Com a humans ja hem fracassat des de fa temps, i la misèria humana cada cop és més gran. Vivim de la desinformació permanent i una gran hipocresia, on tot és una farsa i una gran mentida, això sí, qui ho paga és la ciutadania receptora d’aquesta situació i sobretot les víctimes de les guerres.
Ara tenim dues grans guerres, a Ucraïna i Palestina (la franja de Gaza i Cisjordània), i unes quantes més d’oblidades, sobretot al continent africà.
Això significa el gran fracàs de la nostra societat occidental, incapaç de promoure la pau, de voler imposar el nostre model sense afrontar les característiques de moltes societats que res volen semblar-se al nostre model econòmic, polític i social. Volem imposar aquest model, sense ser capaços d’entendre els altres. Un model hipòcrita, que només l’interessa l’extracció de recursos, per a satisfer el model de ficció en què ens hem situat, individualista, explotador de recursos finits i generador de conflictes permanents, i que garanteix la misèria com a model en els països en desenvolupament.
La guerra de Palestina amb el conflicte entre l’Estat terrorista d’Israel i els camps de concentració de Palestina, ens posa davant nostra les contradiccions i hipocresia en què vivim. La gran farsa on les anomenades potències occidentals fan una demostració de pur cinisme, engany, incapacitat i, també afirmaria, de racisme vers aquelles cultures i poblacions que el supremacisme blanc es considera superior, i sobretot, per la desgràcia de viure en la pobresa i la misèria.
Palestina és una desgràcia evident. L’any 1948 amb l’Estat d’Israel, senzillament, no es va generar una solució, sinó la garantia d’un conflicte permanent i enquistat. Posar l’Estat d’Israel ocupant l’espai dels palestins, sense consultar-los i imposar-ho gràcies al colonialisme anglès, que feia anys que patia atemptats, és una demostració de les nefastes decisions que els estats occidentals han anat prenent en la descolonització.
La creació de l’Estat d’Israel seguia una estratègia: posar un estat que controlés els estats àrabs. La mala consciència d’Occident pel tema de l’Holocaust, que ha estat utilitzada de forma barroera i estratègica, i la pressió dels diferents lobbies jueus, va imposar la creació d’un Estat. Però el que també és evident, que aquest podia haver-se situat ocupant una part d’Alemanya pel seu comportament vers els jueus, d’Anglaterra o dels Estats Units. Però aquests estats ja es van encarregar d’endossar el problema en un lloc on hi hauria conflictes.
Els primers governs de l’estat d’Israel eren dirigents terroristes, que havien actuat amb total impunitat contra Anglaterra, qui exercia el control d’aquells territoris. I ningú els va considerar terroristes i els va acceptar. Llavors, per què durant molt de temps es va considerar a l’OLP i ara a Hamas com a terroristes, quan el seu objectiu és aconseguir un Estat Palestí?
I com l’anomenada comunitat internacional ha estat incapaç de fer complir a Israel els mandats de l’ONU, que han estat un veritable fracàs i la riota d’Israel, ben protegit pels Estats Units i els estats occidentals.
Israel ha anat enderrocant cases dels àrabs a Jerusalem que considera la seva ciutat, amb l’objectiu d’anar-los expulsant d’aquí. Milers de detencions indiscriminades de palestins, torturats i vexats amb total impunitat, sense judicis ni drets.
Com és que es permet que els colons i sectors més radicals actuïn amb total impunitat contra els àrabs a Jerusalem i als territoris ocupats de la Franja de Gaza i Cisjordània, on l’exèrcit i els colons van ocupant i expulsant als palestins de les seves terres. Matant i assassinant amb total impunitat a aquesta població.
L’objectiu de l’estat d’Israel és evident, acabar amb els palestins amb la seva eliminació total, senzillament, el que els nazis van fer amb els jueus i d’altres col·lectius. L’objectiu no és Hamàs, aquesta és l’excusa. Ja que a Cisjordània, que és un camp de concentració, s’està fent la mateixa política d’eliminació i destrucció.
Com es permet que l’Estat terrorista d’Israel, ataqui al Líban, Síria, i a qui calgui, com l’assassinat indiscriminat de dirigents i militars a l’Iran i dirigents palestins. I tothom ho consideri normal.
El que està passant a Gaza és una vergonya, un genocidi perpetrat per uns criminals que amb la impunitat i connivència de la comunitat internacional, ho permeten. És més, l’estat d’Israel està garantint i reforçant l’existència de futurs terroristes palestins, que no oblidaran aquests assassinats, i el gran perdedor serà Israel, que mai podrà viure en pau i sempre en estat de guerra permanent.
I tots aquests assassinats estaran sobre les nostres consciències, ja que ho hem permès amb la falsa excusa que l’Estat d’Israel té tot el dret a assassinar i matar civils, sobretot infants i dones, per a defensar-se.
I ara ve la part més cínica del procés: el govern d’Israel afirma que pel futur de Gaza, es posarà en marxa un protectorat, controlat per l’estat terrorista d’Israel, amb la intervenció d’unes nacions que pagaran la reconstrucció. O sigui, de nou els que pagaran allò que s’ha destruït, com ja ha fet durant anys Europa. Israel bombardeja equipaments (hospitals, escoles…), i quan li dona la gana Israel les destrueix.
Aquesta presa de pèl no s’ha d’acceptar, és la riota de la comunitat internacional. Els palestins tenen dret al seu estat, gestionat per ells i sense ingerències externes, ni d’Israel, ni d’altres estats. Israel vol el model de Cisjordània, que és un camp de concentració ocupat pels colons radicals, i un exèrcit d’ocupació que posa controls pels palestins allà on els dona la gana.
Però bé, l’estat d’Israel a més de riure de la comunitat internacional, té un objectiu clar, acabar amb els palestins, garantint la seva desaparició matant-los com està fent ara, o que acabin dispersats pels diferents estats àrabs (Líban, Jordània, Egipte, Síria, Irak…). Així s’acaba amb tota possibilitat d’un estat palestí. La destrucció de Gaza és el primer pas, el següent serà Cisjordània, on Hamàs comença a tenir cada cop més afins, ja que l’OLP ha perdut qualsevol influència dins la població palestina per la seva corrupció i per la permissivitat i col·laboració amb l’estat terrorista d’Israel.
La gran hipocresia és que es denuncia a Rússia pels atacs indiscriminats contra la població civil d’Ucraïna. Què és evident que és un fet lamentable i denunciable, però després no ho valorem igual amb el que està fent Israel amb els palestins. I a Rússia no se li permet actuar en les competicions esportives i es porta els seus dirigents als tribunals de justícia internacionals, i l’estat terrorista d’Israel encara participa on vol i els seus dirigents encara no han estat imputats per crims de guerra a cap tribunal internacional.
Això si, els estats i fabricants que venen armament, els hi va perfecte, el negoci està garantit i la hipocresia i la manca d’ètica i escrúpols, continuarà sent la imposició.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari