A Catalunya hi ha unes 118 cooperatives registrades com a centres docents d’un total de 1.797 centres privats no universitaris, això és el 6,6%. Aquí tenim una primera dada rellevant que no s’hauria d’obviar quan es parla sobre la contribució del cooperativisme d’ensenyament al moviment cooperatiu i del paper que pot jugar en la transformació de la societat. Per altra banda, a l’hora d’establir els fets diferencials de les escoles cooperatives no es para prou atenció al sentit de la pedagogia de la cooperació, perquè aquesta és més que una metodologia i un conjunt de tècniques didàctiques; és el modus operandi del cooperativisme en l’àmbit de l’ensenyament. Tot just va ser aquest dinamisme el que va portar a les cooperatives d’ensenyament en el tardofranquisme i en la transició a ocupar una posició de lideratge pedagògic en la qualitat educativa.
Del conjunt d’aquestes 118 cooperatives, unes 41 estan agrupades en la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya (FCEC), això és el 35%. D’aquestes, 29 són de treball associat, 7 són de consum (els socis de les quals són els pares i les mares dels alumnes) i 5 són integrals. Pel que fa a les cooperatives no federades, moltes són de consum. Aquí tenim una segona dada rellevant perquè una de les finalitats del cooperativisme és l’emancipació econòmica de la condició d’assalariat dels treballadors per tal de garantir la superació de l’alienació en el treball. El treball cooperatiu a les aules hauria de ser una extensió del treball que fan les sòcies a la cooperativa d’ensenyament; si el cooperativisme implica repensar l’economia vers l’emancipació, sobre aquesta base s’ha de resignificar l’acció docent de tal forma que l’aprenentatge cooperatiu també sigui emancipador per als alumnes.
I una tercera dada rellevant és el tancament d’unes 37 cooperatives d’ensenyament des de finals de la dècada dels 80 del passat segle. Fins el 31 de desembre de 2000 hi havia registrades a Catalunya 235 cooperatives d’ensenyament. Les primeres d’aquestes cooperatives es creen en la dècada dels 60. Durant el període de la transició va créixer el seu nombre fins als primers anys de la dècada dels 80, quan aquesta tendència es va revertir. Avui dia és difícil d’imaginar l’existència de cooperatives d’ensenyament sense el doble finançament dels concerts econòmics. Es pot garantir l’educació com a servei públic tot i que la gestió dels recursos públics no sigui directament pública. Ara bé, si aquesta gestió no es fa sense ànim de lucre i no es fa un retorn a la comunitat d’una part dels excedents del resultat cooperatiu, com per exemple amb beques que permetin una coeducació social amb l’abast que sigui possible, pot generar segregació i una deficient inclusivitat, la qual cosa entraria en contradicció amb l’acció cooperativista.
A la llum de totes aquestes dades i consideracions cal cridar l’atenció que el cooperativisme d’ensenyament a Catalunya corre el perill de convertir-se en un fenomen més rellevant en el passat que no pas en el present. Tanmateix, davant dels grans problemes mediambientals i socials que tenim avui dia, les cooperatives d’ensenyament poden representar un model de socialització alternatiu al competitiu, depredador i individualista actualment hegemònic. Els principis i els valors del cooperativisme poden informar un nou paradigma cultural dels centres docents i oferir un model replicable de corresponsabilitat entre tots els agents de la comunitat educativa. Però per assolir aquesta fita cal que des del cooperativisme d’ensenyament es respongui de manera concreta i honesta les dues preguntes següents: Quines són les possibilitats reals d’un projecte pedagògic des del conjunt de les cooperativisme d’ensenyament en la transformació social? Quines coses cal prioritzar i per les quals paga la pena lluitar des de les escoles cooperatives?
Fèlix Pardo
Deixa un comentari