Aquest film que comentarem, no ha estat programat en les pantalles dels cines del nostre país, per tant es una pel·lícula inèdita, de fet aquesta peli ha sigut programada en el marc de les sessions de Cine francès inèdit organitzat per l’Institut Francès en els cinemes Verdi de Barcelona, en format de cine-fòrum.
Títol del film: L’ARMÉE DU CRIME
Fitxa tècnica
Direcció: Robert Guédiguian
Guió: Robert Guédiguian, Serge Le Péron i Gilles Taurand
Director de fotografia: Pierre Milon
Música: Alexandre Desplac
Nacionalitat: França, V.O. subtitulada en castellà
Any de producció: 2009
Biografia del director
Robert Guédiguian va néixer a Marsella l’any 1953, fill de pares d’orígens armenis i exiliats polítics a França, d’extracció humil i obrers manuals.
A través de Marsella, i en particular del barri de “l’Estaque”, en gran part de la seva filmografia, filma en aquest territori urbà tan familiar per a ell. Guédiguian examina la història d’allò que ell denomina en referència a Víctor Hugo “els pobres”: obrers, petits comerciants i aturats.
En quasi totes les seves pel·lícules, actuen els seus tres intèrprets fetitxe: la seva companya i musa Ariane Ascaride, Gérard Meylan i Jean-Pierre Darroussin.
A banda dels seus llargmetratges “marsellesos”, Robert Guédiguian ha dirigit una pel·lícula sobre els últims dies de François Mitterrand –“President Miterrand, El passejant dels Camps de Mart” (2005)- i ha rendit tribut al país dels seus pares en “Viatge a Armenia” (2006).
Sinopsi
En el París ocupat pels alemanys, el poeta obrer Missak Manouchian lidera un grup de joves jueus, hongaresos, polacs, romanesos, espanyols, italians i armenis decidits a lluitar per alliberar França i poder tornar-li la seva llibertat.
En la clandestinitat, arriscant les seves vides, es converteixen en herois. Els atemptats que cometen assetjaran als nazis i a les forces franceses col·laboracionistes.
Comentaris del director del film
Guédiguian manifestà que resultava massa obvi que s’ocuparia d’aquesta història algun dia, ja que Manouchian era armeni (ell es d’orígen armeni), tracta de l’ocupació alemanya (la seva mare és armènia, jueva i nascuda a Alemanya), i després està el comunisme: aquests tres elements junts, diu que l’afectaven massa.
Des de molt petit, sempre va sentir parlar de Manouchian. Forma part del panteó dels grans herois de la resistència comunista.
Recorda especialment haver llegit quan era nen la carta que va escriure Manouchian abans de morir executat pels nazis. El fet que aquest heroi digués: “Moro sense odi en contra del poble alemany”, el va reconfortar amb els seus orígens i amb la humanitat en general.
Observacions
“L’Armée du crim” posa en escena personatges que varen actuar portats per la fe en un ideal, l’ideal comunista. Això els porta a prendre riscos molt alts. Els membres del grup Manouchian són comunistes i internacionalistes, són un exemple a seguir en el nostre món actual de desigualtats flagrants a nivell social.
Aquest film, té una intenció evident amb l’objectiu de donar un missatge que resulti útil a les actuals generacions de ciutadans.
Doncs crec que el pitjor que ens succeeix actualment, és que els “fils s’han trencat”. Des de fa uns 25 o 30 anys, ja no hi ha vincles entre les generacions actuals i les 4 o 5 generacions anteriors que lluitaren, i crec que són un símbol per a tots nosaltres.
Aquest film ens parla de la resistència contra les forces d’ocupació alemanya i els seus col·laboradors francesos, i que un cop finalitzada la II Guerra Mundial, i fins avui, els diferents governs de la República Francesa, tot i haver jutjat a molts dels col·laboracionistes francesos, no han volgut reconèixer el paper central que van tenir en el esdevenir del desenllaç final de la guerra, els diversos grups organitzats en la clandestinitat: des de partisans, maquis, ciutadans compromesos amb la llibertat, molts d’ells exiliats polítics espanyols i d’altres països, i altres grups organitzats i finançats pel partit comunista de França.
Creiem que, tot i que s’han fet molts films que toquen aquest tema de la resistència, molt pocs ho han fet des d’aquesta mirada compromesa i humanista que destaca les contradiccions, dubtes i aptituds dels protagonistes en particular i dels ciutadans francesos en general.
En resum creiem que és un film que ens ensenya a aprendre a resistir.
Emili Díaz
Deixa un comentari