És evident que estem en uns moments de veritable vergonya, sense ètica i la misèria humana és més que evident. Ja fa temps que anem veient guerres permanents, on la indiferència és més que evident, el Iemen, el Sudan, i d’altres zones d’Àfrica, les guerres oblidades que no ens comporten gens d’interès, al marge dels estats occidentals que poden obtenir qualsevol recurs i sobretot, la indústria de les armes que van fent el seu negoci.
Després tenim aquelles guerres que han generat els Estats Units amb la connivència interessada d’Occident, a l’Iraq i Afganistan, on després els hem abandonat a la seva sort, un cop hem controlat el negoci del petroli en el primer cas, i d’haver destrossat les expectatives dels sectors més avançats, com les dones, en el segon cas. Al final, hem deixat corrupció, misèria i afavorit els interessos econòmics occidentals, i la indústria militar.
I el comportament de l’estat i govern d’Israel, que està fent un genocidi vergonyós de Gasa, amb assassinats, destrucció on la comunitat internacional, sobretot, Europa, que és la riota de tothom amb un comportament indigne, indecent i plena d’excuses. El que està fent Israel amb els palestins no té nom, i amb la connivència dels Estats Units que és un estat indecent, i que res té a veure amb un estat democràtic.
Li permet l’assassinat permanent, i per a una banda fa una resolució a l’ONU per a demanar un alto el foc, i per l’altre d’amagat i la va proveint d’armament als israelians. El mateix que fan els estats europeus, que són uns hipòcrites, racistes i miserables, que per a una banda critiquen a Israel pel seu comportament, però són incapaços de deixar de vendre armament a Israel, i de trencar relacions comercials i de relació amb un estat criminal.
Ni tan sols s’han aplicat els mateixos criteris que amb Rússia, se li permet a l’estat d’Israel participar a Eurovisió, a les competicions esportives i ni un rebuig. I ja no parlem de l’ONU, que és incapaç de prendre cap decisió eficaç, al contrari, és la riota de tothom pel nivell d’ineficàcia vers les seves resolucions. Bé, quan ja no quedi un palestí viu, assassinat i marginat, abocats al mar, llavors seguirem fent discursos de paper, mentrestant l’estat d’Israel i el seu govern fa riota de l’anomenada comunitat internacional.
I mentrestant, Israel, assassina als palestins de Gasa i també de Cisjordània, incompleix les resolucions i els acords dels tribunals internacionals, mata de gana i serveis bàsics a la seva població, ataca el Líban i Síria amb total impunitat. I afirma que no hi haurà Estat palestí, afirmacions amb total impunitat i seguint fent riota de la comunitat internacional.
La pregunta, és fins quan es permetrà aquesta impunitat i que espera l’anomenada comunitat internacional per a fer alguna cosa, i que espera la ciutadania que cada dia va veient aquesta indecència i crims contra dones, infants, gent gran i adults civils, que són vilment assassinats inclús portant bandera blanca de rendició, i morts amb total impunitat, o veure infants desganats per la manca de menjar, beure i medicaments. Com és possible que ho permetem amb total impunitat i sense fer res al respecte. Al final la nostra indiferència, ens fa culpables i col·laboradors passius, per això, els nostres governants tenen una actitud tan lamentable i impròpia d’una societat ètica i de progrés. I per desgràcia els grans beneficiaris com sempre, és la indústria de guerra dels estats occidentals, venen armament a Israel perquè vagi provant aquest material contra una societat civil desarmada, famèlica i miserable.
