Aquests “fins”, els afirma Terrassa Centre en una campanya contra la nova illa de vianants. No només pel greuge que comporta aquesta actuació, sinó pel seu impacte en mobilitat, inseguretat i brutícia.
Com es nota que vindran unes eleccions municipals aviat, ja que Ciudadanos ja s’ha afanyat a estar-hi a favor. Segur que darrere vindran Junts i el Psc, que s’afegeix al que calgui.
Com és evident, Terrassa Centre té tot el dret a dir el que vulgui i fer les campanyes que consideri, només faltaria. Ara, caldria en aquest cas una mica de serietat i coherència. A l’Ajuntament se li pot demanar tot el que es vulgui, però Terrassa Centre és la menys indicada per fer les reivindicacions i queixes que planteja.
És evident, i no cal que ho digui aquesta associació, que la comunicació i participació a l’hora d’implantar l’illa de vianants, no ha estat cap exemple d’eficiència. És més, el grau d’incompetència per a explicar un projecte d’aquestes característiques i la seva complexitat, necessita una bona estratègia comunicativa i una bona participació de la ciutadania, per a garantir la seva comprensió i els objectius que pretén. I no per a garantir com diu l’Associació de comerciants, que els garanteixi uns itineraris que faci arribar a la ciutadania fins als seus negocis. S’ha de garantir que la ciutadania en el seu conjunt, entengui quins són els propòsits de l’illa i què motiva la seva necessitat, al marge dels interessos dels diferents àmbits econòmics.
I aquest és el gran problema, que no s’ha explicat correctament. La senyalització, en general, ha estat una veritable disbauxa, i al final el desgavell ho ha complicat tot, i el més greu, la ciutadania no ha entès absolutament res sobre quina finalitat té aquest projecte. I sobretot, a més de la mala comunicació, ha semblat que només hi havia un objectiu, la limitació del vehicle privat, oblidant que la prioritat era crear una zona de baixes emissions per l’impacte dels vehicles, ja que els índexs de contaminació de l’aire eren més que evidents, i que cal prendre mesures per a reduir les males dades ambientals de contaminació de l’aire. I això també ens ho diu Europa.
Com és evident, als comerciants i sectors econòmics afectats, els importa tres cogombres els impactes mediambientals, només els preocupa el seu negoci, i la resta no té gens d’importància. Com sempre he afirmat, les accions i propostes de caràcter mediambiental sempre tindran un impacte important sobre l’economia, la vida, el model de consum, la mobilitat… Ara, les coses es poden fer de moltes maneres, i l’Ajuntament, en comptes de la pedagogia, la bona informació, va optar per la propaganda com a eix estratègic.
Amb un altre risc, que perdi un dels seus aliats permanents, com és Terrassa Centre, a la que l’Ajuntament ha tractat com un soci privilegiat, tant l’actual govern com tots els anteriors. Ha estat una associació mimada i ben tractada, concedint-li tota mena d’exigències, subvencions i serveis. I suposo, creuen que és el moment de començar a exigir més enllà del raonable i dels recursos municipals.
L’Ajuntament els va fer tot el centre com a illa de vianants, els va posar tots els pàrquings que van voler a tot l’entorn del centre, amb l’objectiu de garantir-los el negoci. Això si, a càrrec de tota la ciutadania i fora de qualsevol criteri de sostenibilitat mediambiental, els ha garantit zones blaves per tot arreu, que és un veritable negoci per a l’Ajuntament. Tenen més serveis municipals que ningú. I així podríem anar fent llista dels seus privilegis. El conjunt de zones comercials de la ciutat, estan abandonades a la seva sort, i sempre han estat considerades de segon nivell.
Per tant, quan parlen d’impactes negatius com la mobilitat, és de riota. Aboquen tots els vehicles als pàrquings que arribin fins al cor del centre, la qual cosa és una total incoherència, ja que amb criteris de sostenibilitat mediambiental mai s’hauria d’haver fet i no afavorir criteris econòmics. Aquesta mala política és la que ha comportat els alts índex de contaminació de l’aire que avui patim.
Problemes d’inseguretat, amb els patinets, bicicletes i altres elements, ja que aquest no és un problema exclusiu, el pateix tota la ciutat, però el centre té una sort, té policies municipals de forma permanent, vigilant els carrers. Una altra cosa és que actuïn, però això és un altre problema. Els barris no veuen quasi mai a la policia, que encara és més greu. Passejar és una dificultat tant pels carrers, places com espais públics. I el que és més greu, l’espai públic als barris està degradat i la manca de manteniment és més que evident. Al centre no hi ha espais abandonats, bruts i deixats, el manteniment és permanent, només cal veure que quan s’aixeca una rajola al carrer Gavatxons, Cremat o Sant Pere, les brigades municipals ja ho estan arreglant. Al meu barri, per exemple, podem veure voreres fetes malbé durant mesos, tot i les demandes.
I per últim, el tema de la brutícia, aquest ja és de riota. El centre té un servei d’escombriaires específic que surt del carrer Cisterna i fa la neteja cada dia, té diferents escombradores que passen per tota l’illa de vianants, posen i treuen els contenidors de residus cada dia, per tant, durant els dia no hi ha contenidors, i tots estan nets i polits. Hi ha servei de porta a porta específica per tots els comerços, bars i restaurants amb recollida de cartró, resta i orgànica. I qualsevol incidència en temes de neteja viària i residus, tenen via directe amb els responsables de l’empresa municipal. Tota aquesta llista, només passa al centre, ja que al conjunt de la ciutat si que hi ha un veritable problema greu de neteja i gestió de residus, que és una veritable vergonya i deixadesa, on les queixes són permanents i els problemes no es resolen.
Els impactes de mobilitat, inseguretat i brutícia, res tenen a veure amb la nova illa de vianants, els pateixen els barris amb molts més impactes i deixadesa del que uns comerciants privilegiats puguin demanar. El problema és que Terrassa Centre només veu la seva situació interessada, havent gaudit d’uns privilegis durant molts anys, i mai s’ha preocupat ni dels problemes del conjunt de la ciutat, ni del conjunt dels eixos comercials, ni dels seus comerços, que pateixen els problemes de veritat que també afecten els seus veïns i al conjunt de barris, i moltes vegades no se solucionen al llarg del temps, amb Ajuntaments incompetents.
La nova illa de vianants pot ser una bona eina si l’Ajuntament és capaç d’explicar bé els seus objectius, i de ser coherent amb el discurs de la mobilitat sostenible, sobretot, quan s’ha comès l’error de portar tots els cotxes fins al cor de la ciutat per anar a uns pàrquings absurds, innecessaris i que només van atendre als interessos econòmics. Qualsevol acció que afecti la mobilitat, com és aquesta illa, tindrà problemes i d’això, Terrassa Centre, de forma demagògica i interessada, sap que ara és el moment de demanar el que calgui, i com sempre ha fet, l’Ajuntament caigui en el parany.
L’Ajuntament ha d’afrontar els greus problemes del conjunt de la ciutat, que els té de veritat, i no de continuar afavorint a uns àmbits concrets que només pensen amb ells i no en el conjunt. Menys “Fins als…”, i més pensar en els interessos col·lectius de la ciutat.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari