Per a comprendre el comportament de les persones que gestionen el sector públic, però procedeixen com si fos privat, cal conèixer els seus orígens. En la nostra història han estat freqüent aquests personatges que converteixen la pàtria en la seva hisenda privada, sense respectar els jornalers que li produeixen la riquesa que ell usurpa per al seu profit personal.
Iberdrola és una de les grans empreses espanyoles que es van construir gràcies a les relacions dels seus dirigents amb el franquisme, i sent partícips de mans dels seus presidents de la repressió directa que va ajudar al fet que les empreses de les quals va beure el gegant elèctric espanyol, creixessin fins a convertir-se en una de les cinc empreses més importants del sector en l’àmbit mundial.
El nom de la família protagonista d’aquest «miracle» econòmic, anomenat Iberdrola, ha estat lligat durant tot el segle XX als nuclis més influents de la política, l’economia i la religió. Vinculats directament amb sectors integristes catòlics i polítics del País Basc i de Madrid, no hi ha hagut àrea d’influència del poder que no tingui a un Oriol i Urquijo a prop per créixer i aconseguir posicionar la família en un lloc preeminent. Van finançar el cop d’estat de Franco, van practicar la corrupció i evasió fiscal, participació en la repressió política, van ser un lobby religiós en l’educació, contraban d’armes, Legionaris de Crist Rey, són integrisme polític en la democràcia.
Hidrola és la matriu, el baluard basc que serviria per forjar l’imperi elèctric. Hidroelèctrica Espanyola SL (HE) es va fundar l’any 1907 com a filial d’Ibèrica, una matriu del Banc Biscaia que tenia com a fi dotar a la ciutat de Madrid dels recursos energètics necessaris per a l’enllumenat. Els fundadors van ser l’enginyer Juan Urrutia Zulueta i l’empresari Lucas d’Urquijo, membre prominent de la família protagonista d’aquesta història. Iberdrola va néixer de la fusió, en 1992, d’Hidroelèctrica Espanyola i Iberduero, empresa que al seu torn va sorgir de la integració de Salts del Duero i Hidroelèctrica Ibèrica.
José Luis d’Oriol i Urigüen va ser un dels financers principals del cop d’estat de 1936. Francisco Franco va pagar, a través del Ministeri de Justícia, part del suport que la casa Oriol va brindar al cop d’estat retornant, el 20 de maig de 1958, el títol nobiliari perdut durant la República. La gran empresa hidroelèctrica espanyola de l’actualitat es va forjar gràcies al compromís de Francisco Franco amb el fill José María d’Oriol i Urquijo, president d’Hidroelèctrica Espanyola (Hidrola) des de l’any 1941 al 1985 i successor d’Oriol i Urigüen.
La seva implicació en Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS va començar a ser molt important a partir de l’any 1937, quan va ser nomenat cap provincial del Biscaia, càrrec que va ocupar fins a desembre de 1940. La preponderància de José María Oirol i Urquijo en la política elèctrica espanyola va arribar fins a una ordre del Ministeri d’Indústria i Comerç del 2 de desembre de 1944 va encomanar a Oriol la responsabilitat de dur a terme, des del sector privat, la política hidroelèctrica de l’Estat espanyol. Les gestions de José María d’Oriol i Urquijo amb les oligarquies franquistes no es van circumscriure a la política industrial i elèctrica, sinó també a aconseguir favors que li permetessin solucionar els problemes que sofria Hidrola per al seu efectiu desenvolupament empresarial. La família Oriol va aconseguir que en 1960 Hidrola passés ser la cinquena empresa més important del país. Una relació politicoeconòmica amb el franquisme molt fructífera que va retornar amb escreix l’invertit en el cop d’estat de 1936.
Ara veiem clarament per què Iberdrola buida els pantans dels embassaments de Ricobayo (Zamora) i Valdecañas (Càceres). La ministra Teresa Ribera amenaça amb aplicar la Llei d’Aigües contra els buidatges dels embassaments, acte provocat per Iberdrola per justificar una quantitat de producció elèctrica en moments de preus màxims.
