Imatges: Vicenç Massana i Cortina
Els milers d’usuaris de la piscina del parc de Vallparadís, aquest any s’han trobat amb la desagradable sorpresa que la gespa verda i tova de sempre, que hi havia al costat de la piscina on corren els infants i on poder estirar tothom la tovallola, ha desaparegut… (!) En lloc seu hi trobaran terra o herba resseca. Una pena.
Però més pena fa que, podent-se evitar aquest problema perfectament, amb una inversió no molt alta, no s’ha fet res i així llueixen les flors i plantes de molts indrets, no tots, del nostre Parc. Com ja vaig esmentar en una ocasió anterior, a finals d’abril, tant als diaris, als mitjans digitals, com al regidor que gestionava els parcs de la nostra ciutat que això té una solució relativament fàcil, no la inútil de posar cartells, per a justificar la desídia, informant que “no poden regar tant com voldrien”.
La solució bona consistiria a fer el necessari per aprofitar els més de 150 metres cúbics d’aigua (com ho ha reconegut el Sr. Jordi Chueca, cap del Servei d’Espais Verds i Biodiversitat Urbana), prou bona per a les plantes, que surten cada dia de les quatre fonts situades a la zona alta del parc i que es deixen perdre diàriament cap al clavegueram. Diria, sense por d’equivocar-me, que aquesta aigua seria suficient per a mantenir bé aquesta gespa i algunes (si no totes) zones amb flors del parc, que necessitin forçosament el reg per a sobreviure.
Prego, doncs una vegada més, als responsables del nostre Ajuntament, que pel bé dels terrassencs/ques es faci una moderada inversió a la joia de la ciutat que és Vallparadís, per tal que, almenys a l’any vinent, en cas que hi hagi sequera, no ens tornem a trobar amb aquesta desagradable i penosa situació.
Vicenç Massana i Cortina
Deixa un comentari