És una pregunta que ens hauríem de fer cada dia, cada un de nosaltres, però que no fem. Per què? Ens fa por trobar alguna cosa que no és “políticament“ correcte? que xocaria amb els Drets de les persones que a vegades tan defensem?
I la veritat és que el discurs “oficialista” del sistema ens ho posa fàcil per a poder escapant-se d’aquest auto-examen. Ja que de seguida recorrem al “nazisme” alemany (aquests sí que eren racistes), a l’”Apartheid” de blancs sobre “negres”, a la ideologia “feixista”, com expulsant de sobre els fantasmes que no ens interessa aprofundir, i ens quedem tan contents!!
Totes i tots sabem, si som sincers, que el racisme és la base de tots els conflictes i guerres que pateix i ha patit, històricament, el genere humà.
I que es pot definir, bàsicament, per l’egoisme innat de les persones i pel sentiment mol arrelat de perdre la nostra seguretat i per tant, de pensar, única i exclusivament, amb nosaltres.
És un prejudici que té la persona sobre la gent d’una altra cultura diferent, o d’un país o estat allunyat del seu. I desconfia, d’entrada, de les persones. S’engega una mena de por a perdre lo “teu”.
De seguida ens pensem que lo nostre, el que ens han ensenyat és el millor, i immutable. I per tant es posa en joc el que diem “ignorància”, incultura.
Però, és neix “racista” o ens hi fem? interessant qüestió! També!
Molts especialistes afirmen que no, que és un tema que s’adquireix i que, segons l’educació que rebem, podem desenvolupar uns sentiments racistes o no. Diria que sí que tenen una part de raó, però es un pensament que també es queda curt, que no n’hi ha prou en afirmar això i ja està. Ens tornem a quedar tranquils.
També es diu que ja quan vivíem a les coves i vam començar a caçar per alimentant-se, vam començar a desenvolupar sentiments racistes, envers els nostres veïns o co-habitants. Ben cert, segur!
Perquè estem, segurament, davant d’un problema de convivència, de saber i d’aprendre a conviure entre éssers humans “racionals” i per tant cal revolucionar l’educació (com un tot integral), des de baix, i fer que els infants respirin i experimentin, de ben petits, el que són els valors humans de veritat, de forma solidària i cooperativa (aquells que fonamenten el que ara entenem per Drets Humans i Socials) i no els valors materialistes que ara són llei i “dogma”.
Però tampoc és tot això, sinó que, per mi, també cal combatre fort, molt fort, “la desigualtat” que és el delicte d’odi més gran que hi ha contra els éssers humans.
Cal tornar a la Història, aquesta gran Ciència Social discriminada pel poder, que ens diu coses com:
La burgesia, per molt que ens hagin explicat de forma parcial el que va passar a la Il·lustració i a la Revolució Francesa, sempre ha lluitat per separar-se de la classe més baixa (els comuns…). Ja l’interessa una mena d’ordre social que no el privi de privilegis i per tant, algú ha de fer les feines més dures i més precàries. Cal veure que al Segle XVIII dels 100 milions de persones que hi havia 97 milions eren desfavorits. La realitat diu que els salaris cauen un 40% i el cost de la vida es duplica. A principis del segle XIX, milers de persones morien de fam, un obrer tèxtil havia de treballar 5 hores d’una jornada de 12 per a poder tenir 1kg de pa. Un arquebisbe en necessitava només 6 segons. Les dones cobrant la meitat i els nens un terç. I un senyor feudal espanyol multiplicava per 25.000 els ingressos mitjans anuals d’un jornaler.
Aquesta era la veritable Revolució Industrial, preludi de tot el que ha vingut després.
Això ha canviat? No, evidentment. Al gener d’aquest any OXFAM publicava que 500 persones eren tan riques com 3.500 milions de persones més pobres. I la distància no para de crèixer.
És evident, doncs, que el sistema està interessat en fer-nos desiguals. I segons està escrit pels propis éssers humans, naixem iguals i que la desigualtat no és genètica, per tant és política!!, clarament!!
A què esperem doncs a lluitar contra la Desigualtat, font suprema del Delicte d’Odi que fonamenta el racisme? que ens prenguin el que tenim? que ens humiliïn més encara?
Joan Tamayo Sala. Advocat, activista dels DDH i Socials. Membre de ESPAI DRETS
Deixa un comentari