L’1 de juny de 2021, dia en què van entrar en vigor les noves tarifes elèctriques, el volum de l’embassament de Ricobayo estava en 658 Hm³ (hectòmetres cúbics) d’aigua. El seu volum total és de 1.145 Hm³. Tot just en dos mesos es va reduir en un 79% situant-se en 133 Hm³. I el de Valdecañas, amb capacitat de 1.446 Hm³, es troba en un 21,65% de la seva capacitat, 20 punts menys que en 2020. ho han deixat en la seva cota mínima de 290 Hm³ (dades procedents de la Confederació hidrològica del Tajo (CHT).
Aquesta maniobra especulativa d’Iberdrola ha suposat que van eliminar 837 Hm³, o el que és el mateix, 837.000.000 m³ d’aigua que tenien una funció múltiple, no sols la de producció elèctrica, sinó la de proveri els pobles pròxims d’aigua potable, s’utilitza per a reg agrícola, és punt de càrrega per als hidroavions en cas d’incendi i és font de riquesa per als pobles de la zona, ja que se situen en les terres calentes de l’interior i és lloc d’esbarjo i descans de milers de ciutadans de la zona. Aquesta acció és un delicte immens contra el bé comú dels pobles de la zona i contra el medi ambient d’Espanya. Menysprear tal quantitat d’aigua al nostre país quan l’escalfament global està en cotes d’alarma mundial, és un atemptat a la resta de la humanitat.
Segons l’article 55 del text refós de la Llei d’Aigües, confereix un poder extraordinari als organismes públics que gestionen les conques hidrogràfiques per a intervenir, “condicionar o limitar l’ús del domini públic hidràulic per a garantir la seva explotació racional, així mateix l’administració hidràulica determinarà, amb caràcter general, els sistemes de control efectiu dels cabals d’aigua utilitzats”.
Això obliga en aquest moment a una actuació urgent i contundent, per part de la ministra Teresa Ribera. No és moment d’espantar a l’infractor, és el moment d’iniciar un procés de nacionalització i de control real immediat dels béns col·lectius de l’AIGUA i de l’ELECTRICITAT, elements bàsics per a la vida de les persones. El control de les fonts que garanteixin la vida i el benestar de les persones no han d’estar en mans del capital privat, ja veiem el que passa. Hem de mirar cap els nostres veïns i veurem com l’estat francès és el baluard de la garantia de supervivència dels seus ciutadans. França té totes les seves fonts d’energia en mans de l’Estat gestionada per Électricité de France (EDF).
Una vegada més, a Espanya envia l’Espanya de Franco. Portem massa successos lamentables i delictius que tenen molt a veure amb els hereus franquistes i amb la monarquia, i això ho estem pagant car. Ara el Govern el que ha de fer, no és revisar el que diu el contracte de la concessió pública que van signar uns incompetents col·laboracionistes de les multinacionals, sinó que ha d’actuar de manera contundent. D’entrada, ha de rescindir la concessió amb Iberdrola de la gestió dels pantans, i hauria de començar un procés d’expropiació d’aquesta entitat basat en la gravetat dels actes delictius realitzats, i procedir judicialment contra els responsables. L’AIGUA ÉS UN BÉ UNIVERSAL, UN DRET HUMÀ RECONEGUT PER L’ONU, no podem deixar que quatre delinqüents amb corbata actuïn de manera impune a Espanya.
Ara, Ignacio Sánchez Galán, president d’Iberdrola, va qualificar de XIMPLES els consumidors per usar la tarifa regulada en els preus de la llum. És el súmmum del que està passant. Davant la situació que s’aveïna de crisi global, on l’energia serà determinant en la producció industrial, és l’hora de pujar els impostos a les empreses energètiques per compensar, ells van incrementar un 62,8% la llum el 2021. Doncs els impostos a les empreses en el seu compte de resultats que sigui el mateix 62,8%. El govern de coalició ha de mantenir una actitud ferma i digna davant aquests poders fàctics. Pedro Sánchez ha d’actuar des d’aquesta posició en defensa de l’interès col·lectiu pel bé comú. Els espanyols hem perdut la dignitat i la consciencia social.
Antonio Machado
Deixa un comentari