Setmana Santa, és el moment de lluir el millor d’aquesta Espanya de xaranga i pandereta. Aquesta imatge de jove sortit d’un col·legi major regentat per algun orde religiós, de les quals encara viuen sota la nostàlgia del jou i les fletxes, vestit de vestit blau marí, camisa blanca i corbata vermella. Amb ulls enrogits, expressió del rostre en tensió pel dolor del moment. Crits d’exclamació reclamant atenció divina. Llàgrimes que corren per la galta. Mirada fixa cap amunt.
Altres tres li acompanyen, tots uniformats segons les instruccions del opus dei. Quatre ànimes dolgudes mirant una esfinx, de fusta o de guix, la porten de passeig altres punts joves vestits de lacais d’una confraria. La resta del públic li acompanyen en l’exaltació de l’èxtasi col·lectiu que es produeix. Més llàgrimes surten d’altres rostres, i recorren altres galtes. La imatge que passegen, posa amb el cap capcot. Sembla que miri als extasiats, i els digui continueu plorant a veure si s’acaba la sequera. Un altre arrenca amb una saeta que contribueix a una altra ona de crits, lloros, i llàgrimes.
Espanya com a Estat aconfessional, hauria de mantenir equidistància institucional en actes cerimoniosos promoguts per qualsevol entitat religiosa, relegant a qualsevol servidor públic a no ser present en la seva funció pública. A Espanya hi ha 46 confessions religioses.
Des del 2019, Isabel Díaz Ayuso, la presidència de Madrid, ha lliurat més de 15 milions d’euros a fundacions, instituts i parròquies catòliques. Entre 2020 i 2024, l’Ajuntament de Màlaga va atorgar a dit 3.583.959 euros a confraries i germanors (entitats catòliques).
L’Observatori del Laïcisme, va fer públic un estudi el 26 de desembre de 2023 sobre les subvencions lliurades a entitats religioses per un valor de 696 milions d’euros. La xifra real pot ser molt major, ja que la publicació en la Base de dades Nacional de Subvencions del Ministeri d’Hisenda no sol estar amb dades actualitzades, hi ha ajuntaments que no registren les seves dades. També hi ha aportacions que es realitzen a fundacions que no fan públics els destins reals dels diners públics rebuts o mitjançant cessions de béns, concerts educatius i sanitaris, exempcions tributàries o assignacions de l’IRPF, fins a subvencions de tota mena per als fins més diversos. Les subvencions públiques per a col·legis confessionals privats.
El procés educatiu en el marc de la democràcia ha tingut una inèrcia en l’escolarització cap als centres privats que en 1983 era el 29% i ara és del 32%, excepte el cas de Madrid que és del 43% privats. Aquest increment en els centres privats (o concertats) té una repercussió directa en la consolidació i increment de l’ensenyament religiós (catolicisme), mentre els centres 100% públics es manté l’aconfessionalitat de l’Estat.
La incidència del finançament, segons les comunitats autònomes, és diferencial. A la Comunitat Valenciana sis de cada deu euros que ingressen els centres privats procedeixen de les arques públiques. A Catalunya els centres concertats tenen el 30% del total escolaritzat. A Andalusia, el PP ha incrementat un 22% més d’inversió en la concertada, en total més de 1.000 milions, la gran majoria són centres catòlics. En l’etapa de govern PSOE era un 10% del total en educació. En el global la concertada s’emporta 6.000 milions, mentre la pública pateix desfinanciación. Cada 10 anys la concertada creix 10 vegades més que la pública.
Aquest és el triomf major de la dreta del PP i de la dreta perifèrica, i ara l’acaben de rematar en els governs autonòmics cedint la cartera d’educació al feixisme de VOX. La Constitució Espanyola parla d’Estat aconfessional, no laic com la francesa. Un altre parany més d’aquesta constitució potinera.
