L’evolució del pensament ultraconservador a Espanya, les arrels del qual es van afermar durant els 40 anys de dictadura feixista, va viure una tèbia transformació amb la transició espanyola de 1977. Manuel Fraga Iribarne va ser l’encarregat de donar una alternativa al canvi que es volia, el va engendrar es va denominar Aliança Popular, com no acabava d’arrencar electoralment, es van inventar una altra opció més europeista (només pel nom), i es va denominar Partit Popular. Aquí es va gestar una alternativa en el si del govern de Madrid, el nucli dur del PP anhelava tornar a l’essència del Moviment Nacional Feixista que perdurava, en estat d’hibernació, en el si de l’Estat Espanyol.
Davant el fracàs de l’operació Ciutadans d’Albert Ribera per a contrarestar el fenomen de Podemos que, al costat d’Esquerra Unida, suposaven un perill real per a la continuïtat del bipartidisme, i sobretot defensaven un programa d’avanços enfront de l’Espanya residual deixada per Mariano Rajoy. Per això van activar l’opció feixista que s’havia incubat des de FAES i la van batejar com Vox.
Van començar en 2019 en eleccions generals on (Vox) va obtenir 52 escons en el Congrés dels Diputats. Des de llavors no han parat d’expandir-se com el COVID per tot el territori nacional. Ja estan en 11 comunitats autònomes amb 118 diputats, participant en el seu govern, i el 28 de maig s’han expandit en més de mil municipis amb 1.695 regidors dels quals 33 són alcaldes.
Aquesta situació d’avanç del feixisme s’ha donat perquè hi ha hagut una tolerància col·lectiva i una complicitat dels mitjans de comunicació, llançant el missatge que Vox és un partit que li empara la Constitució, per la qual cosa el van blanquejar des del minut 1 i ho han fet possible, detriment dels valors democràtics, però això queda diluït en els discursos de l’odi a tot allò que suposa un avanç en drets i llibertats.
Després de les grans lluites contra el franquisme, el capitalisme va decidir buidar-nos el cervell de tot el que ens havia ensenyat la lluita contra la dictadura, i l’ha aconseguit, convertint-nos en xais de l’amo.
La transició política va suposar un pas per a l’oblit de l’horror durant 40 anys. Es va cometre l’error de mirar només cap endavant, però no es va tenir en compte que s’avança quan, des de la mirada retrospectiva, es corregeixen els errors viscuts. Oblidem que les generacions que estaven per venir havien de conèixer el que havíem sofert durant la dictadura, i els crims que aquests van cometre.
47 anys després de la transició seguim en el preàmbul de la pseudodemocràcia que van acceptar els partits reformistes. Els van deixar que continuessin enriquint-se, espoliant Espanya, i posant al capdavant del clan mafiós a Juan Carlos, exemple vivent de com robar sense anar a presó, els Albertos van ser els encarregats d’ensenyar al rei com es podia guanyar diners sense donar “ni cop”. Li van acompanyar la banda de José María Aznar, de la qual 12 dels 14 ministres que tub han estat implicats en corrupció i part d’ells en la presó.
Tota aquesta “merda” de polítics que no saben d’ètica ni respecte, i que enganyen el poble i roben, són els que han plantat la llavor perquè el feixisme ressorgeixi. El desagafo de la ciutadania que ha anat perdent la confiança en tota la classe política. Els últims resultats en els estudis d’opinió del carrer, demostren que l’operació “Sumar” ha estat un fiasco, l’exclusió de Podemos en aquest projecte ha estat un error. El trist és que els errors de l’esquerra, cada vegada van minvant més les seves perspectives de vot, mentre Vox es consolida com a tercera força política en l’àmbit nacional, inclòs en la nostra ciutat de Terrassa.
La democràcia no sols es gaudeix, també s’ha de defensar, el problema és que els que mai van fer res per tenir-la quan Espanya era una dictadura feixista, ara són els que decideixen els designis d’ella. Quan s’ocupa un càrrec públic també s’ha de defensar el sistema polític que ha permès que ocupis aquest càrrec públic. No sols això, sinó que hi ha uns valors universals aprovats per la carta de drets humans de l’ONU, basats en la igualtat, la justícia social, l’educació i la solidaritat, que són la base del concepte democràcia, i això és inqüestionable.
