A propòsit d’una gestió feta per demanar i sol·licitar la sala petita del Cinema Catalunya (equipament municipal), amb la pretensió de fer un cicle de cinema amb col·loqui inclòs a fer el dia després de cada projecció ó sessió setmanal, en un altre espai, amb una previsió de 8 a 10 sessions, i sota l’anunciat de: “Quan les pel·lícules voten”, i de la informació rebuda al respecte, voldria fer algunes consideracions:
Per poder portar a terme aquesta activitat i com deia en el paràgraf anterior, de la informació que se’m dona, el grup de ciutadans que volem i tenim la il·lusió de portar a terme aquesta activitat cultural, i que cal recordar no te cap afany de lucre, ni disposa de recursos econòmics. Doncs com deia, entre el lloguer de la sala i els drets d’exhibició, es desprenen uns costos elevats al voltant de 7.600 €, la qual cosa fa del tot inassolible l’activitat, i per tant el poder fer viable el projecte.
Arran d’aquesta situació, vull denunciar i expressar la meva decepció i al temps opinió, doncs trobo a faltar en la política cultural del Govern Municipal, una actitud més receptiva que faciliti – si creu que el cinema és una activitat cultural- i faci possible propostes culturals de formació i divulgació que neixen i surten de les iniciatives ciutadanes. I més tenint en compte que aquest govern es defineix com d’esquerres.
No crec que els equipaments culturals municipals, i la gestió i programació a fer en ells, hagin de tenir com a principal objectiu el resultat econòmic.
Només em resta recordar que el programa socialista diu en relació a la cultura el següent:
Una Cultura al servei de les persones. “Vetllarem per la regulació i l’execució de mesures destinades a garantir l’enriquiment i la difusió de la cultura, així com a facilitar-hi l’accés”.
Emili Díaz
Deixa un comentari