Per desgràcia vivim uns moments on es posa de manifest la incapacitat efectiva de generar sentit crític i una reacció contundent als fets que es van succeint. El nivell de desmobilització i reacció sobre aquests, és mínima, i incomprensible aquest nivell d’indiferència.
La repressió de l’Estat contra els diferents moviments socials amb l’aplicació de la Llei de Seguretat Ciutadana (Mordassa), la permanència d’un Estat podrit i corrupte, on no hi ha cap institució que mereixi la més mínima confiança, sobretot la Judicatura i les forces policials plenament ocupades pel franquisme sociològic i per l’extrema dreta més perillosa.
Amb uns partits polítics que s’anomenen “d’esquerres” plenament atomitzats i que han renunciat a canviar la societat i el model econòmic que només genera un fals model de desenvolupament, on la misèria i la precarietat, així com la pèrdua de drets i llibertats, són una evidència.
I un govern que s’anomena “d’esquerres”, que ja fa anys que va renunciar al seu ideari, plens de contradiccions i incoherències incapaços d’acabar amb les estructures franquistes de forma eficient i sense contemplacions, evitant el conflicte amb els poders econòmics i anar-los fent protagonistes de les decisions, sense acabar amb les Lleis repressives del PP (Mordassa i Reforma Laboral). I senzillament, convertits en una mera sucursal al servei dels interessos de la cova de lladregots que és la Comunitat Econòmica Europea.
L’Estat de ficció en què s’ha convertit Espanya, per molt que alguns tot el dia parlin de la pàtria, envoltats amb la bandera única, i tot el dia ens estem menjant el seu discurs patriòtic. Som el que som, un Estat corrupte, arruïnat, venuts als interessos exteriors, sense cap ideari, i vivim només de la mera propaganda, on els rics ho són cada cop més, i la gran majoria intentant sobreviure com poden, pagant la hipoteca, els deutes, intentant no perdre l’habitatge i garantir-se un treball precari amb sous de misèria.
I no parlem dels anomenats sindicats “majoritaris”, que són una mera pantomima sindical. Han de mantenir els seus càrrecs alliberats, que cada dia en són més. L’estructura burocràtica per fer de mera gestoria, que han renunciat a canviar res, a rebre grans subvencions de l’Estat i del govern de torn. Per tant, faran el que calgui per signar el que els diguin. Cal recordar que aquests dos sindicats tenen la seva seu central al Ministeri de Treball i Seguretat Social. Algú interessadament els va fer interlocutors de tot, saben el seu grau de subordinació en dependre de la subvenció permanent, i anar perdent els índexs d’afiliació que és molt baix. Per tant, quins canvis faran?
Aquells temps on sindicats com la CNT, eren de veritat majoritaris, i depenien de l’esforç dels treballadors i treballadores, on ningú podia decidir acords contraris als interessos d’aquests, i amb disposició de lluitar fins a les últimes conseqüències, inclús per canviar el model de societat. I eren temps on la precarietat i la pobresa, i la lluita per aconseguir drets bàsics, era la seva realitat. Per això, molts dirigents i afiliats es jugaven la vida i molts la perdien, quan la patronal, la policia i la guàrdia civil actuaven com a veritables criminals.
Però bé, aquesta Reforma Laboral no és cap derogació, aquest era el compromís al qual s’ha renunciat. Els elements bàsics de la reforma del PP continuen intactes, les patronals encara faran el que els roti amb un major control sobre les condicions de treball. És més, la incompetència demostrada per les administracions en el control de la precarietat, és més que evident i amb això compta la patronal.
El frau empresarial ha estat i encara serà evident, hi ha un descontrol interessat en no acabar amb aquest. Hi ha una patronal acostumada a aquesta situació i l’anomenada Reforma no ho canviarà, i alguns sectors continuaran amb tota impunitat aplicant la seva Reforma particular al marge de lleis. Per tant, el sistema de subcontractacions continuarà mantenint els índex de precarietat i pèrdua de drets laborals i sindicals. Això ajuda a mantenir el silenci i que ningú vulgui sindicar-se, ni participar en la representació de res, pel risc a perdre la feina. I podríem fer una llarga llista on el grau d’incompliments és més que evident, i no passa res.
Cap modificació amb relació als acomiadaments, que mantindran plenament la proposta del PP, i l’acomiadament seguirà sent una evidència i serà barat, i els motius i justificacions continuaran igual que ara.
Els seus benefactors, com a justificació, afirmen que és millor que el que hi havia, en alguns aspectes menors ho pot ser. Però és evident, que és una renúncia a què es van comprometre els partits del govern, i que al final també ho han fet les dues organitzacions sindicals que necessiten justificar com sigui la seva posició, merament, per supervivència estratègica. I el sainet de la Patronal, és una mera actuació teatral, són els grans guanyadors d’aquesta modificació de la Reforma del PP. Per desgràcia vivim uns moments on l’espectacle i la comèdia, són l’estratègia, i sobretot, ben beneïda pels mitjans de desinformació del règim. Cal vendre fum i miratges contínuament, i com sempre, això ho continuaran pagant els mateixos, que els venen el que calgui, i de moment, no es mou ningú, pel cansament i tips d’aguantar a polítics i sindicalistes professionals, que en cada acord es perd una bugada.
Esperem que arribin temps millors, i els treballadors i treballadores es cansin d’aquells que diuen representar-los i que parlen en nom seu, enviant-los allà on els correspon, aplicant-los la modificació de la Reforma del PP i treballar de veritat en la precarietat i la misèria.
Salvador Pérez Riera
Deixa un comentari