QUESTIONS A RESOLDRE PER L’AJUNTAMENT DE TERRASSA (2)
És evident, encara que passi per alt, i es vulgui fer veure tot el contrari, que a nivell local, encara no s’ha practicat mai el que hauria de ser una democràcia participativa, en definitiva una democràcia real.
La resposta la trobaríem en moltes causes, però es evident que el sistema en què estem immersos no ho accepta, perquè no està disposat a que els poders de sempre perdin privilegis o es vegin qüestionats. I els partits polítics que juguen dins d’aquest sistema (ja siguin d’esquerra, de centre o de dreta) accedint a les institucions que el mantenen, ja els hi va bé, perquè es una forma de sentir-se segurs en el poder i poder disposar d’ell (la majoria de vegades pels seus propis interessos, i no els de la ciutadania).
De totes formes, alguns il·lusos com jo, sempre esperem que els polítics que accedeixen a gestionar l’administració més propera a la ciutadania, els Ajuntaments (l’àmbit local), siguin més valents i honestos i juguin a cedir una mica més de poder a la ciutadania per caminar cap una democràcia real i fugir d’aquesta democràcia representativa i caduca.
Però ja veiem que NO, i les frustracions que hem patit durant aquesta quasi 43 anys dels mal anomenats “Ajuntaments Democràtics” són moltíssimes.
Què seria el que no entenen o no volem entendre a l’hora d’impulsar accions per acostar la política als ciutadans i ciutadanes?
Quant parlem del “Principi de Participació Política”, s’ha de saber que es tracta de reconèixer que aquest implica la dimensió política de tots els drets humans i el necessari espai de participació ciutadana en cadascun d’ells. És un Dret Humà transversal.
En la Declaració de Monterrey del 2007, on es parla dels Drets Humans Emergents, en el seu art. 7 es defineix el Dret a la Democràcia Participativa d’aquesta forma: “Tots els éssers humans i tota comunitat tenen dret a participar activament en els afers públics i a gaudir d’una administració democràtica en tots els nivells de govern”.
Aquest dret humà fonamental comprèn els drets següents:
1. El dret a la ciutat, que assegura que tots els éssers humans i tota comunitat troben a la ciutat les condicions per a la seva realització política, econòmica, social, cultural i ecològica.
Anant a fets concrets: què passa amb el POUM? (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) Quan s’ha facilitat, de forma oberta i transparent, que la ciutadania tingui la ultima paraula sobre el model de ciutat que vol? I es prioritzi la veu dels veïns i veïnes i no la dels interessos especulatius de les empreses immobiliàries, per exemple? I així podríem seguir.
“Què passa amb el POUM? (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal) Quan s’ha facilitat, de forma oberta i transparent, que la ciutadania tingui la ultima paraula sobre el model de ciutat que vol?”
2. El dret a la mobilitat universal, que reconeix el dret de tota persona a migrar i establir la seva residència en el lloc de la seva elecció. No cal recordar la feina que ha costat (i encara falta avançar més) que l’Ajuntament reconegui que el Dret a l’Empadronament es un dret bàsic i que s’ha de facilitat al màxim a tothom, i no posar tantes barreres “burocràtiques” o mentals. I si s’ha avançat una mica es gràcies a l’actuació de la Sindica de Greuges de Terrassa i ales entitats socials que han empès.
3. El dret universal al sufragi actiu i passiu, que empara el dret de tota persona major d’edat, amb independència de la seva nacionalitat, al sufragi actiu i passiu en tots els processos electorals i consultes populars que se celebrin en el seu lloc de residència habitual.
4. El dret a ser consultat, que garanteix el dret de tots els éssers humans a ser consultats col·lectivament sobre les decisions que els afecten. Quina dinàmica habitual de consultes ciutadanes ha engegat l’Ajuntament, durant aquests anys? Cap!
5. El dret a la participació, que implica el dret de totes les persones i tota comunitat a participar, mitjançant vies àgils i eficaces, en l’adopció i el control de decisions públiques en les matèries que els concerneixin, així com a impugnar davant dels tribunals aquelles decisions respecte de les quals al·leguin un dret o un interès directe o indirecte com a fonament de la seva legitimació. Només vull recordar, a tall d’exemple, el model organitzatiu de l’Ajuntament (el menys participatiu possible). Prestar serveis públics bàsics i fonamentals mitjançant empreses municipals (amb uns Consells d’Administració “inaccessibles al control polític i ciutadà” i sense cap mena de transparència. Si que hi ha hagut una petita victòria ciutadana amb l’Observatori de l’Aigua i la municipalització d’aquest servei ( ja veurem fins on es podrà arribar).
Podríem afegir el model dels Consells Municipals. Un altra eina “enganyosa” de macro organismes que disfressen el que hauria de ser una participació democràtica, per a poder seguir tenint el poder polític i el control absolut de les decisions polítiques.
I què trist, per exemple en un moment que s’haurien de prioritzar les polítiques de serveis socials i un Pla de Xoc Social, que tot això, estigui en mans, única i exclusivament dels polítics o alguns funcionaris (dins els seus despatxos), o en el cas de les treballadores familiars (SAD) en mans de empreses privades “explotadores i mercantilistes”. Tot excepte que la ciutadania i pugui participar.
“Podríem afegir el model dels Consells Municipals. Un altra eina “enganyosa” de macro organismes que disfressen el que hauria de ser una participació democràtica”
És molt urgent, si no volem acabar en un sistema cada cop més autoritari, que s’obrin vies àgils i eficaces, adaptades a tots els col·lectius per l’adopció i el control de decisions públiques i la promulgació de normes, de manera que es garanteixi l’autodeterminació de la comunitat política.
Cal dotar els òrgans participatius ja existents i els nous que es creïn, de més capacitat de decisió (amb veu i volt) vinculant, adaptant els Reglaments Municipals a un visió de compliment dels Drets Humans (Carta Europea de Drets Humans a la Ciutat).
Cal fer un seguiment rigorós i transparent de les mocions i les resolucions que s’adoptin en els plenaris respectius com a mesura d’impuls a la credibilitat democràtica . Com es possible, per exemple que al Ple del mes de desembre 2020 s’aprovi una Moció presentada pel Consell d’Entitats d’Acció Ciutadana per impulsar un Pla d’Acció Social Urgent i una Comissió de Treball per dinamitzar i enriquir els Serveis Socials, I a hores d’ara encara estem esperant: no té sentit i és irresponsable perquè menysprees a la ciutadania… a qui teòricament representen.
Mitjançant l’ús de recursos didàctics i dinàmics, s’ha de fomentar la participació i l’eliminació de la visió llunyana que es té en general dels assumptes polítics (començant pel món de l’educació formal) on són els debats sobre els temes que els afecten, entre joves, per exemple?
On són les plataformes de participació aprofitant les xarxes i les noves tecnologies? De manera neutre i objectiva?
Teniu por? Molta por, a perdre el poder? O és que no heu entès el que vol dir Democràcia??
Joan Tamayo Sala
Advocat defensor dels Drets Humans. Col·lectiu Espai Humana
Institut de Drets Humans de Catalunya / febrer 2022
Deixa un comentari