I anem a l’última guerra, la de Rússia i Ucraïna, que és un veritable contrasentit. És evident que Rússia no havia d’haver promogut cap invasió, però Occident no ha fet res per a evitar-ho, al contrari, ha estat promovent l’ampliació de l’OTAN fins a les fronteres de Rússia, i era evident que al final això tindria conseqüències. És més, Occident va tenir una gran oportunitat d’apropar Rússia tant a l’OTAN com a la Comunitat Europea amb la caiguda del mur, i ho va desaprofitar i menystenir-la. Al contrari, l’OTAN va desenvolupar una política expansiva, inclús posant armament nuclear en alguns estats. Com és evident, els Estats Units, sempre li han endossat els problemes a Europa amb una falsa política de seguretat. I cal recordar que els Estats Units quan Cuba va situar míssils al seu territori, aquests es van queixar i vàrem viure una situació altament perillosa. Doncs és comprensible que Rússia no vulgui riscos a les seves fronteres i ho consideri un perill a la seva seguretat.
I que els Estats europeus estiguin armant a Ucraïna, i que el president Zelenski estigui tot el dia cridant perquè tothom li aporti armament de tota mena, i vagin dient que Rússia atacarà als estats de l’OTAN, és un absurd i una estratègia altament perillosa. I en comptes de treballar per la pau, només va buscant la guerra. Putin serà moltes coses, i és un impresentable, però té prou intel·ligència i gens d’interès per anar més enllà de la seva guerra amb Ucraïna. Els que sí que sembla que estan molt interessats amb una guerra, són els membres de l’OTAN i els governants europeus que es passen tot el diu parlant de possibilitats de guerra i la necessitat d’apujar els pressupostos militars.
Estem generant una cultura militarista que recorda altres èpoques històriques. En comptes d’aplicar una política de distensió i pau, estem repicant els tambors de guerra, on la indústria militar deu estar fregant-se les mans pel negoci que ja fan i el que preveuen, i sobretot, la indústria dels Estats Units que amb tots aquests conflictes estan fent el negoci del segle, com sempre. I això vol dir, que quan ells fan negoci, la misèria i pobresa augmenta conjuntament, amb el nivell de destrucció, tenint en compte que és un negoci sense ètica, ni escrúpols. El que el seu armament destrueix, ja vindran els promotors i constructors amb el negoci per a reconstruir el que calgui. Així ha passat a l’Iraq, passarà a Gasa i a Ucraïna, on ja estan esperant entrar. Estats Units, fa el gran negoci de la guerra sempre lluny del seu territori, i el de les seves empreses constructores.
I a aquest discurs de guerra on estan fent tota la comèdia mediàtica al servei dels interessos de la indústria militar, per a espantar a la societat occidental i justificar l’augment dels pressupostos militars, en detriment dels recursos per a serveis. És evident, que molts responsables i dirigents polítics europeus, i els seus partits, són mers servidors al servei d’aquesta indústria, podrits per la corrupció i receptors de comissions.
I una cosa important, i que el senyor Zelenski i els dirigents occidentals, quan s’omplen la boca que Rússia no pot guanyar pel risc que comportaria, obliden que precisament aquesta, no permetrà perdre la guerra, ja que disposa d’una arma altament perillosa, armament nuclear, que esperem que no utilitzi, però en disposa, i això no es pot oblidar. Al cap i a la fi, qui són els Estats Units i els Estats europeus, per a dir-li res a Rússia, si van ser aquests qui per acabar la guerra amb el Japó, llençant dues bombes atòmiques, a Hiroshima i Nagasaki, de forma indecent i sense cap escrúpol. I tothom va callar. I tothom oblida la posició de la Xina que davant d’un conflicte de veritat, veuríem la seva posició.
Esperem, doncs, que no acabem com van aplicar els Estats Units, que deixem la hipocresia a una banda, que en comptes d’anar fent por i enredant a la ciutadania que no s’ho mereix, algú comenci a treballar per acabar amb aquestes guerres miserables, a Palestina i Ucraïna, i que els Estats fomentin la pau, el desenvolupament, eliminin la pobresa i misèria, i no ajudem al negoci de la guerra, on els perdedors són la ciutadania, i els grans beneficiaris la indústria de guerra i els estats que l’afavoreixen.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari