‘No es inevitable’ es va presentar als Amics de les Arts: ‘Resistència íntima’, i ‘acció col·lectiva’ contra la tirania digital”

Ricard Ruiz de Querol (dreta) presenta ‘No es inevitable’, Amics arts, 20 setembre 2022 Foto: MG

‘No es inevitable’ es va presentar als Amics de les Arts el passat 20 de setembre

‘Resistència íntima’, i ‘acció col·lectiva’ contra la tirania digital”

Pep Valenzuela

Vivim, com a societat, un intens i profund procés de digitalització del conjunt d’àmbits i espais de vida. Suposadament «inevitable», d’acord amb el discurs imperant. Tanmateix, en contra de la propaganda «molt activa i eficient», destacà Ricard Ruiz de Querol a l’inici de la presentació del seu llibre No es inevitable (Alternativas económicas, 2022), el 20 setembre, Amics de les Arts, «dir que és inevitable, em grinyola. Perquè tot és conseqüència de decisions personals o col·lectives, i tot el digital és artificial, és creat a partir d’aquestes decisions». Res a veure, per tant, amb cap mena de destí inexorable per a la humanitat. Podria ser d’una altra manera, «hi ha futurs digitals alternatius», assegurà.

Ni destí ni casualitat, afegí l’autor, referint el fet que no ens trobem davant l’impacte d’un agent aliè al Planeta que ens arriba des de fora. Tampoc es pot parlar «d’evolució natural», aliena en aquest cas a la capacitat de decisió de les persones. «El desenvolupament tecnològic i digital es produeix dintre de la societat, a partir de decisions econòmiques i polítiques».

D’altra banda, pel que fa a alguns dels efectes de la digitalització de la societat, De Querol afirmà que aquesta produeix una percepció «reduïda de la realitat», al mateix temps que «fragmentada», i amb això una «reducció de l’espai públic, on es discuteixen les coses». Conseqüències contràries a les tantes i tan celebrades previsions de democràcia digital sense límits. «No tenim una societat de la informació i el coneixement, més aviat al contrari».

Els mateixos dispositius tècnics, eines dites intel·ligents, que ajudaren a impulsar la victòria de Barak Obama als Estats Units, van servir poc després per portar Trump a la Casa Blanca. La tècnica, subratllà De Querol, es pot fer servir d’una manera ètica, respectuosa amb els drets de les persones, o al contrari. Vegeu, en l’extrem, el cas de l’extermini nazi, amb tota la tècnica i racionalitat més avançada de l’època al servei de la destrucció. «El progrés tècnic no és forçosament positiu», emfasitzà.

Organitzada, la presentació, pels mitjans de comunicació Malarrassa i Alternativas económicas, en col·laboració amb Amics de les Arts, Ruiz de Querol (doctor Ph. D. in Physics, MIT, investigador social Ph. D. en Societat de la Informació UOC, líder creatiu en Kaospilot i facilitador en Coperfield per Social Good) cridà l’atenció sobre l’ús de les noves tecnologies digitals en el món de la comunicació i la informació, tot saludant, en primer lloc, iniciatives com les dels mitjans organitzadors, cooperatius i compromesos amb el periodisme crític.

«El Google que havia d’organitzar tota la informació del món i fer-la accessible a la xarxa, en la seva presentació pública, es dedica a vendre publicitat amb les dades que li oferim nosaltres mateixos en fer servir el cercador». I sentencià De Querol: «No és casual ni era inevitable, però ha passat. I ara ja s’anuncia una nova onada d’internet, de la qual ben poc sabem».

Lògicament, creix la preocupació davant el «capitalisme de vigilància» i «el control ciutadà» que patim. Tanmateix, la fascinació que produeixen els nous desenvolupaments tècnics, d’una banda, i la seva implantació, sense prèvia consulta ni demanar permís (banca, administracions públiques i privades…), ens obliguen a utilitzar-los i incrementar, així, la producció de dades i informació, mentre la majoria pensa que ens alliberen i treuen treball de sobre.

La dita «societat de la informació», afirmà De Querol, «ja era un projecte molt capitalista, no sortia de l’impuls comunitari; la pràctica i mecanismes que la fan són opacs, és un projecte privat per aconseguir el màxim de beneficis econòmics possibles». El triomf del «mercat», es diu i publica constantment i de forma acrítica i obscura a la gran majoria d’informatius, periòdics, telenotícies i altres mitjans. Un deus ex machina de qui no sabem res i al qual s’han d’oferir diàriament tots els sacrificis que demani, perquè el suposat progrés que representa no pot parar.

El capitalisme va convertir en mercaderies, objectes de venda i compra, la natura («res de menys antinatural»), el treball («que és posar en el mercat les persones») i els diners (nascut només com a mitjà d’intercanvi), recordà en Ruiz de Querol; i ara s’apropia de la nostra «capacitat d’atenció per produir anuncis i publicitat». Aquesta capacitat d’atenció, argumentà, «és d’allò que més ens caracteritza com a humans», i sentencià, «si la perdem faran de nosaltres el que voldran».

Molta gent ja pateix la síndrome FOMO, o sigui por d’estar perdent-se alguna cosa important, de forma compulsiva, i no pot deixar de mirar el mòbil o portàtil, «una amenaça gran a la salut mental i la salut pública».

Què podem fer?

Aquest escenari planteja molts i crítics riscos que, tanmateix, com assenyalava De Querol a l’inici, «no són insuperables». Tot reconeixent que «canviar el món és molt complicat, car ningú aïlladament pot fer-ho i, col·lectivament, demana posar-s’hi d’acord sobre que és el món i quin canvi volem, tasca gens fàcil»; proposà, per començar, per plantejar la «resistència íntima, contra la tirania de la immediatesa, per preservar la capacitat de pensar, d’entendre, de processar els nostres sentiments».

En segon lloc, proposà la «creació d’illes de sanitat, per preservar la salut democràtica i mental, de cooperació i diàleg». En aquest punt, una reflexió sobre «les experiències fallides del 15M», considera De Querol, «la indignació sola no porta res, cal ser més hàbils creant organitzacions. Aquí, les xarxes ofereixen més possibilitats de crear alternatives, però són només eines».

Pel que fa a la resistència íntima, quelcom per començar, per exemple, no fer servir el Facebook, utilitzar cercadors alternatius a Google, com el Duckduckgo! «Davant de cada instrument de seducció digital hi ha la capacitat de resistir, d’aprendre».