Fa 30 anys que els sectors financers espanyols i catalans intenten derivar l’assistència sanitària pública cap als consorcis privats en mans de grups asseguradors nacionals i internacionals i fons voltor. En aquests moments, hi ha més d’11 milions d’assegurances sanitàries a Espanya amb un volum de negoci de gairebé 10.000 milions de facturació. Amb l’arribada del COVID, el sector privat ha crescut un 10,23% en tres anys fins als 11 milions actuals, convertint-se en el país on més s’ha consolidat dins de la UE aquest mercat privatitzador, que suposa un 29% de la despesa sanitària total a nivell estatal.
Podríem dir que el mal servei que s’està prestant des de l’atenció primària i les consultes externes és l’estratègia del capital financer i els polítics de dretes, per a anar degradant el públic en benefici del privat. Es dona el cas que per incompliment de l’article 43 de la Constitució Espanyola que «reconeix el dret a la protecció de la salut. Competeix als poders públics organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris».
El Cercle de Salut ha presentat un informe on han constatant que fan falta incrementar la partida dels pressupostos en 5.000 milions d’euros anuals per a aconseguir un nivell equiparable als països del nostre entorn. L’origen del desfasament es produeix perquè Catalunya va dedicar el 5,3% del seu PIB, mentre que els països de l’OCDE destinaven una mitjana de 6,81%. Estem el 1,5% per sota de la mitjana europea. Això va ser abans de la pandèmia. Ara la situació és més greu perquè l’assistència primària ha d’atendre l’increment de malalts generats per les conseqüències posteriors a la pandèmia. Ara patim la pèrdua de 5,6% menys d’inversió en sanitat, uns 969 milions d’euros. En el conjunt d’Espanya es dedica una mitjana del 6,39% del PIB a la salut pública, un punt per sobre de Catalunya; que si estigués en la mitjana de l’Estat, incrementaria la seva despesa en 4.000 milions d’euros. Aquesta falta de finançament afecte al col·lectiu de professionals que atenen en l’assistència primària. el ràtio real és de 653 infermeres per cada 100.000 habitants, quan la mitjana europea és de 827. Es necessiten 13.000 professionals més per a situar-se en la mitjana europea. El president del CGE Florentino Pérez Raya, atribueix la falta de professionals a les condicions laborals. El problema és doblement greu, falta personal i falta que els que hi ha es valorin justament en funció de la seva preparació. Això passa perquè molts centres d’atenció sanitària són entitats privades que té contractat el ICS (Institut Català de la salut).
Per a aconseguir el seu objectiu les forces polítiques de dretes, ja siguin espanyoles o independentistes, van minvant els pressupostos públics destinats a sanitat. El 2021, la mitjana espanyola era de 1.478 €/ persona/ any, mentre la catalana va ser de 1.192 €/ persona/ any; som 7.566.000 catalans x 286 € (1.192-1.478) = 2.173.826.000 €, que s’han deixat d’invertir en sanitat.
De les 17 comunitats autònomes de l’Estat Espanyol, Catalunya solament avança a la comunitat de Madrid (que és l’última en inversió sanitària). Espanya admet l’accés universal a la sanitat pública, i alhora és el país europeu que dedica menys recursos públics a la despesa sanitària (un 70% respecte al 79,4% de mitjana del conjunt dels 27 països de la UE). A Catalunya la prestació de serveis sanitaris ho proporcionen entitats concertades de caràcter privat amb el CatSalut (ICS). Aquestes entitats controlen el 65% de llits hospitalaris, el 95% de serveis de salut mental, i el 25% de serveis d’atenció primària.
la Societat Catalana de Gestió Sanitària informa que Catalunya és la segona comunitat en dies d’espera per a l’atenció amb especialistes (78 dies de mitjana), i la tercera en dies d’espera (132 dies de mitjana) per a intervencions quirúrgiques. El secretari general del Sindicat Mèdic Català, Àlex Ramos, alerta que les retallades iniciades amb la crisi durant el govern d’Artur Mas, que va tapar amb el procés van produir llargues llistes d’espera per a l’usuari i una política laboral regressiva en el salarial i de retallada de drets col·lectius.
En l’àrea de gestió sanitària de Mútua de Terrassa, que comprèn diversos municipis (Rubí, Sant Cugat, Olesa, Viladecavalls, Castellbisbal, i Ullastrell), està organitzada de manera que en els acords signats amb CatSalut, pel que concerneix els conceptes retributius pel Servei que es van establir en diferents ocasions, sense mantenir un criteri uniforma i de fàcil interpretació per a poder realitzar un seguiment ciutadà sobre la base de la llei de transparència, per la qual cosa dona la sensació que es perseguia mantenir la confusió pública en la informació oberta a la societat civil.
El CatSalut paga a Mútua 223 milions d’euros anuals per a la prestació dels serveis hospitalaris i dels CAPS. El hòlding de Mútua abasta una sèrie d’empreses vinculades al procés de diagnosi des de la primària fins a les consultes externes. 1.158.000 euros en proves de medicina nuclear i 6.738.000 per anàlisis clíniques. I per als quals no suporten el patiment de les llistes d’espera, intencionadament dilatades per a generar traspassos d’atenció sanitària pública, disposen de la seva clínica privada APTIMA. Així portem a usuaris que continuen sofrint les llistes durant mesos, fins i tot algun més d’un any. Si CatSalut fes una auditoria sobre les prestacions de Mútua de Terrassa segur que la seva valoració seria negativa. Davant la reclamació de posar en marxa un nou Cap en Ca Roca resulta que li cedeix al Consorci de Terrassa la gestió de l’atenció primària i les consultes externes a Mútua, amb el que els usuaris continuen amb el problema de les llistes d’espera dilatades. El que és inacceptable és que aquest nou Cap no ha significat ampliació de plantilla, sinó que han desplaçat a professionals d’altres centres a aquest, això és enganyar el ciutadà, perquè en el nou centre el temps d’espera s’ha multiplicat per x2. L’assistència de salut mental l’han situat en aquest mateix centre per als quals ve d’altres caps, i en aquests moments és un abandó en els tractaments que s’emportaven des d’altres centres.
“Hem de descartar contundentment l’assistència per telèfon en l’assistència primària, com a antítesi del bon fer front al coneixement ple de l’estat de salut del pacient”
La gestió de l’atenció primària, hospitalària i la de consultes externes, en l’àmbit de l’externalització, del servei provocada per l’ens públic del CatSalut cap a la Fundació Mútua, a Terrassa i la seva zona d’influència, és l’exemple més clar de com s’ha dissenyat el servei sanitari a Catalunya per a consolidar la privacitat d’aquest. De complicitat amb els grups financers especialitzats en assistència sanitària. El 14 de febrer de 2022 el Col·legi de Metges de Catalunya va revisar el Codi Deontològic Català establint 139 normes. Les normes 21+22+23 deixa clar que no s’ha de substituir la visita presencial per mitjans virtuals de les tecnologies de la informació, i si es fa ha de ser amb el consentiment de totes dues parts (metge i pacient).
Per tant, hem de descartar contundentment l’assistència per telèfon en l’assistència primària, com a antítesi del bon fer front al coneixement ple de l’estat de salut del pacient, ja que aquest moment és vital per a dirigir el procés de diagnòstic possible en les millors condicions. Finalment hem de marcar-nos com a objectiu principal la reversió de Mútua com a centre sanitari de la xarxa pública de Catalunya.
Antonio Machado
Deixa un comentari