Quan escolto que PISA o algun professional relacionat amb el món de l’ensenyament ens diu: “L’ús moderat del mòbil millora el rendiment”, al moment em surt: “I una merda. Es tracta de no esgarrar el negoci, perdent usuaris menors d’edat”, cosa molt diferent. Tots aquests estudis esbiaixats cap a respostes que es volen obtenir, no ens duen a cap lloc. El mòbil com a eina de treball no és dolent si s’utilitza amb finalitats educatives, ara bé, hi ha sistemes per anular l’ús de les xarxes mentre s’està a l’aula? El professor està per controlar que es fa amb aquests mòbils? Activitats acadèmiques o xarxes socials? Qui suporta l’esforç d’intentar que 35 o 40 alumnes de setze anys junts en una aula aprenguin alguna cosa quan ningú calla, ningú obeeix o ningú escolta. Heus aquí l’altre gran problema que s’arrossega des de l’any del pet, “les ràtios” a les aules que no baixen mai, ans el contrari. El més important és no traumatitzar els pobres alumnes amb deures o responsabilitats acadèmiques, perquè els pot donar una síncope. És molt millor deixar-los passar de curs amb tapes de iogurts i que recuperin les assignatures fent macramé, ja que poden quedar commocionats de per vida si repeteixen un curs per suspendre alguna assignatura. Se’ls ha de tenir entre cotonets, perquè la ceràmica de Limoges es pot trencar.
A tot això, i com qui no vol la cosa, s’ha d’afegir la participació desinteressada de molts pares tractant el professorat com si fossin vassalls i, com a recompensa, el sistema culpa el professorat de tot el despropòsit. Anem al gra. Molts alumnes no entenen el que llegeixen (alumnes de final d’ESO o Batxillerat) quan la realitat ens diu que no s’acosten a un llibre i que no deixen el mòbil ni que els matin. Insisteixo, és un debat que no porta enlloc. No s’eduquen persones, en valors, en facultats o talents, s’eduquen a futurs éssers humans que seran mà d’obra submisa de cara el futur. Els que seran els líders, se’ls educa en un altre tipus d’escoles d’elit. He estat docent i, mentre explicava o mostrava recursos audiovisuals per facilitar-los l’aprenentatge, els alumnes xatejaven o navegaven a través del mòbil. Mantenir-los concentrats amb un argument concret més enllà d’uns deu minuts era com escombrar una escala cap amunt. Molts d’aquests alumnes volen participar en debats i, quan els dones un text d’una simplicitat extrema, no l’entenen o el troben massa feixuc, llavors és quan s’adonen d’on tenen el seu límit, ja que no saben entendre el que hi posa. Una cosa és saber llegir paraules enganxades, un altre diferent és saber que hi diu en les mateixes.
“Molts alumnes no entenen el que llegeixen (alumnes de final d’ESO o Batxillerat) quan la realitat ens diu que no s’acosten a un llibre i que no deixen el mòbil ni que els matin”
Però si ja ho sabem, està demostrat i estem veient els resultats. Per què any rere any arriben als centre educatius nous aparells tecnològics com si no existís un demà? Ja hi tornem a ser amb allò de voler controlar seguint aquella màxima del “pa i circ?” Més de la meitat de la jornada laboral d’un professor se’n va en omplir paperassa burocràtica absurda. Només el voluntarisme del professorat fa que no ens haguem enfonsat fins el fons del barranc. Alienats els volen i alienats estan. I si algú se n’adona i decideix prohibir els mòbils als centres, endevineu qui serà el que vindrà a la porta del centre a protestar? Els pares i les mares!!! No fotem, amb lo bé que estem i vivim amb la canalla neutralitzada mirant els mòbils, ara vindrà el puto professorat a fotre’ns la pau familiar. Digues que sí, PISA, tot mirant pantalles, no sigui que aixequin la mirada i es fixin en la realitat. Per matar-ho: Prohibició del mòbil a les aules!!! No hi ha més.
El focus l’haurien de posar sobre l’enorme quantitat de recursos a la privada i la concertada que són les que generen l’autèntica desigualtat. El desmantellament progressiu de l’escola pública per què proliferin negocis concertats és la mare dels ous. No sé, hi ha moltes més coses, però per què seguir? Donats els recursos que els queden, diria que els resultats encara són prou bons. Al sistema educatiu no se li demana que funcioni, se li demana que faci miracles. Això sí, el mòbil a les aules, que ho diu PISA. Lloat sigui. Tranquils, d’aquí uns dies es deixarà de parlar del tema. Ningú farà res i en el proper informe ens tornarem a fotre les mans al cap una vegada més… i van?
miquel mallafré, 12 de desembre de 2023
Deixa un comentari