Fa uns dies es va fer una Audiència Pública on la nova tinent d’alcalde, la Sra. Maise Balcells, es va estrenar tot explicant a la ciutadania els pressupostos municipals i les ordenances fiscals. Tenia la concepció de la necessitat que la ciutadania estigués informada i participés en aquest format, tot preguntant el que consideressin, això si amb fortes limitacions, i amb un baix nivell de participació, com no podia ser d’una altra manera. Fins aquí la situació.
Per desgràcia, continuem sense entendre què volem fer amb la participació, si de veritat els responsables polítics del govern se la creuen, o senzillament és una mera estratègia d’imatge i pura propaganda.
Hi ha uns altres que tampoc no ho han entès mai, veure com els responsables del Psc-PsoE reclamen audiències públiques, per exemple per parlar del Pla de Mandat del Govern. Ells, que no tenien ni propostes, ni credibilitat quan van governar i que van ser els primers en pervertir aquesta eina. Però bé, tot és fer-se publicitat, fer bullir l’olla i entretenir el personal.
Portem anys parlant de participació de la ciutadania, s’han creat espais participatius: Consells Municipals de Districte i Sectorials, Observatoris (de l’Aigua) i Comitès (de neteja i residus), dos reglaments de participació i els fracassats pressupostos participatius, que van ser un veritable desastre per la manca de voluntat política i garantir abocar-los al fracàs.
I continuem amb la confusió i la manca de voluntat política d’anar a una altra manera de governança amb una participació creïble, on alguns polítics i tècnics deixin de pensar que la participació de la ciutadania en els afers públics, només generen problemes a la seva tasca. Deixar participar i decidir a la ciutadania, interfereix en els projectes i les decisions, inclús pot retardar la seva aprovació i execució, generant una veritable disbauxa operativa. Per això, hi ha uns polítics escollits i uns tècnics preparats. Per tant, la ciutadania no té res a dir i aportar. És més, hem arribat a una altra conclusió i estratègia, la utilització de les xarxes socials on a cop de tuit ja és suficient i una manera de participar, un model que encara genera més problemes i distorsions als serveis, on la improvisació encara genera més disbauxa i més ineficiència operativa.
L’Audiència Pública té com a objectiu reflexionar i debatre sobre els problemes existents a la ciutat, govern i ciutadania, ho fan conjuntament amb l’objectiu d’arribar a un acord i uns resultats que després s’hauran d’intentar aplicar. El govern municipal l’ha pervertit i ha convertit aquesta eina, recollida en el Reglament de Participació, en un mer acte informatiu, en el seu moment per què cada àrea expliqui el que ha fet, en un altre moment per informar sobre el programa de govern, i al final de la seva obra de govern. I ara la nova tinent d’alcalde va explicar els pressupostos i les ordenances, que ja estaven plenament decidides; per tant la ciutadania només podia de forma limitada dir el que vulgués, queixar-se, i remugar. Però ja no podia incidir en res, per tant, és una mera ficció participativa.
Si de veritat el govern creu en la participació i les eines a l’abast com és l’Audiència Pública, el procediment ha de ser invers. O sigui, l’Ajuntament, que és qui té les dades, sap les normes, coneix les demandes i necessitats dels serveis, estableix les prioritats polítiques, ho prepara, i llavors proposa a les entitats ciutadanes el debat i reflexions sobre el pressupost i les ordenances en diferents formats de treball, i amb un calendari més llarg i factible. I al final, es fa una Audiència Pública resultat del procés participatiu, per tancar el debat i la reflexió amb les aportacions ciutadanes, amb l’objectiu d’arribar a un cert consens de pressupostos i ordenances fiscals. I al final, serà el Ple Municipal, com no pot ser d’una altra manera, qui ho aprovi com a màxim òrgan polític votat, que representa la voluntat popular escollida.
Anar canviant la funció de les eines participatives, diluir la participació de la ciutadania en mers espais escalfa cadires, convertits en mers observadors i receptors d’informació, no és l’objectiu de canvi i transformació de les eines de participació.
I d’això també en tenim responsabilitat la ciutadania i les seves entitats, que ho permetem i ens conformem amb aquest paper passiu i poc engrescador. És més, en els Consells de Districte i Sectorials, on les entitats poden tenir la vicepresidència, s’ha convertit en una mera figura sense contingut, no s’ha sabut utilitzar com es pretenia quan es va redactar el reglament, havia de ser un contrapès a la presidència.
Inclús les dues últimes eines participatives com l’Observatori de l’Aigua (només amb capacitat consultiva) i el Comitè per a la millora de la neteja i la gestió de residus (amb capacitat de decisió), acaben de resoldre els seus aspectes funcionals. El primer sembla que va millor en alguns aspectes, però el segon, el mateix Ajuntament l’ha portat al fracàs utilitzant tot tipus d’estratègies com la manca de transparència, mentides i falsedats, i poca voluntat de col·laboració, al final no se sap com acabarà, de moment està aturat i els responsables polítics no saben que fer-ne. O la veu en els Plens, que les mocions encara que s’aprovin, després no tenen cap efecte, ni compliment.
I tornem a l’Audiència Pública de Pressupostos i Ordenances com a mer instrument, inútil i decebedor. El debat sobre pressupostos i ordenances fiscals és un tema complex que necessita força informació, transparència i voluntat d’acceptar les propostes de la ciutadania. El debat s’ha de fer amb ella des de l’inici, sense imposicions. Tot el contrari del que s’ha fet en aquesta proposta d’audiència, que no ha servit de res, ni aclarirà com l’augment decidit d’impostos i ordenances fiscals, comportarà una millora dels serveis. Com ara la policia municipal, el manteniment de la ciutat, la greu situació de l’empresa municipal Eco-Equip i el tema de la neteja i la gestió de residus, dels aspectes relacionats amb el medi ambient i el corresponent servei, abandonat a la seva sort. A més dels temes de sequera i tot el referit a la gestió de l’aigua i els seus costos, com millorem la gestió del personal municipal baixant l’absentisme i augmentant el rendiment i productivitat per a ser més eficients, i així una llarga llista d’aspectes. I per exemple, ningú ha sabut explicar i aclarir, l’augment del 50% de la taxa comarcal, una trampa i ficció, que no respon a cap millora, ni dona solucions. Pujar impostos i ordenances sense contraprestacions, ni millores en els serveis, és el més fàcil, però també una gran contradicció, que només genera incomprensió i manca de credibilitat, i que pot comportar que la ciutadania al final se’n cansi, degut a la quantitat de problemes que ha d’afrontar.
També seria convenient obrir tres fronts més en el debat ciutadà, i de veritat promoure tres audiències públiques que afrontin tres temes i problemes importants: l’aigua i la sequera, la neteja, els residus i Eco-Equip, i tot el referit a l’habitatge. Això sí, Audiències no informatives, sinó tal com es pretenia utilitzar aquesta eina participativa, on govern i ciutadania tracten aquestes problemàtiques, reflexionant i buscant solucions.
Espero que algun dia, resolguem els temes participatius i de veritat trobem un altre model de governança més eficient. Si no és així, i augmenta la indiferència i la manca de credibilitat, seran altres qui aniran ocupant aquests espais, on de moment ja han entrat amb regidors a l’Ajuntament, de moment amb poca representativitat, però tot és qüestió de temps. Mentrestant, anem perdent oportunitats.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari