies; i que les inversions i pressupostos públics i privats per a finançar plans de formació laboral són molt grans.
Els resultats, pel que fa als objectius declarats, no han estat massa satisfactoris; més aviat al contrari, com mostren les estadístiques. (Altre tema és l’enriquiment de particulars. Encara se sap poc, però aquests diners han servit per finançar molts negocis i per omplir caixes i butxaques d’organitzacions i privats. Diversos casos tramiten en jutjats de tot l’Estat espanyol des de fa temps).
Sobre formació, precisament, informa l’Enric que estan parlant d’un «gran projecte» amb l’ajuntament egarenc, «per mirar d’organitzar, canviar o modificar el que calgui, perquè hi ha molts diners dedicats a aquest aspecte, per via de totes les administracions públiques quasi, cursos i més cursos, certificats de professionalitat i altres, i volem que les coses es facin d’altra manera, amb els actors, per veure què és realment el que cal fer».
Les perspectives pel grup de Sèniors X Terrassa, amb un despatx de moment a la seu d’UGT, són interessants i animadores, malgrat tot. La dita recuperació econòmica no es nota en aquest sector. L’Enric creu que si no tens entre els 30 i 40 anys les dificultats per trobar feina creixen exponencialment, sobretot quan es superen els 45. De fet, el grup es va constituir pensant en majors de 55 i han tingut que ampliar per baix, fins a 45 anys. D’altra banda, afegeix, qui troba feina ho fa en condicions molt precàries, amb contractes escombraria i pitjor. En aquest punt, destaca, «els ajuntaments i administracions poden fer més per incentivar la contractació de major de 45 i per a que sigui en condicions dignes».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari