Mentrestant tenim a la Judicatura entretinguda jutjant independentistes i dissidents de tota mena, cantants, actors i col·lectius diversos. I la policia i guàrdia civil van vigilant, escoltant, posant infiltrats en organitzacions independentistes i d’esquerres, i sobretot, fen informes falsos per a garantir que la magistratura corrupta pugui actuar contra la dissidència. Un exemple el tenim al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que està jutjant l’anterior taula del Parlament per haver-se atrevit a parlar de la monarquia corrupta i del dret d’autodeterminació. O sigui, el Parlament, com a màxim representant de la voluntat popular, s’ha de dedicar a llepar el cul de la monarquia, parlar de les mosques, les flors i qualsevol absurditat. Això si, ficar-se amb les institucions podrides de l’Estat, o no contestar en un judici a l’extrema dreta, corres el perill de ser inhabilitat, sancionat, o d’anar a presó.
Ara, quan els membres de VOX van generant odi, insultant les institucions i els seus representants, dient qualsevol bestiesa que atempti contra els drets humans, les persones i col·lectiu, això no mereix cap actuació. Tenen barra lliure i estan ben protegits pels seus aliats institucionals, part de la judicatura, de la policia, la guàrdia civil i l’exèrcit. Com és d’incomprensible que VOX faci d’acusació popular als judicis, això només passa a l’estat espanyol.
Veurem les accions judicials que es faran per la festa de Vox a Madrid, on el més suau ha estat: “Vamos a volver al 36”, “Acabar con los maricones i feministas de mierda”, “Los nacionalistas al paredón” i “al gobierno comunista y terrorista ilegítimo le daremos un paseo por las puertas de los cementerios”; amb els visques al franquisme, i la necessitat de salvar la pàtria que torna a estar en perill, i així una llarga llista d’insults i conceptes lligats a la guerra civil. I això amb la presència i discursos dels seus màxims dirigents, com el mateix Abascal. Per tant, cal preguntar-se on està aquella manida frase d’alguns, sobre la reconciliació i mirar endavant.
Aquests dies, l’extrema dreta amenaça de mort a membres de Compromís a València. I fa uns dies la policia d’un poble del país valencià fa un reconeixement a un destacat dirigent de l’extrema dreta responsable d’exercir la violència i amenaces als representants dels partits d’esquerres.
I així podríem anar fen llista de com l’extrema dreta plenament protegida per la judicatura i les forces d’inseguretat, van fen la seva, saben que ningú els farà res. Ara estan força excitats perquè a més de saber que son intocables, ja han entrat a les institucions com a Castella i Lleó, tenen la plena connivència del PP a Madrid i Andalusia, i dels dirigents del PP que els necessitaran per a governar. I un altre aspecte important, tot i les diferències a nivell europeu han anat avançant i inclús estan amb coalicions de govern, i l’última gran victòria és la de Meloni a Itàlia. Per tant, l’extrema dreta ja no és un miratge, sinó una realitat evident, a més d’un perill per molts sectors d’esquerres i col·lectius diversos. Disposar del control de les institucions, comporta controlar encara més la judicatura i les forces policials, i això a Espanya encara és més perillós perquè el franquisme i l’extrema dreta està plenament dins d’aquestes institucions, bé, un exemple evident és el mateix Rei, votant militant de VOX.
O escoltat les barbaritats del Sr. Ignacio Garriga al Parlament i que segons sembla és la nineta del ulls d’Abascal i pujarà de càrrec, com més borden i brètols són, més possibilitats de pujar. O la Sra. Alicia Tomás, la candidata a Terrassa, que segueix a aquests i segur que ja fa mèrits per pujar. Una altra cosa és si la votarà algú escoltant el seu discurs d’odi, incendiari i contra tothom.
Mentrestant, els sectors independentistes es maten vius per a veure qui controla la cadira i el sou, seguint amb la retòrica de la independència com a excusa. Els partits d’esquerres, es van entretenint amb miratges, plens de renúncies ideològiques, i alguns només garantint-se la cadira i el sou en el govern, a Madrid i a Catalunya. I el PsoE-Psc, que han renunciat a tot, només a mantenir càrrecs, cadira i sou i estar al servei dels poders fàctics econòmics. És més, els ministres responsables tant de les forces d’inseguretat, com de la magistratura, com de l’exèrcit, miren a una altra banda, no tenen cap interès en mirar què passa en aquestes institucions, i ni reconeixen que l’extrema dreta està plenament dins. I el més lamentable, tot i les evidències, les segueixen negant, no fan absolutament res, i mentrestant, van creixent en força. Estaríem davant de la mateixa incompetència que el govern d’Alcala Zamora l’any 1936, on no es va fer cas als advertiments de la possibilitat d’un cop d’Estat, i van començar a detenir a molts dels seus dirigents, fins que es van produir les conseqüències que va comportar.
L’extrema dreta va avançant de forma evident, els que podrien fer alguna cosa, estan entretinguts amb preservar la cadira i els pocs espais que gestionen i controlen. Mentrestant, el monstre va creixent, té més poder i capacitat d’incidència, i quan els vulguem frenar i acabar amb ell, ja no hi podrem fer res. Itàlia és un bon exemple, la divisió i els enfrontaments de l’esquerra, no tenir cap alternativa ideològica i propostes concretes, ha deixat un camp obert a l’extrema dreta feixista que ha guanyat el govern. Una societat farta d’uns polítics inútils i corruptes, incapaços de resoldre els problemes. Al final la ciutadania, farta i tipa, s’ha quedat a casa, o li ha donat el govern al que els promet alguna cosa, encara que després ho incompleixin.
Podem anar mirant a una altra banda, anem permetent que la impunitat avanci, que la judicatura i les forces d’inseguretat corruptes els vagin protegint, i uns governs ineptes no facin res per a canviar les coses. Per desgràcia, els que ja els van patint, saben com se les gasten. O l’esquerra en el seu conjunt es rearma ideològicament i surt dels seus espais de comoditat, amb propostes i accions que la ciutadania se les cregui i les vegi com una oportunitat, acabant d’una vegada amb la corrupció i el descrèdit, o ells arribaran i llavors sabrem el pa que s’hi dóna. Però ja no hi serem a temps. Som més que ells, molts més, però cal anar més enllà de les paraules, la demagògia, la mentida i la manca de transparència. Aquells que governen i es diuen progressistes, hauran de començar a depurar les institucions, apartant tots els franquistes al servei de l’extrema dreta i la dreta pepera. I hauran d’una vegada aplicar polítiques d’esquerres i al servei de la ciutadania, però de veritat. Tenim temps, però s’acaba, i la bèstia creix, i desitjar que algú davant les paraules i frases d’aquests impresentable, comenci a actuar des de la judicatura amb la mateixa celeritat que ho fa amb la dissidència.
I espereu aquest 12 d’octubre on serà la seva gran festa, i el volum d’impropis i agressions més evident, ben protegits per les seves institucions afins.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari