La guerra a Ucraïna està rearmant la legitimació del model occidental de la democràcia alineat amb el capitalisme. Des de la socialdemocràcia fins l’extrema dreta trobem el mateix acoblament ideològic entre la idea de capitalisme i la de democràcia on la primera es pensa com a l’única economia de mercat possible, la de compra i venda de mercaderies on es subordina la demanda a l’oferta i l’objectiu és el lucre, i la segona es pensa de manera abstracta en ometre la realització de la justícia en relació a les necessitats de les persones i la conservació de la vida a la Terra. En tot aquest espectre de forces polítiques es vindiquen les llibertats individuals i els drets de les persones a la cerca de la seva felicitat particular, si bé es posa l’accent en les pretensions de veritat d’uns determinats col·lectius enfront dels interessos dels altres. Tanmateix tenen en comú que deixen fora de les seves vindicacions la propietat pública, col·lectiva o comunitària dels béns productius, la intervenció de l’Estat en la regulació de les activitats mercantils i una agenda de participació ciutadana en la construcció d’una globalització alternativa sobre criteris de sostenibilitat i justícia social i amb la idea rectora del bé comú.
Si parem la nostra atenció als fets de conseqüències globals que s’han succeït des del començament del segle XXI està clar que vivim en un món que no és ni homogeni ni segur, on no hi ha un únic ordre internacional que gira al voltant dels EE.UU. I cada cop és més difícil de creure que la globalització actual solucionarà els problemes que tenim al món, essent els més greus els 32 conflictes armats oberts i el canvi climàtic. No és prudent viure amb els ulls tancats i girar l’esquena a la realitat. Si volem trobar solucions als problemes actuals, cal fer un gir mental i confiar en les alternatives que ja tenim, recollir el testimoni de la innovació social que trobem en les anomenades economies transformadores, unes utopies reals on podem viure amb nous dissenys de sistema social i redefinir el funcionament de la democràcia més enllà del capitalisme amb pràctiques econòmiques fonamentades sobre valors ètics universals i respectuoses amb la natura. Podem apropar-nos a la utopia de la realització de la justícia sense temor a cap apocalipsi o, el que és pitjor, sense acceptar que estem condemnats a viure sense cap esperança de millora de les nostres vides esperant el col·lapse civilitzatori al que ens porta el capitalisme. Que el capitalisme arribi a la seva fi és només qüestió de temps, com ha succeït amb els altres sistemes socials del passat, però és la nostra responsabilitat moral escurçar la seva existència i fer-ho abans que ens destrueix-hi.
No es cap salt de fe sinó una factible i replicable acció social col·lectiva de potenciament econòmic entenent l’economia com a satisfactor de les necessitats fonamentals de les persones i alhora d’aprofundiment en les bases de la democràcia, del govern del poble i per al poble. Cal tornar a pensar la democràcia com l’objecte de la justícia, que és el que sempre vol el poble, la qual cosa porta a subordinar l’economia a la política, els drets dels particulars als drets de la comunitat en vista del bé comú. Repensar la democràcia per a la realització de la justícia passa per donar el nostre suport a:
- les iniciatives dels individus en el treball cooperatiu o comunal,
- l’acció sindical per democratitzar les empreses mercantils mitjançant la participació dels treballadors,
- l’estalvi privat i les inversions socials amb criteris ètics, així com l’ús de les monedes locals,
- els actes particulars de consum conscients, responsables i compromesos amb la societat i el medi ambient,
- els instruments que permeten la generalització d’aquest nou consum impulsats per les administracions públiques, com les etiquetes socials i les clàusules socials,
- la integració de totes les iniciatives anteriors a través del balanç social que fa possible, d’una banda, el control democràtic de l’economia i les finances, i d’altra banda, l’emergència d’una nova realitat econòmica, el mercat social, amb el qual s’efectua la substitució del capitalisme,
- la renda bàsica, amb la qual avancem en l’emancipació del treball assalariat i equilibrem les relacions de poder en el mercat laboral,
- i els pressupostos participatius, amb els quals s’aconsegueix l’aprofundiment de la democràcia participativa i la viabilitat d’una globalització alternativa.
Es tracta de reintegrar l’economia en la política, fer de les polítiques públiques i les decisions dels ciutadans el suplement econòmic que li manca a la democràcia política per efectuar la justícia. Perquè una democràcia que no sigui també econòmica no pot satisfer la superació de les desigualtats i de les injustícies en l’accés als recursos i en conseqüència no pot donar compliment al mandat democràtic de reconèixer els drets econòmics, socials i culturals de totes les persones.
Fèlix Pardo Vallejo
@felixpardova
Deixa un comentari