Un “sorprenent èxit editorial” aquest de L’anarquisme, fet diferencial català, un llibre d’assaig historiogràfic de Xavier Diez, publicat per Virus Editorial, afirmà l’autor durant la presentació del mateix als Amics de les Arts. Un objectiu molt clar: contestar el “relat oficial” d’en Vicens Vives amb la seva Notícia de Catalunya.
Va ser en Jordi Martí Font, historiador també i militant llibertari avui organitzat a la CUP de Tarragona, qui va obrir l’activitat. Especialista en història de l’anarquisme, Jordi col·labora des de fa temps amb en Xavi, que no és anarquista ni ha militat en cap organització. “Aquest llibre”, afirmà en Jordi, “s’ha anat fent via xerrades i trobades”, treballant les qüestions de la lluita social i nacional a casa nostra. “Els orígens d’aquest poble no són els que ens mostren a TV3”, en línia amb el relat d’en Vives, tot allò de la gent de seny, ordre, treballadora, estereotips promoguts per les classes burgeses i conservadores. El nostre, afegí Martí Font, és un país de gent rebel, on la classe treballadora i les classes populars van assolí el seu major grau d’organització i alternativa amb la construcció i desenvolupament de la CNT.
D’altra banda, no hi ha contradicció entre el pensament llibertari i l’independentisme. Ans la contrari, Jordi afirmà que “l’independentisme actual funciona amb estructures assembleàries i mètodes de debat i treball que tenen molt més a veure amb l’anarquisme que amb, per exemple, el marxisme-leninisme”. Acabà la seva intervenció animant a llegir el llibre: “és important per a qualsevol persona que vulgui treure’s de sobre els estereotips sobre el que hem estat i som”.
El títol de llibre va ser una “provocació”, explicà en Xavi Diez, però de totes formes a ningú no se li escapa que l’anarquisme ha tingut una importància i influència excepcionals al nostre país. Un anarquisme que, segons l’autor, s’ha d’entendre en dos sentits, un de “genèric” i un altre “implícit”. O sigui, discurs i acció militant i organitzada en torn a la ideologia i propostes anarquistes, d’una banda, o acció social i cultural a partir de principis generals no adscrits explícitament a cap ideologia, “una actitud, maneres de fer que poden ser compartides per la iaia, el perro-flauta i el militant revolucionari”.
Xavier Diez i Jordi Martí Font presenten “L’anarquisme, fet diferencial català” a Terrassa
A l’arrel del treball d’investigació fet hi havia la preocupació en torn de “l’aparent desaparició de l’anarquisme al nostre país”. Hi havia també la necessitat de contestar el mite creat pel Vicenç Vives, més tard reelaborat pel pujolisme, d’aquesta “suposada essència dels catalans: seny, pactisme, treball, disciplina”. La proposta d’en Vives “és el projecte polític de la burgesia catalana per influir en Espanya, és l’ideari de l’Opus Dei”. Tot i així, el seu treball és molt rigorós, encara que una mica manipulador, però no amaga, encara que fent-lo aparèixer com a “defectes” dels catalans, les “coses que li molesten”: que aquests tenen una “tendència a les revolucions”, i parla d’onze revolucions que mereixen el nom complet a la història, que “no respecten el poder polític, que no saben obeïr”.
Considerà en Diez, tot definint-se com a “anti-essencialista”, que a la història es poden constatar algunes continuïtats, com una mena de “corrent tel·lúric”, que en el nostre cas es pot veure com un “pòsit de rebel·lia i esperit igualitari”, des de la revolució pagesa que acabà amb la servitud fins a les experiències col·lectivistes i d’autoorganització de l’anarquisme de principis de segle XX i fins als anys 30”.
El llibre, emfatitzà en Xavier, “és la meva proposta de projecte polític, i planteja que l’autogestió i l’igualitarisme que podem constatar molt bé en el nostre passat és el nostre futur”. Reclamà que Catalunya “aporti quelcom: valors, igualtat, autogestió, antilideratge o lideratge compartit, solidaritat”. D’aquesta manera, llavors, “trencar el triangle viciós constituït per les elits espanyoles, les classes populars i la burgesia catalana, en favor de les majories, lluitant contra l’Estat repressor i contra la burgesia que només defensa els seus interessos particulars”.
Deixa un comentari