L’escriptora Emily Dickinson va dir que “ignorem la nostra veritable alçada fins que ens posem dempeus”. Avui, 8 de març, volem seguir aixecant-nos i compartint que Terrassa és i serà ciutat feminista. Ho diem amb el convenciment que cada vegada més persones tenen clar que cal donar passos més enllà en aquest feminisme. No n’hi ha prou, que també, amb reclamar igualtat. Enguany volem que quallin missatges com els que provenen de les noves masculinitats, aquells que ens parlen de desaprendre rols de gènere impregnats a la nostra cultura des de fa segles. Anar trencant, doncs, amb una idea “tradicional” d’home que ens ha de sonar tan antiga i superada com aquells anuncis de conyac, de rentadores o de cotxes que tants estereotips basats en la superioritat masclista ens han ensenyat.
Enguany, a Terrassa posem l’èmfasi del 8 de Març en la corresponsabilitat i amb un lema que, encara, cal remarcar: “Repartim-nos les feines. Som corresponsables”. Permeteu-me, però, insistir en el tema de les noves masculinitats i destacar que la corresponsabilitat no vol dir que un home pari taula, tregui les escombraries o faci alguna tasca a la llar. Hi ha homes que, fins i tot fent algunes tasques, encara es situen en una situació de superioritat vers les dones. Reitero, fer algunes tasques a casa no és feminisme. Ho és plantejar qualsevol relació des d’una perspectiva d’igualtat entre dones i homes.
“Enguany volem que quallin missatges com els que provenen de les noves masculinitats, aquells que ens parlen de desaprendre rols de gènere impregnats a la nostra cultura des de fa segles”
El 9 de juliol de 2021 va ser un dia històric a Terrassa, ja que vam celebrar el primer Ple de Dones municipal de la història. Dones d’entitats, partits polítics i col·lectius feministes vam posar les bases per seguir dibuixant, somiant i traçant el nostre full de ruta de les polítiques feministes a Terrassa. D’aquella trobada va sorgir la idea de plantejar la corresponsabilitat com a eix temàtic aquest 2022, ja que el context de pandèmia i de confinament va posar en evidència (bé, encara més) que les tasques de cures i de treball domèstic segueixen molt (massa) feminitzades.
Avui ens toca tornar a alçar la veu per crear vincles des de la sororitat, aquest neologisme tan bonic que ens parla d’agermanament femení, d’un lligam entre dones a partir d’experiències, vivències i allò que ens preocupa. La bellesa del llenguatge ens permet donar forma a mots tan especials com aquest, que actua com a dinamitzador des d’una perspectiva ètica, però també des d’una pràctica en el dia a dia, a les empreses, al carrer, a les llars, a les escoles, a les entitats. Una paraula que, com una taca d’oli, es va estenent tot generant apoderament per anar eliminant qualsevol forma de discriminació masclista.
Avui reivindiquem seguir parlant, reivindicant, actuant i reflexionant. Aquesta reflexió la podem dur a terme també gràcies a la campanya del 8 de març que la regidoria de Polítiques de Gènere du a terme conjuntament amb la Comissió 8 de Març formada per entitats i grups de dones de la ciutat. Us convido a informar-vos sobre la campanya i a participar d’alguna de les seves nombroses propostes i activitats, però vull convidar-vos especialment a la xerrada sobre noves masculinitats alternatives (el 10 de març, a càrrec de Marcos Castro, membre d’Homes en Diàleg) i a la taula rodona “Polítiques de Gènere a Europa”, amb l’escriptora i sociòloga Lídia Puigvert i la directora executiva de l’Institut Català de les Dones, Neus Pociello (17 de març).
Permeteu-me seguir parlant de feminisme amb una mirada al passat i una altra al present, en dos contextos durs. D’una banda, demà col·locarem a Terrassa (a la plaça de la Torre del Palau) una placa per recordar i retre homenatge a 19 dones terrassenques que van ser perseguides, marginades, torturades i fins i tot assassinades per ser considerades bruixes. Parlem de dones que eren això, dones. Però que van ser assenyalades i acusades en segles pretèrits per ser, en realitat, dones pobres, immigrades, metzineres, vídues i guaridores. Un acte de desgreuge i de memòria històrica per recordar, precisament, que no eren bruixes, que eren dones. Aquesta iniciativa ha permès, arreu de Catalunya, identificar centenars de dones acusades injustament, assenyalades i torturades. Dones que eren vulnerables. Dones que eren, sí, dones, una etiqueta que comportava, i encara ho fa, risc de ser marginades o fins i tot assassinades. Parlem d’una llarga i trista època de cacera de bruixes en una societat misògina, però anem a parar a una altra trista realitat com és l’actual invasió d’Ucraïna per part del govern rus en què les dones tornen a ser la part més feble de la cadena, havent d’assumir les càrregues familiars i la cura de nens, nenes i altres familiars vulnerables.
És per això que al voltant del 8 de Març continuem aixecant la nostra veu i reivindicant una igualtat efectiva. Seguim, doncs, lluitant per construir una societat més justa, més igualitària i sense discriminacions, ja sigui en l’àmbit familiar, social, educatiu, cultural, acadèmic, de lideratge, esportiu o laboral.
Avui, durant tot el dia, també us convidem a penjar un davantal al balcó o a la finestra com a símbol d’una vaga feminista, una vaga laboral, de cures, de consum i de tasques domèstiques. Cal seguir reivindicant que el treball domèstic i la cura de persones dependents encara està massa feminitzat. Una situació que perpetua desigualtats i discriminacions. Hem de seguir trencant barreres, hem de seguir recordant les dones que es van considerar bruixes, hem de donar suport a les dones en un context de guerra i hem de seguir treballant, a les nostres llars, perquè la paraula “igualtat” formi part del nostre diccionari com a famílies.
Núria Marín
Tinenta d’alcalde i regidora de Polítiques de Gènere
Deixa un comentari