Miliciana anònima escales Gran Casino 1936, Foto de Lluís Corominas
Quan l’oblit va ser la consigna de la transició que va servir als franquistes per no passar comptes, ni demanar-los responsabilitats pels crims d’aquell règim, i per desgràcia alguns partits anomenats d’esquerres en van ser col·laboradors, a canvi d’una cadira i un sou.
Alguns van plantejar l’oblit i mirar endavant, i es van agafar al discurs catòlic de la reconciliació entre els dos bàndols. Era evident que els franquistes necessitaven com fos, aquesta reconciliació per a garantir-se el seu futur, pel control de les institucions de l’Estat, dels àmbits econòmics, d’una església que havia d’amagar el seu passat, i així una llarga llista de vividors d’aquell règim criminal.
I després de més de quaranta anys d’aquella farsa de transició política i de la mort formal del règim franquista, pensant que ja havíem superat aquell tràngol, doncs no. Aquell règim plenament incrustat en les institucions de l’Estat (Monarquia, Judicatura, Policia i Guàrdia Civil, funcionariat, partits d’extrema dreta PP-VOX i així una llarga llista), com que no patí cap depuració ni exigència de responsabilitats, avui els tornem a tenir presents a les institucions que com no podia ser d’una altra manera, utilitzen el sistema democràtic per a pervertir-lo, han arribat de nou.
L’arribada de l’extrema dreta (PP i VOX), ha permès canviar la visió històrica de la guerra civil i el franquisme, comparant l’etapa republicana amb la dictadura franquista, com si els dos règims fossin equiparables, els botxins herois i als assassinats i exiliats, com a mers responsables de la situació. Oblidant, que uns criminals van provocar un cop d’estat sagnant, que comportaria milers d’assassinats, exiliats, torturats i maltractats. I ara on governen intenten boicotejar i anul·lar la Llei de Memòria Democràtica per a una Llei de la Concòrdia, que recuperi el concepte de reconciliació on tothom i ningú, va ser responsable d’uns fets històrics evidents.
Per tant, aquest intent manipulador, que pretén oblidar i humiliar les víctimes de nou, és una vergonya. Per això, historiadors, familiars de les víctimes i entitats i col·lectius memorialistes, exigeixen el compliment de la Llei i actuar amb tota la contundència contra la impunitat de l’extrema dreta (PP i VOX).
Aquests partits a més juguen amb el desconeixement i la ignorància d’una societat que ha oblidat els fets, la història i les persones que van lluitar per la llibertat, la democràcia i la dignitat.
I per desgràcia, en l’oblit també en tenen responsabilitat alguns partits d’esquerres que hi van participar, que han governat en l’àmbit estatal, autonòmic i la ciutat, com la nostra. El problema és que arribem tard per a intentar recuperar el temps perdut, la bèstia s’ha fet gran, ha arribat a les institucions i ha armat un discurs que ara no sabem com frenar i refer. I la seva arma és la ignorància i la mentida, els va fent forts.
I com és evident, després d’anys de silencis, pors i oblits interessats, on la República, la guerra civil, el franquisme i la democràcia, no han estat tractats en la forma adequada, sobretot, en els àmbits educatius, hem fomentat la ignorància com a element fonamental on alguns d’aquests aspectes els plans d’estudi els ha reduït a l’absurd. Per tant, el nivell de desconeixement entre els joves, i molts adults és una evidència que permet la mentida i la ignorància, on el discurs de l’extrema dreta o aprofita i es va reforçant.
Aquests dies llegia la vida del coronel republicà, comunista i president del Reial Madrid durant el període de la guerra civil, Antonio Ortega. Va ser executat pels franquistes a garrot vil, per a garantir-li una mort patidora, en comptes d’afusellar-lo. Aquesta situació la desconeix la gran majoria, és més el club ho ha amagat i no apareix enlloc en el llistat de presidents de l’entitat.
El Barça, també va tenir un president assassinat, en Josep Sunyol d’ERC. Durant molts anys oblidat i que una majoria desconeix.
El general de brigada de la Guàrdia Civil, Antonio Escobar, fidel a la República, ha estat oblidat i no apareix en cap dels llistats de la Guàrdia Civil. Ni a l’exèrcit espanyol aquells militars que van defensar la República (Miaja, Casado…). Mentrestant, a l’Acadèmia Militar de Saragossa i d’altres equipaments militars, hi ha reconeixements explícits a tots els criminals del cop d’estat. En els equipaments de la Legió, apareixen els seus criminals, com Millán Astray, amb total impunitat. És més, una sentència judicial obliga a l’Ajuntament de Madrid a refer una placa que va fer malbé a cop de martell dedicat al president del govern, Largo Caballero.
I alguns encara saben que hi va haver un alcalde republicà com en Samuel Morera. Però resulta que durant la guerra civil, i va haver-hi el Jaume Figueres, l’Enric Aldave, el Francesc Sàbat, el Ramon Soler, el Marcel·lí Sàbat i el Joan Prat. Tots oblidats de forma interessada.
El Domènec Serveto, condecorat i homenatjat pel govern francès com a republicà, membre dels partisans i assassinat pels nazis. Terrassenc que va marxar a l’exili, i oblidat per la seva ciutat, que no saben qui és.
I si parlem de l’Espartacus Puig, Felix Izquierdo, Joan Serrarols, Magí Costa, Trinidad Arguello, Dolores Ayerra, Natividad Badia, Aurora Alonar, Gaviria Viana i així una llarga llista de desconeguts i oblidats, assassinats pels que demanen reconciliació, i en alguns casos no permeten recuperar els seus cossos i en d’altres, ja no es poden. Oblidats.
I si parlem del Miquel Almirall d’ERC, que aquests dies es va presentar un llibre referit a la seva vida que ha publicat el Josep Puy, i que per desgràcia era un nou desconegut, com en Joan Ullés i molts d’altres, que no han tingut la sort que algun historiador n’expliqui la vida i existència.
I també hem tingut l’oportunitat de gaudir d’una exposició “La desbandá, el terror com a arma de guerra”, sobre els fets de l’any 1937 a Màlaga, i que molta ciutadania desconeix. Un exemple del nivell de desconeixement que encara tenim, sobre fets que van ocórrer durant la guerra civil, tant al front, com a la rereguarda, on encara anem parlant a la nostra ciutat, de tòpics que es van reproduint i que el franquisme ha consolidat, i els nous historiadors han estat incapaços de modificar i fer estudis rigorosos, que trenquin amb el discurs de la dreta franquista local.
Bé, molta feina a fer, i que l’Administració local no té excuses, ni continuar ignorant, té prou noms i persones a qui no oblidar, recordar i homenatjar. Ara tindrem un nou 14 d’abril, dia que es va proclamar la segona República. Tenim una oportunitat per a reivindicar-ho, i qüestionar el règim actual i dignificar a tots aquells oblidats i que hi van lluitar, és la millor denúncia i lluita contra el discurs de l’extrema dreta (PP i VOX).
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari