La sanitat pública catalana està patint un problema real i concret, un problema greu provocat per la determinació del govern de CiU de canviar l’estructura del model sanitari per obrir-lo al capital privat encara que amb això provoqui patiment i dolor a centenars de milers de persones a Catalunya.
Una de les conseqüències més evidents provocades pel designi de CiU és el de les llistes d’espera als centres concertats, o sia, als centres privats que no depenen de l’Institut Català de la Salut (ICS) però amb els quals el Servei Català de Salut concerta la prestació de serveis públics, centres com Mútua de Terrassa, per exemple.
Molt sovint, en aquests centres concertats, quan una persona ha de ser visitada per un especialista o li cal ser intervinguda quirúrgicament, se li diu sense fonament real que les llistes d’espera estan molt plenes i que s’haurà d’esperar molts mesos o anys. Llavors se li ofereix la possibilitat d’utilitzar els serveis privats que ofereix el mateix centre i que garanteixen una intervenció més ràpida. Si es tracta d’una persona malalta de gravetat o que pateix greus dolors i molèsties, és molt possible que accepti encara que hagi de pagar a un preu exorbitant allò a que tenia dret de manera gratuïta.
Cal reaccionar, cal que els usuaris i usuàries i els treballadors i les treballadores dels serveis sanitaris catalans defensem un sistema de salut pública i universal que veritablement consideri les persones protagonistes de la seva salut i que gestioni els recursos amb eficàcia, equitat i transparència.
En aquest sentit, els membres del Procés Constituent a Terrassa considerem molt positiva la constitució a Terrassa d’una Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública que, alhora que denuncia la manipulació de les llistes d’espera, anima els usuaris i usuàries de la sanitat pública —que hagin de ser atesos per un especialista o de rebre una intervenció quirúrgica— a organitzar-se per donar-se suport mutu a fi d’aconseguir que ningú marxi d’un centre sanitari sense tenir una data concertada i amb la seguretat de ser atès en un període de temps raonable.
Creiem, per altra banda, que caldria exigir la titularitat pública de la xarxa sanitària com a garantia fonamental per al seu bon funcionament. En aquest moment la titularitat està fraccionada: fundacions, consorcis, empreses privades, etc. Seria necessari, doncs, que la Generalitat afavorís la coordinació, cooperació i planificació del servei, i per això, s’haurien d’integrar les diverses patronals sanitàries que treballen per al sector públic en una xarxa única del Sistema Nacional de Salut Català.
En aquest context hipotètic i desitjable, seria precís que la Generalitat designés el 50% del consell de govern de cada entitat del sector concertat i que els ajuntaments —que representen a la ciutadania i no poden ser indiferents als seus problemes— també hi tinguessin representació.
La funció del govern d’una ciutat, més enllà de desenvolupar les competències municipals, també ha de passar per assegurar la qualitat dels serveis que s’hi ofereixen, sobretot en el camp de serveis com la sanitat o l’educació. En aquest sentit, ens agradaria que la regidoria de sanitat de Terrassa fes alguna cosa positiva, real i concreta per contrarestar la situació i assegurar els drets de la ciutadania.
Marta Canal i Cardús
Procés Constituent – Terrassa
Deixa un comentari