A propòsit de l’últim Ple Municipal de Terrassa, de data 26/2/2015, en el que s’aprovaren a proposta del grup empresarial privat Mútua de Terrassa, diversos punts de l’ordre del dia relatius a la modificació puntual del POUM, en l’àmbit d’afectació de l’Hospital Mútua Terrassa – Parc Vallparadís i Carrer del Castell, a fi de millorar les connexions de pas per a vianants entre l’Hospital Universitari de Mútua i la nova estació de FGC, així com la reurbanització del Carrer del Castell, tot plegat per a la reubicació i ampliació dels serveis d’urgència i altres serveis mèdics del Grup entre l’edifici del Carrer del Castell i els nous espais cedits per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, on el Grup Mútua reubicarà serveis sanitaris.
Voldria denunciar que una vegada més tornem a assistir a la cerimònia de la societat de l’espectacle i de la impostura, que ja denunciaven als anys 60 i 70 del segle passat els seguidors de la “Internacional Situacionista”. Doncs sí!, sembla que amb un espectacle hem acabat convertint la democràcia, que malauradament ha provocat que tinguem una societat cada vegada més desencisada. El pitjor d’això sembla ser que bona part de la ciutadania normalitza i troba lògic aquesta forma prostituïda d’entendre la noble pràctica de l’exercici de la política. Si no és així, com s’explica que acceptem com quelcom normal anar alimentant i engreixant la fera? Donant-li més recursos i poder. Em refereixo al cada vegada més potent Grup empresarial Mútua de Terrassa?
Amb un sector sensible com és el de la sanitat, em pregunto: perquè se li donen totes les facilitats a una empresa a fi que porti endavant el seu macro projecte soci-sanitari? Amb el vist-i-plau de totes les instàncies, tant autonòmiques, com locals i empreses públiques com FGC, amb uns convenis i acords que fan ferum a “pelotazo” immobiliari.
Que potser és que no hi ha més remei? Què és que no es pot crear un servei de gestió pública directe de salut?
Hem de recordar que el grup Mútua rep com a centre sanitari concertat una aportació d’uns 200 milions d’euros anuals dels pressupostos públics. Doncs bé!, és per aquest motiu que parlo “d’alimentar la fera”.
Emili Díaz
Membre de la CUP de Terrassa
Deixa un comentari