Voldria expressar la meva barreja de sentiments i un cert neguit a causa d’haver sabut que com mitjà informatiu en paper deixarà de publicar-se., després d’aquest número 100, no així en format digital, que seguirà viu i apareixerà com fins ara.
Abans de res, dir que Terrassa, es mereix tenir una publicació en paper amb la vocació de servei, com el que fins ara ens venien oferint l’equip editor i redactor de Malarrassa, ho trobarem molt a faltar!
Cal dir, que l’existència de Malarrassa, ha estat possible durant aquests 10 anys, gràcies a un equip entusiasta molt reduït i convençut, que amb el seu esforç, i crec no equivocar-me, si dic amb la seva entossudida idea de fer arribar a la ciutadania, la producció de cultura i activitats d’oci, que els barris i les perifèries de la nostra ciutat porten a terme de forma regular i molt enriquidora cada dia, i no sempre reconeguda.
Hem rebut amb aquest equip editor, amb esperit de servei, de forma regular, l’entusiasme, i l’amor per el compromís informatiu amb mirada social, una cobertura magnifica, potenciant i difonent les activitats de múltiples entitats de la ciutat que fins que no va arribar Malarrasa, estaven mancades de tenir aquest altaveu com a tribuna que els hi dones veu.
Els que hem estat a prop d’ells, sabem de les diferents etapes i dificultats que han sofert de tota mena en el transcurs d’aquests 10 anys.
Personalment sóc testimoni i puc donar fe, que tirar endavant aquest projecte, amb retribucions molt per sota del que consideraríem un salari digne, només es pot entendre des de això que diem ideologia i perseverança amb allò que hi creus i que esperes que el mal moment passi, doncs suposes que és transitori.
Crec que aquest mitjà, desprès d’aquests 10 anys, està totalment consolidat, que Terrassa el necessita, i que caldria que es pogués mantenir, que es llegeix, i que ja forma part del nostre imaginari col·lectiu.
I doncs!, si és així que passa?
De forma molt resumida i per no allargar-me, dir només que aquest projecte com qualsevol altre, te un mínim de necessitats econòmics materials i de recursos humans, que si no van acompanyats d’un reconeixement col·lectiu social ampli, no pot reeixir.
Cosa que no s’ha produït, doncs amb el nombre de socis promotors de la cooperativa Associació Cultural Malarrassa, i els col·laboradors que fins ara han anat donant suport, no ha estat suficient!.
Tot i així, l’empenta de les persones que estan al capdavant del projecte, a permès, i prou que han fet en aquestes circumstàncies, fins ara viscudes, doncs personalment no em cansaré de dir que ha estat increïble l’esforç i la durada d’aquests 10 anys de permanència i presència al carrer de Malarrassa.
Bé amigues i amics, això no vol ser un comiat, només es fer públic el sentiment d’una certa tristesa, que si no posem remei, sembla que s’ha esllanguit una etapa molt interessant de tenir un mitjà com a vehicle cultural i informatiu, fet des de la iniciativa social de base popular i amb mitjans molt precaris.
Emili Díaz, activista, membre de la Taula de l’Aigua
Deixa un comentari