Es diu i es repeteix molt, per boca dels propis politics, sobretot quan els hi interessa amb ells, que les administracions locals (ajuntaments) són les administracions més importants i les que necessiten més recursos perquè son les més properes al ciutadà i per tant les que millor coneixen la seva realitat. Tot i sent certa aquesta premissa, es curiós que aquests mateixos politics i els seus partits quan arriben al poder se n’obliden d’aquesta realitat, com d’altres coses, i els ajuntaments continuen estant com estant.
De fet com que el cinisme és una arma quotidiana per a molts polítics, a aquesta situació, de seguida li donen la volta retòrica i és quan s’excusen per no complir les seves responsabilitats amb els típics arguments: “és que no hi ha pressupost… no tenim prou recursos… ens han retallat…. no tenim competències…”.
La veritat és que, una vegada més, cal recòrrer als, per desgràcia, oblidats textos internacionals sobre els Drets Humans (Declaració Universal del Drets Humans i els Drets Econòmics i Socials – PIDESC), pactes assumits per l’estat espanyol i recolçats per la “gran i estimada”, per a alguns, Constitució, quan textualment assenyalen: “todas las administraciones publicas, sin distinción, promoverán, defenderán y crearán las condiciones necesarias para que se cumplan los derechos”.
Doncs bé, per a mi, tampoc cal recòrrer als textos legals per entendre que la defensa dels drets és una obligació i un deure per a tot esser humà, i més si tens responsabilitats de poder (i per tant més possibilitats) i, per tant, no pot haver-hi excuses, de manca de recursos o de competències.
Per exemple: és suficient el que està fent l’Ajuntament per lluitar contra la vulneració del dret a l’habitatge? No!, evidentment que no! Per exemple: què passa amb la seva política d’habitatge social? Què ha passat amb els habitatges construïts durant la bombolla immobiliària? Què ha passat amb l’empresa municipal Societat Municipal d’Habitatge S.A.? (Silenci.) Per què tanta por a les entitats financeres? (És veritat que s’ha iniciat una acció per castigar els habitatges buits, però resulta massa feble). Cal expropiar els habitatges als primers culpables de les desigualtats i injustícies, els bancs, cal prohibir els desnonaments a Terrassa.
I què fa l’ajuntament de la ciutat davant la vulneració del dret a la salut amb les retallades i del Dret a la Sanitat Publica, quan a Terrassa tenim la seu de l’empresa pionera i avantguarda de la privatització de la sanitat i de la seva precarització, la Mútua de Terrassa i tot el seu holding d’empreses? (Silenci.) Calia que desprès de perdre l’Hotel Vapor Gran, després d’una estranya i sospitosa operació, ara el comprin aquests negociants de la salut de Mútua, per fer-hi una residencia d’alt standing? Què poc valents! Per què tanta submissió! als capitalistes de Mútua?
O també, què fem amb la vulneració del dret al treball? Tants aturats a Terrassa, una ciutat històricament industrial i treballadora… On està la imaginacio i la valentia per crear riquesa a partir de l’Economia Social, el Cooperativisme, o la redistribució equitativa dels recursos? Excessiva submissió al Capital terrassenc? Pot ser? Costa plantar cara a CECOT? O a altres agents econòmics?
I així podríem seguir, amb el dret a l’ensenyament per exemple. Quan no sabem ni defensar els nostres propis projectes d’escola ciutadans (Escola de Cant Montllor) davant dels interessos del govern burgès de Catalunya. O el recent Dret a Decidir (la força dels partits per sobre dels propis drets)! On s’ha vist?
La por a la pròpia Democràcia Participativa, per què?
En definitiva, defensar la dignitat dels teus ciutadans i ciutadanes no pot tenir límits d’inferior qualitat moral ni ètica. Valentia! imaginació i radicalitat democràtica!
Al costat d’això sempre hi haurà els ciutadans i ciutadanes, lliurement, sense prejudicis ni interessos estranys, ni consignes de partit!
Joan Tamayo Sala
Advocat
Membre de l’Observatori dels Drets Socials i
de la Comissió Defensa DDHH de l’ICATER
Deixa un comentari