Ells són d’aquesta Espanya que ha dessecat Doñana. Que ha matat la mar Menor. Que tenen a africans treballant il·legalment en els seus hivernacles a 45-50 graus. Que ofereixen treball en la maduixa a canvi de ser esclaves sexuals. Que quan sofreixen un accident laboral els deixen abandonats a la porta del centre sanitari. Que han donat peu al fet que aparegui aigua amb contaminació radioactiva. Que les reserves d’aigua no arriben al 25%. Que continuen alimentant els camps de golf que formen part d’urbanitzacions residencials construïdes per a alimentar els comptes dels quals han robat més de 300 mil milions d’euros al poble amb la seva corrupció estructural i que segueixen en la mateixa tasca perquè part del poble els han votat.
Aquests que ara porten la bandereta rojigualda en la nina, i el toro brau en les seves banderes d’exaltació patriòtica. Aquests que volen tornar a l’Espanya de 1939. Que odien al diferent, als que no pensen com ells, a les dones, al migrant, que té l’homofòbia, el racisme, i el masclisme com a valors inamovibles.
Aquests que han fet de la pàtria un símbol d’exclusió per a la resta dels habitants de la mateixa pàtria. Que estan portant als nostres joves a plorar enfront d’una estàtua, mentre miren el genocidi del poble palestí amb una indiferència total si més no, o es declaren sionistes fins a la medul·la, com José María Aznar fa uns dies. Aquests que estan deixant sense recursos la sanitat pública per a alimentar la privada. Que han construït 36 universitats privades per a mantenir els seus privilegis de classe i que els fills dels obrers els treballin les seves terres per un rosegó de pa, com van fer amb els seus avis.Aquests que enyoren als que van sotmetre al poble espanyol a la més horrible de les dictadures, on l’analfabetisme, la fam, la misèria, i el terror van ser una constant per a més de quatre generacions de persones.
L’expansió d’aquesta plaga feixista va augmentant dia a dia, en funció del seu paper institucional conquistat des de les urnes. Van introduint-se en els espais socials afeblits per la falta de reforç generacional. Des d’aquests nivells d’ingerència en la societat civil, van construint el seu relat que basat en la simplicitat dels arguments. La por al migrant va calant a poc a poc.
El 15M va obrir nous horitzons que ens van portar als governs de coalició, demonitzats per la dreta del PP i el feixisme de VOX que ara han fet causa comuna per a destruir el que es va aconseguir en els anys 80 i 90, i que en aquests 23 últims anys, entre la crisi econòmica provocada pel capital financer i gestionada pel PP, de M. Rajoy, que va destruir l’estat del benestar, i ara des del 2019 amb el govern de coalició progressista, i amb els governs feixistes d’11 comunitats de les 19 existents a Espanya, la confrontació està servida.
Els governs de coalició van ser els veritables artífexs de la reconstrucció de l’Europa de postguerra. Els comunistes van ser part dels impulsors d’aquestes polítiques d’aliances sobre la base d’un objectiu comú. No com aquí que porten més de cinc anys qualificant-los d’IL·LEGALS, qualificatiu que només pot cabre en ments d’un analfabetisme social i polític menyspreable, i en ments malèfiques.
Aquesta situació de crispació permanent, ja s’està projectant en la societat civil. El primer pas del feixisme ja s’ha consolidat. Estan en els tres nivells de representació institucional. VOX ja està en 11 comunitats al costat del PP, i és present en 135 municipis governant amb PP, però té representació en més de mil municipis amb els seus 1.700 regidors.
Ara la seva estratègia és l’activisme militant en els moviments socials, s’estan introduint en els moviments veïnals, en els Consells de districtes. Estan activament incidint en els centres d’ensenyament públic i concertat, per a continuar alimentant la seva reaccionària política feixista.
Van ser els promotors de l’aixecament del camp, i de l’expansió de la negativitat en les mesures de la UE per a la sostenibilitat de l’agricultura. Neguen l’Agenda 2030 perquè així els interessa als grups inversors especulatius. Es disfressen de defensors dels febles quan l’essència de la seva política està dirigida a ser mercenaris del capital. Què més ha de passar perquè reaccionem? La pèrdua de consciència de classe la pagarem molt car.
Antonio Machado
Deixa un comentari