Aquest dijous la Generalitat ha declarat l’emergència per sequera a la conca Ter – Llobregat, o sigui, uns 202 municipis afectats amb una població afectada d’uns sis milions d’habitants. Això comportarà la limitació a uns 200 litres d’aigua per habitant/dia. Terrassa estem per sota d’aquest nivell de consum. Fins aquí la situació.
Per desgràcia davant dels diferents problemes mediambientals, la sequera, l’aigua, el canvi climàtic, els residus, la contaminació, la mobilitat, els recursos, el consum, l’ocupació del territori…, no aprenem cap lliçó, i estem en el territori de la ignorància per desconeixement, o resultat de l’absurd. Aquells que neguen els problemes i que tot és el resultat de la propaganda interessada, aquells que afirmen que la tècnica ho resoldrà tot i no cal que ens preocupem, aquells que afirmen que els problemes mediambientals no afectaran al model econòmic i de consum i el capitalisme està garantit.
Algunes cultures a les que em menyspreat, i hem considerat subdesenvolupades, com els indis Sioux als Estats Units, i d’altres zones del planeta, sempre han estat mes avançats en els temes relacionats amb el respecte a la natura i al medi ambient. Han considerat sempre l’equilibri necessari per a garantir la supervivència de l’espècie. Només cal consumir allò que és estrictament necessari. O que aquells que han de governar han de tenir en compte una proposta política sobre criteris de sostenibilitat mediambiental per la comunitat de set generacions, sinó no poden governar.
Nosaltres que ens considerem més llestos i avançats, son uns veritables ignorants i impresentables, com afirma l’Eudald Carbobell, som uns veritables imbècils que anem contra nosaltres mateixos. Vivim en un model de consum depredador de recursos, d’agressions sistemàtiques al medi ambient i posem en perill la nostra supervivència i la de les futures generacions, seguim pensant que els problemes mediambientals els anirem resolen. Això si, l’economia és l’eix fonamental encara que això ens costi el planeta. Oblidant que estem en un espai finit i limitat, amb uns recursos limitats i que si apliquéssim els criteris dels Sioux, per exemple, en una economia fonamentada en l’equilibri entre natura i les persones, no hi hauria fam. La qualitat de vida en el seu conjunt seria millor, i deixaríem de tenir el llistat de problemes mediambientals que patim avui, i això no vol dir retornar a les coves, com afirmen alguns interessadament per a menystenir determinades propostes ecologistes.
El canvi climàtic ja fa dies que ha arribat, i l’afectació a la manca de pluges és una realitat evident. I un bé escàs com l’aigua dolça, l’hem estat malversant com hem fet amb el conjunt de recursos naturals finits, sota un model extractiu que només va generant problemes, que anem intentant resolen de forma contradictòria, incoherent i al final sense solucions.
Fa temps que els experts i científics ens van avisant de la necessitat de canvis del model i canviem la jerarquia de les decisions, s’han de posar els criteris mediambientals per sobre dels econòmics. Hem de deixar de satisfer els interessos d’una minoria que els problemes mediambientals els importen tres cogombres, només pensen en l’enriquiment personal, garantir el volum de negoci i la línia de pensament a curt termini.
Tothom té una visió teòrica dels problemes, però la dificultat està en la pràctica i l’aplicació efectiva de les mesures. I la manca d’aigua dolça i la sequera ens situen en la realitat. A la societat benestant i capitalista, observa les imatges de les zones africanes que la ciutadania ha d’anar amb tot tipus d’envasos per a recollir aigua potable a quaranta o vuitanta kilòmetres de distància amb grans caminades. Nosaltres diem pobrets i ens ho mirem en la indiferència d’una notícia o un documental. I afirmem, a nosaltres no ens passarà. I continuem amb el nostre miratge i ficció.
Els problemes mediambientals ens van arribant, i ens posa davant del mirall de la realitat tossuda al que la indiferència, la natura ens ho va recordant sempre.
La ciutadania, com ens demanen els responsables polítics, hem de fer esforços, recomanacions i accions. I ells, no han de fer res? I les activitats econòmiques? Durant anys hem perdut el temps pensant que teníem un recurs il·limitat, i em oblidat fer inversions i actuacions a mig i llarg termini. I tot ho fem recaure en la ciutadania, amb la seva voluntat i disponibilitat, quan moltes vegades no és la responsable de les decisions, la manca d’actuacions i les incoherències permanents.
Avui encara tenim moltes pèrdues d’aigua en les instal·lacions de forma incomprensible. Estem llençant un recurs escàs i tothom a sabia i sap. Estem omplint piscines amb aigua de boca i no ha passat res. El sector turístics fins ara ha estat la disbauxa, els espais esportius i els camps de futbol segueixen regant, així com els camps de golf que segueixen utilitzant aigua de boca, seguim projectant complexos d’habitatges amb piscines comunitàries, projectes lúdics de gran consum d’aigua, i seguim no fen projectes de reutilització d’aigües pluvials i dualitat de sistemes, i així podríem anar fent una llarga llista d’irresponsabilitats. I també hem de ser conscients que estem pagant l’aigua durant anys amb un preu més baix del que hauria de ser. I hauríem de tenir una aigua de boca de qualitat, per a evitar el consum d’aigua embotellada. Això si, molt exigents amb la ciutadania, fent campanyes d’estalvi, que és una part petita del problema, i de forma interessada ens hem oblidat de mesures amb molts àmbits per interessos d’aquests, on el factor econòmic a primat per sobre del mediambiental, com sempre.
Terrassa, ja estem per sota del nivell de consum exigit. Tenim una empresa municipal, Taigua, que ens ha de permetre el seu control i fiscalització de les seves decisions perquè a més de ser eficient en la gestió, sigui capaç de controlar bé les pèrdues i adequar les instal·lacions de forma efectiva. Per aquest motiu és important el paper de la ciutadania, i la participació d’aquesta en el disseny de les actuacions com en compartir les decisions, i no només en el tema del cicle de l’aigua i la sequera, sinó de tots els vectors i problemes mediambientals, que en el fons, son la vida de les persones, d’ara i de les futures generacions.
En el tema de l’aigua i la sequera, com molt d’altres problemes estem en un moment altament arriscat, sobretot, a l’hora de prendre decisions i mesures, ja que els interessos econòmics, poden afavorir decisions polítiques arbitràries i descontrolades que busquin afavorir els interessos de determinats sectors, on qui pagui aquestes, al final sigui la ciutadania. Per això, el control i la participació de la ciutadania ha de ser efectiva, i hem d’anar a un nou model de governança que posi per davant l’interès generals i col·lectiu en detriment d’interessos econòmics i de minories particulars.
Estem en temps complexos i de sacrificis, i tothom hi ha d’estar compromès, on no siguin els de sempre qui facin l’esforç i d’altres en passen de tot. La sequera comportarà esforços, però repeteixo, els diferents vectors mediambientals ens aniran apareixen, com els residus on tindrem augments importants en les taxes, l’augment de la tarifa de l’aigua i sobretot, dels costos de l’energia per portar-la, el cost de la contaminació que afecta a la salut…, i així una llarga llista, on haurem d’estar preparats.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari