[Ivan Martos] 14 d’abril a Terrassa: per la tercera República democràtica, popular i feminista

El 14 d’abril és un dia de celebració pels que compartim els ideals de llibertat, justícia social, igualtat, cultura i progrés. Aquest any commemorem el 92è aniversari de la Segona República. El 1931 les dones i els homes d’aquest país van decidir, amb bon sentit, que per progressar resultava imprescindible alliberar-se del llast corrupte de la monarquia borbònica i del sistema polític muntat sobre ella, incapaç de donar cap solució als problemes que travessava Espanya. La regeneració democràtica es va escriure llavors amb R de República. També val la pena recordar que el passat 11 de febrer es van complir 150 anys de la proclamació de la Primera República.

M’hauria agradat que la nostra ciutat, Terrassa, participés en la commemoració d’aquest 14 d’abril com a Dia de la Memòria, com fan altres ciutats com Barcelona¹, on es pugui reflexionar sobre el paper de la memòria i sobre la defensa actual dels valors democràtics i la igualtat. També m’agradaria que Terrassa tornés a hissar la bandera republicana, que anys anteriors s’havia realitzat al Parc de la República a Sant Pere Nord. Espero que el proper govern municipal que surti del 28M ho tingui en compte.

Fa uns dies veiem com el Parlament Basc aprovava per majoria una resolució²on es demana la reforma de la Constitució espanyola en la qual s’incorpori la possibilitat de canviar la forma de l’Estat, habilitant l’opció de la República, així com el reconeixement del caràcter plurinacional³. Estaria bé que el Ple de l’Ajuntament de Terrassa fes aquestes reflexions i fos valent impulsant la reforma constitucional en el sentit republicà.

I és que sent greu la corrupció endèmica dels Borbons (Alfons XIII, Joan Carles I, Felip VI…), el problema és la monarquia. Una institució no democràtica, que no hem votat, que prové de la dictadura feixista i hereta la Prefectura de l’Estat per privilegis medievals de sang. No podem admetre la inviolabilitat de la monarquia actual, gens exemplar, arcaica i inservible. És hora de poder decidir entre Monarquia o República.

La República torna a ser la resposta en positiu, la resposta que il·lusiona, la manera democràtica de constitucionalitzar la justícia social i el repartiment equitatiu de la riquesa. No com una forma política abstracta, sinó la sortida real a les necessitats i les reivindicacions bàsiques de la classe treballadora i el poble.

Una República democràtica i popular que garanteixi els drets polítics, laborals i socials, que defensi allò públic com a fonament de l’economia productiva, els serveis bàsics i el sistema financer i una República que implanti un desenvolupament sostenible i equilibrat.

Un canvi polític, constitucional i de model que aprofundeixi la democràcia, que estableixi mecanismes reals de participació a la vida pública i en la presa de decisions, i que reconegui els drets democràtics dels pobles de l’Estat i la realitat plurinacional com a tret constitutiva de la mateixa.

Una República feta des del feminisme, garantia d’emancipació de totes i tots, com a contrapoder i empoderament a la societat patriarcal i capitalista. Un sistema polític i social que estableixi la igualtat legal i real entre dones i homes, sense persones de segona, en què les dones puguin desenvolupar el paper que els correspon i que mai més no tornin a ser relegades.

En definitiva, la república és l’única alternativa possible per a la classe treballadora en la qual els problemes, anhels i demandes de la ciutadania es posin en el centre del debat públic; enfront de la decadència i el passat, el progrés i el futur mitjançant una alternativa constituent republicana que sigui capaç d’afrontar els reptes i necessitats actuals.

Ens trobem en un temps complex i difícil, a pocs mesos d’unes eleccions municipals i després generals en què confrontaran dos models: el de la burgesia oligàrquica i la dreta, amb els seus plans de regressió social, retallades i privatitzacions a allò públic, als drets socials i laborals per mantenir els seus privilegis i de limitació de les llibertats col·lectives i individuals per intentar evitar la protesta, i un altre model centrat en el bé comú, que aposta per més progrés i més drets per a tots i totes.

Molts defensem la construcció d’un bloc polític i social popular alternatiu i la unió de les esquerres al voltant d’un programa transformador comú. Un programa compartit per a la construcció d’un nou país que superi el règim monàrquic on sustenta l’oligarquia econòmica i financera. Treballem per la màxima unitat de les forces polítiques, sindicals, socials i ciutadanes de progrés per superar el règim monàrquic del 78 i avançar cap a l’alternativa constituent republicana.

D’aquesta cultura republicana, valors de progrés i capacitat d’unitat hem vist darrerament l’anunci de Yolanda Díaz, a l’acte de Sumar, de que vol ser “la primera presidenta del país”.⁴ Fent bandera de les polítiques útils que milloren la vida de la gent, de la defensa de la sanitat pública, de la pujada de salaris i de millora de les condicions de treball, lidera “un nou igualitarisme amb base en el repartiment just del treball, un laborisme del segle XXI” que pugui derrotar a la dreta neoliberal i neofranquista que “s’ha tirat en braços de la ràbia”⁵. El procés de Sumar encarna així els valors republicans instant a ”la construcció col·lectiva d’una alternativa política que aglutini, que teixeixi i faci real les esperances i necessitats per a un país des de la democràcia econòmica, la contradicció capital/treball, el feminisme, l’ecologia política i el territori.”⁶

És en aquesta cultura republicana, municipalista i psuquera⁷ on ens situem les dones i homes de Terrassa En Comú Podem. Aquest 14 d’abril toca defensar la necessitat de desenvolupar un procés constituent que doni la paraula a la ciutadania per construir un futur de progrés comú, un futur republicà⁸.

Ivan Martos Aguilar