[Salvador Pérez] Alguns aspectes sobre la municipalització de l’aigua

Aquests dies segons sembla, TAIGUA ha enviat una carta als seus clients tot informant que des de l’1 de gener ja no cobrarà a la seva factura tot el tema relacionat amb els comptadors d’aigua, i que cadascú s’espavili com pugui i s’entengui amb Mina.

Aquest no és un tema banal i menor, si no tens comptador, no tens aigua a casa. Fa tres anys es va produir la municipalització del servei d’abastament d’aigua, per a mi i molts ciutadans i ciutadanes, ens va semblar una gran fita, gràcies a la lluita i demanda que hi va haver per part d’entitats i col·lectius. Tot i les resistències i males arts de Mina durant tot aquell procés, es va aconseguir, i el desembre de 2018 es va posar en marxa el nou servei, TAIGUA.

Aquell procés encara no s’ha tancat, per desgràcia, i estem arrossegant tot un seguit de problemes, resultat de la ineficàcia municipal amb el compliment de les dates, arribant al moment del canvi sense els deures fets. Situació que va obligar a fer un acord d’assessorament i lloguer d’espais, materials i programes informàtics amb Mina, per cinc anys. L’esmentada empresa es va omplir de felicitat, ja que va mantenir part del negoci, sense necessitat d’una gestió directa, ni tenir cap responsabilitat, i sent un cavall de Troia, mantenint-se dins del procés, i amb una altra element important: ningú li va demanar una contrapartida, per exemple, en treure les diferents denúncies contra l’Ajuntament. Ja han passat tres anys, i esperem que l’Ajuntament i TAIGUA estiguin resolent els temes relacionats amb el contracte, i comenci a disposar d’una seu, dels materials i programes informàtics, i ja tinguin prou experiència per acabar d’una vegada amb la relació amb Mina, ja que cal tenir memòria i recordar el seu comportament i el d’AGBAR en tot el procés.

“Un dels elements a resoldre era tot allò relacionat amb els comptadors, que fins aquell moment eren de Mina, i segons sembla per la carta enviada, encara ho són”.

I anem a un altre aspecte important que és el que motiva el meu article, la carta enviada als clients de TAIGUA sobre els comptadors d’aigua. La primera sorpresa és que es digui que hi havia un acord entre l’Ajuntament i Mina per a fer el cobrament dels comptadors, per reposició i manteniment. Cal tenir en compte, com tota la resta d’infraestructures i béns, alguns ja eren de l’Ajuntament, d’altres de Mina i, per tant, va caldre fer un inventari d’aquests, alguns encara estan en ple litigi que haurà d’aclarir la Judicatura, ja que no va haver acord entre les parts.

Un dels elements a resoldre era tot allò relacionat amb els comptadors, que fins aquell moment eren de Mina, i segons sembla per la carta enviada, encara ho són. I aquesta és la sorpresa ingrata. Com és que un element tan important, encara sigui un tema a resoldre? Com és que després de tres anys, encara no s’hagi resolt? Què ha fet TAIGUA fins ara? Com és que no va iniciar un procés acordat amb Mina per refer els contractes de gestió dels comptadors encara que fos de forma progressiva, posant en el Pla Anual d’actuacions i inversions la solució efectiva del tema dels comptadors?

Aquest és un tema que ja va sortir en diferents ocasions fa més d’un any, quan Mina va enviar una carta amenaçadora de retirar els comptadors, si no es renovava el contracte de reposició i manteniment. D’aquesta carta es va informar el Servei de Medi Ambient, que com passa sempre no en tenia cap informació, i TAIGUA tampoc. L’objectiu de la consulta era aclarir què s’havia de fer al respecte. I va obrir la pregunta i el dubte, de què passava amb els comptadors, pensant que ja era un tema en procés de solució.

“No haver tancat bé el procés, amb un contracte pel mig amb Mina durant cinc anys, és com tirar-se un tret al peu. Mantenir l’enemic a casa no és la millor solució, però bé, cal suposar que durant aquest temps, tothom ja està treballant per acabar amb aquest llast i normalitzar les coses”.

Aquells que ja donen per tancat el procés de municipalització, i que ja l’han normalitzat, haurien de tenir en compte, que és plenament obert, encara que formalment ho sembli.

No haver tancat bé el procés, amb un contracte pel mig amb Mina durant cinc anys, és com tirar-se un tret al peu. Mantenir l’enemic a casa no és la millor solució, però bé, cal suposar que durant aquest temps, tothom ja està treballant per acabar amb aquest llast i normalitzar les coses d’una vegada, i se suposa que ja es tindrà prou experiència per deixar de mantenir una tutela, que ja hauria d’estar més que superada.

I després apareixeran les resolucions judicials que no sabem, atenent com funciona ideològicament la judicatura, ja veurem com anirà tot aquest apartat.

Però és evident que el tema dels comptadors ja hauria d’estar més que resolt, i és un aspecte fonamental, i no pot ser, que aquest tema se li deixi a Mina, sobretot, perquè ja hauria d’estar més que fora del procés i sobretot, evitar que es renovin els contractes i s’obri un conflicte que sembla que algú no vol tancar, ja sigui, per incompetència, deixadesa, indiferència o perquè encara hi ha determinats interessos a mantenir oberta la via de negoci amb Mina.

Fins que tots aquests aspectes no estiguin plenament resolts, la municipalització encara serà un miratge formal, però no una realitat efectiva.

I cal recordar un dels eixos rellevants en el discurs que motivaven la municipalització, la transparència. Segons sembla encara no s’ha assumit plenament aquesta, encara hi ha poca claredat i espais foscos.

I la part que representa a la ciutadania, l’Observatori de l’Aigua, ha de garantir en tot moment, el compliment d’aquells valors que eren fonamentals, i com a eina participativa, ha de fer complir aquells valors i objectius, obligant l’Ajuntament i TAIGUA a ser transparents, i d’una vegada tancar el procés de municipalització efectiu, gestió pública del cicle de l’aigua amb tots els elements que comporta, resolent d’una vegada el tema dels comptadors, i tancar de veritat la relació amb Mina. Aquest és un desig, una necessitat i un compromís d’aquest procés.

La ciutadania no entendrà res, si van apareixent aspectes no resolts i que els afecten directament, i alguns no entendran qui és de veritat el gestor, i espero que aquesta confusió no sigui interessada i promoguda. La municipalització continua tenint molts enemics, que esperen que el procés sigui un fracàs, i es retorni a la situació anterior, per tant, l’objectiu ha de ser garantir-lo i tancar-lo d’una vegada.

Salvador Pérez Riera