Ja portem unes setmanes embolicats en la polèmica, sobre un pretès projecte que l’empresa privada més gran i antiga de Terrassa (114 anys i més de 3700 treballadors), Mútua de Terrassa, vol executar amb la sospitosa complicitat del govern del nostre Ajuntament. Es tracta de la construcció d’una passarel·la que connectaria per sota del pont que uneix el Passeig amb l’Avinguda Jacquard, les instal·lacions de l’hospital de Mútua amb el futur edifici de consultes externes a construir en el pàrquing de la nova estació del Metro del Vallès. Aquesta operació està pressupostada, com a mínim en 3.000.000 d’euros. Vull defugir aquí de detalls complexes sobre la seva discutible legalitat, oportunitat, eficàcia o eficiència. En tot cas això només serien cortines de fum per tapar el veritable problema. I ho dic perquè tot es pot resumir en un nou atac a l’ètica i a la dignitat de les persones. Com es pot pretendre plantejar una obra d’aquest tipus, des d’una empresa privada que té l’obligació de donar un servei de sanitat pública (se li transfereix anualment més de 180 milions dels pressupostos públics de la Generalitat) perquè doni uns serveis de qualitat màxima? En canvi, el que fa és rebaixar el 30% del sou dels seus treballadors i treballadores (a partir d’un ERE presentat), i va restant eficàcia i eficiència en l’atenció que dóna a les persones (les llistes d’espera estan per sobra de la mitjana de Catalunya, i molts serveis es deterioren dia a dia). Ara això sí, de forma paradigmàtica, i en el mateix hospital, té un servei de medicina privada, que pagant se’t milloren el serveis ràpidament. O bé compra l’antic Hotel Vapor Gran per instal·lar-hi una Residència de la 3ª edat privada realitzant les obres, de presa i corrent. És intolerable que això passi, i cap administració mogui ni un dit, ni un mot, ni una intenció per tal d’actuar en defensa dels drets fonamentals de les persones, i situar quines són les prioritats reals de despesa, en aquests moments tan durs, on moltíssima gent ho està passant molt malament, és indigne!. Per no dir la manca de transparència (com es gasten aquests 180 milions que son dels ciutadans?). Qui controla? Qui exigeix? Qui demana comptes a aquest petit imperi que s’estén a més de 9 comarques? a Grup Mútua? (hospitals, clíniques, residencies, assegurances, serveis a empreses, immobiliàries, centres d’alta tecnologia, formació…) que no para de créixer, des de fa anys. Des d’aquí vull aprofitar per demanar que no cal que es rentin la cara amb acords amb Nacions Unides, per exemple, o amb banderes a la façana. I sobretot que no diguin mentides, que no som idiotes, senyor gerent de Mútua: com pot dir que són una societat de beneficència, en un mitjà local? Això es insultant! També es bo recordar que Mútua (la memòria no es pot perdre), ja quan el Conseller de Sanitat de la Generalitat era el senyor Trias, flamant burgès i alcalde de Barcelona, quan un dia, ja fa més de 20 anys, se’l va interrogar, en una reunió amb associacions sanitàries, sobre Mútua, i aquest va respondre amb contundència, que …..això no toca ( us sona aquesta maleïda lletania? ), i que Mútua és un tema a part. Per què contestava així? Doncs molt senzill, Mútua ha estat pels governs de CIU, PSC i Tripartit, l’eix fonamental per desenvolupar el model català de privatització progressiva de la sanitat, arreu del país, amb els interessos que això suposa, per a molta gent.
Arribats a aquest punt és bo i sa, que en els moments en què vivim, de canvi i transformació, i per dignitat i respecte als drets socials i fonamentals que les persones tenen, s’acabi amb aquesta situació de privilegis i de tractament privilegiat d’empreses com Mútua (que per desgracia no és l’única a la nostra ciutat.). Prou ja d’una sistema d’estatus neo-feudal a Terrassa, on els poders econòmics fan i desfan, tot el que volen, i el poder polític o no fa res o ja li esta “bé”!
Joan Tamayo Sala
Advocat
Membre de l’Observatori dels Drets Socials de Terrassa
Deixa un comentari