Els poders fàctics locals i algunes entitats de la menjadora podran estar tranquil·les, els seus han guanyat, i tindran el seu alcalde. El PsC mantindrà la cadira, únic objectiu que li queda, ja que fa temps va perdre qualsevol referència ideològica i ètica. Tot i perdent la votació, cosa important aquesta vegada, continuarà tenint la cadira. Però aquesta vegada ha quedat retratat amb el seu espai natural i per fi s’ha tret la careta. Ha tingut el suport de CiU i del PP, i Cs senzillament ha fet un subterfugi, que al final ha estat un servei al PsC. Per tant, la dreta tota ella, PsC, CiU, PP i Cs ha guanyat en primera instància. I com és evident, d’aquí dos dies CiU entrarà en el govern, que per això ha jugat a favor seu. Aquells maximalistes del PsC que afirmaven que mai passaria, mai estarien amb la dreta, mai…, ara s’han de menjar aquelles paraules i afirmacions. Però bé, en el fons s’ajuntaran dos partits sense ètica ni escrúpols, on els interessos a satisfer, estan plenament determinats: servir als seus amos com han fet fins ara i a si mateixos. La ciutadania, res té a veure amb els seus objectius. Per aquest motiu, CiU tot i voler liderar-lo, no té cap credibilitat vers el procés català, com no la té en l’àmbit local. Si algú es pensava que apostaria per canviar res, ara en té la plena demostració. Però bé, després de molts anys d’intentar-ho i de molts fracasos, i de la patacada que ha rebut en aquestes eleccions, al final ho aconseguirà, governar a Terrassa, gràcies al PsC, el seu amic de l’ànima. A veure si d’una vegada als votants honestos del PsC els cau la vena dels ulls, de seguir pensant que tenen alguna relació amb l’esquerra.
Tot i això, la felicitat del Sr. Ballart i el Sr. Vega (que el mort que li han endosat, després d’haver-lo posat en una zona d’alt risc a la llista, ara acabarà esgotat de tot el que li ve per negociar pam a pam, metre a metre…), serà incompleta i molt complicada. Tampoc sumen i la governança, si l’oposició és capaç de fer-la eficient, estratègica i contundent, aquest govern pot durar poc.
Terrassa en Comú, ERC i la CUP, ja han fet el primer canvi, guanyar al PSC en una investidura i obligar-lo a fer concessions i treure’s la careta, pactant el que calgui per una cadira. Ara cal que aquestes forces mirin de cohesionar aquesta primera acció, preparar una bona estratègia i proposta de govern a l’ombra i marcar bé les accions d’oposició, no acceptant els cants de sirena que el govern intentarà promoure en tot moment, sota l’excusa del diàleg i la responsabilitat. Cal doncs anar determinant que allò que es volia fer des del govern, imposar-ho des de l’oposició. El PsC i CiU, han de tenir sempre la sensació de precarietat i dificultat, que en qualsevol moment les coses poden canviar. I des de l’oposició en la situació actual de debilitat del govern, el canvi de veritat es pot provocar.
I aquestes tres forces han de cohessionar equips en el si del mateix Ajuntament, per anar forçant una estructura, per a desmantellar la que ha generat el PsC al llarg d’aquests anys (amics, familiars, militants, afiliats…). Com anar trencant el model participatiu que ha generat a la seva mida, per a implantar un nou model i sistemes més eficients i de més abast. Així com un treball en la societat (barris, entitats, col·lectius, ciutadans i ciutadanes), que generi la força suficient de canvi, que acabi amb el model de menjadora i la xarxa i sistema de compra de voluntats, per convenis, ajuts i altres aportacions que ha generat un estat de confusió i total manca d’equitat i transparència.
I sobretot, Terrassa en Comú, ha de treballar tots aquests processos per responsabilitat i sentit comú. Ho esperen els seus votants, col·laboradors i simpatitzants. Deixar-se de lluites cainites i els interessos partidaris, per a desenvolupar un projecte i una proposta, que des de l’oposició pot fer perfectament, si té, com deia, una estratègia i una proposta, és eficient i deixa de perdre el temps en baralles crematístiques inútils. I ha de treballar també com a eix amb ERC i la CUP, per a ser més forts, més cohessionats i útils, apropant el que els uneix.
La situació actual permet molts tipus d’accions, i si alguns que ara somriuen perquè han aconseguit la cadira preciada de l’Alcaldia i el govern, han d’entendre que la poden perdre amb la mateixa rapidesa i facilitat. El PsC a excepció de les primeres eleccions, mai s’ha trobat en una situació tant precària i de debilitat, amb molts independents inexperts i ideològicament de difícil definició. El seu grau de cohesió està per a fer, per tant, és una debilitat més a aprofitar.
Esperem que no es perdi aquesta oportunitat, i que les dues línies de treball, interna dels tres grups municipals, com externa de cara a arribar a tots els àmbits de la ciutat, per a fer-se més forts i grans, sigui el gran objectiu. I recordar que en qualsevol moment, el canvi està a l’abast. En aquesta votació no s’ha perdut res, senzillament, un primer asalt i l’únic que cal fer és paciència, cohesió, transparència, honestedat, contundència i tranquilitat. Com diu un refrany xinés: “Seu a la porta de casa teva, que veuràs passar el cadàver del teu enemic”. El canvi vindrà, com la fruita, només cal que maduri.
Salvador Pérez Riera
Membre de l’AVV Barri Segle XX
Professional en temes de comunicació i educació ambiental
Deixa un comentari