Veient els vídeos fets públics de l’acte de Vox en el Centre Cultural de Terrassa, es pot dir que el feixisme a la nostra ciutat ha arribat per a quedar-se. Santiago Abascal ha trobat a la seva militant xenòfoba anomenada Alicia Tomás i la col·loca en el lloc tretze de la seva candidatura al Parlament de Catalunya. La presència d’aquesta provocadora en Ca Anglada, en li IES Antoni Ubach, fa 15 dies incitant a l’odi contra la població musulmana, era una carta de presentació a l’acte d’aquest grup feixista, i el seu vandalisme als cartells sobre l’exposició de La Desbandá en Ca Anglada és una altra mostra del seu objectiu a la nostra ciutat.
Espanya necessita mà d’obra. La capacitat de regeneració generacional és insuficient per a cobrir els llocs de treball que es generen en l’evolució econòmica. Falta mà d’obra especialitzada des de la recuperació a partir del 2019, no hi ha oficis preparats que posseeixin la nostra joventut. La crisi financera del 2008 no es va saber gestionar amb perspectiva a mitjà termini per a preparar a les generacions joves per a aquest moment posterior de creixement. Qui són els que cobreixen aquestes necessitats?, la migració. Quan circulem per Espanya, no importa on, sempre veiem a migrants treballant en els camps conreats, des de Lleida fins a Cadis. Mirem les obres en construcció i són migrants la majoria.
Per què actuen així els feixistes amb la seva xenofòbia excloent? Ignorant l’evidència de la necessitat de mà d’obra. Perquè el que volen és que aquestes persones estiguin marginades socialment i sotmeses a unes condicions de treball d’“esclavitud”. Quan parlen d’islamització de la ciutat de Terrassa, i pengen imatges de la concentració de la comunitat musulmana en el recinte de Montserrat, en la seva final del ramadà, el seu objectiu és generar por, perquè la por és la seva manera de convèncer a la ciutadania. Però aquesta manera d’actuar està penalitzada per les nostres lleis. La incitació a l’odi és inacceptable i punible.
Senyor Jordi Ballart té un greu problema a Terrassa i vostè és la primera autoritat municipal. Hauria d’haver promogut una taula antifeixista el 2019 a la nostra ciutat, això era el que tocava com a primera autoritat local, i asseure en aquesta taula a totes les forces democràtiques de la ciutat, absolutament a totes. Aquesta imatge era la que havia d’haver estat present en l’acte del dijous 11, perquè llavors els senyors del BBVA no haurien tingut la “poca vergonya” de llogar la sala a aquests destructors dels valors que tots els demòcrates defensem.
Però vostè ve d’una altra casta que va sorgir amb la transició, però no van viure el que va ser el franquisme per als quals estàvem amb un compromís de lluita contra la dictadura. Aquesta escola es va perdre en la nebulosa dels González-Guerra, Manel Royes-Pere Navarro, hi ha exemples clars del que pensen ara i pensaven llavors. Miri els vídeos de Vox i veurà el que diu la provocadora.
Els ciutadans demòcrates estem en contra que vostè els enviï la policia que paguem tots els ciutadans perquè li protegeixin de l’odi que projecta als altres. Aquesta policia que hauria de mirar que es respectés a tota la ciutadania resident a Terrassa, resulta que vostè l’envia a protegir els que hauria de sancionar. Recordi el que va passar en la campanya electoral de les municipals de l’any passat quan es va sancionar amb 2.000 euros a un ciutadà per incitació a l’odi per dir “Fora els feixistes dels nostres barris”, mentre un energumen de Vox va intentar apunyalar-li. Per què no aplica la mateixa regla de mesurar als que van enfront dels centres escolars on hi ha musulmans a incitar odi cap a ells?
Millor faria a estar menys visitant comerços per a la seva foto matinal en el Facebook de populisme peronista i més pels assumptes d’importància per al bon govern, i la presa de consciència dels ciutadans. I Vagi pensant a dotar de partida en els pressupostos municipals per a ajudar a recuperar la memòria històrica. Al feixisme no se l’ignora, se’l combat.
Antonio Machado
Deixa un comentari