El passat dia 12 de març vam viure un fet que, tot i esperat, continua resultant traumàtic: el tancament de les escoles de la nostra ciutat. Un fet que va suposar l’inici d’un confinament llarg i complicat, per a moltes famílies dolorós. Moltes de nosaltres hem de lamentar la pèrdua d’una persona estimada, àvia, pare, germana o amic, a més, sense tenir la possibilitat d’acompanyar-nos i abraçar-nos en aquests moments tan difícils. Moltes de nosaltres hem vist com de sobte ens trobàvem a l’atur i el que és pitjor, ningú ens sabia dir quant de temps havia de durar aquesta situació.
Dos mesos allunyats d’amics, família i del contacte social en general, s’han fet llargs i difícils. En aquests moments en què el sistema de salut ha demostrat que compta amb grans professionals, d’un valor humà excepcional i una capacitat de sacrifici extraterrestre, es posa també de manifest, més que mai, com han estat de vergonyants les retallades que com a societat hem permès.
Som conscients que la sanitat i l’educació són pilars bàsics de l’anomenat “estat del benestar”? Fins a quin punt la situació és preocupant? Encara és d’hora per aventurar-se a donar respostes, la situació és incerta i els escenaris variables. Per sort, la majoria de previsions ens diuen, tot i que el cop ha estat molt dur, no ha estat definitiu, i ens en sortirem. La pregunta és: com ens en sortirem?
“Un cop més, com sempre, veurem com el “sistema” aprofita l’excusa de la crisi (aquest cop sanitària) per realitzar retallades”
De moment, com sempre, els sectors més vulnerables de la nostra societat són els més afectats i desgraciadament veurem com aquelles persones que viuen en la precarietat i que més ho necessiten no rebran les ajudes econòmiques que en el seu moment es van fer servir per rescatar als bancs. Un cop més, com sempre, veurem com el “sistema” aprofita l’excusa de la crisi (aquest cop sanitària) per realitzar retallades. Veurem com les propostes per sortir de la situació d’emergència aniran sempre enfocades a menystenir els drets de les persones, com si aquests fossin en realitat privilegis dels quals es pot prescindir. Ja hem comprovat com determinats col·lectius són oblidats, com és el cas dels nostres avis i àvies, o dels infants i adolescents, que han patit i pateixen les conseqüències i els efectes d’aquestes mesures imposades, sovint poc coherents, però que no reben cap suport de l’Estat.
Són moltes les veus que alerten, el confinament pot tenir conseqüències, econòmiques, socials i també sanitàries. Ara és el moment de canviar les polítiques de retallades dels últims anys que tant mal han fet. Ara caldrien mesures excepcionals de suport a les persones. Ara és el moment d’apostar per la sanitat, l’educació i l’economia solidària.
Ara que a poc a poc podem anar reincorporant-nos a les nostres feines, que sembla que el desconfinament és una realitat, les mesures anunciades amb relació als infants sorprenen un cop més pel seu poc sentit de la realitat. Què passarà amb els nostres infants aquest estiu? No podem permetre que la infància sigui oblidada o menystinguda en aquesta crisi. Ara seria un bon moment perquè el govern invertís, més que mai, en el benestar dels seus infants. Ara és un bon moment per demostrar que la salut i l’educació dels infants és una prioritat per al govern. En canvi, en la distopia que ens ha tocat viure, han tornat a la normalitat els equips de futbol (per qui resulta que sí que hi ha test), obriran els centres comercials i les esglésies, i els adults podrem agafar el metro cada matí en hora punta per anar a treballar, però els infants no podran gaudir dels casals d’estiu com han fet sempre. Ara és el moment d’ajudar les famílies i les entitats perquè cap infant es quedi sense poder accedir al servei de Casals d’Estiu. Venim de dos mesos en que aquests infants i adolescents no han pogut gaudir de l’aire lliure, no han tingut oportunitat de socialitzar-se, de jugar.
Encara som a temps de no fer més mal. Però en canvi veiem com el govern català agita la bandera d’una “nova normalitat” i justifica unes mesures antinaturals mentre dibuixa un escenari de distància social on sembla que el contacte físic està prohibit. No tocar-nos no és natural i podria tenir conseqüències en els nostres infants.
“Ara seria un bon moment perquè el govern invertís, més que mai, en el benestar dels seus infants.”
Davant d’aquestes mesures surrealistes, els dubtes són evidents, es poden realitzar activitats de lleure en aquestes condicions? Quines conseqüències poden desencadenar? I, per últim, hi ha alternatives? Només fent una veritable aposta per enfortir l’estat del benestar, i això vol dir, invertir recursos públics en sanitat i educació, es podrà superar aquesta crisi. És el moment que la ciutadania despertem, sortim de la letargia on ens han volgut mantenir i on un cop més ens volen retallar els drets i llibertats. No podem acceptar aquesta nova normalitat que ens vénen com a remei a tots els mals.
Cal precisament reforçar els sistemes d’atenció a les persones i duplicar els recursos d’acompanyament als col·lectius vulnerables, cal generar normatives que afrontin la situació sense generar més pànic social. No es tracta d’avançar cap a una “nova normalitat” on el control social sigui més ferm i restrictiu, sinó que hem d’aprofitar la crisi com una oportunitat per reforçar els Drets Humans, també els drets dels infants, i situar les persones al centre.
Pau Consola
Membre de l’Eina Cooperativa
Deixa un comentari