Alguns ja les gaudeixen. Altres estan a punt. Em refereixo, com no, a les vacances (o vagances, com deia la tieta Mercè), aquell període de descans laboral que gran part dels que treballem acostumem a gaudir per aquestes dates. Naturalment, no totes les vacances són iguals per tothom; entre d’altres coses perquè si no tens diners i t’has de quedar a casa, omplir tantes hores d’oci en unes condicions diferents a la rutina de cada dia pot arribar a ser, fins i tot, estressant i/o decebedor. Posem pel cas, però, que poc o molt durant l’any haguem aconseguit estalviar uns dinerets. Uns dinerets que ens permetin deixar la nostra estimada llar i canviar de xip durant uns quants dies. És suficient tenir prou diners i prou dies per gaudir d’unes bones vacances? Sí i no, m’explico.
Per molts, les vacances ideals són aquelles que veuen a les fotos i vídeos de les persones que segueixen a instagram. Fotos de platges paradisíaques, iots de luxe i mariscades pantagruèliques regades amb cava o champagne ben fresquet. Però desenganyem-nos. Aquestes són les vacances d’una ínfima minoria. La majoria de nosaltres les passarem, ja sigui a platja o a muntanya, en un matalàs estirat a terra d’un apartament massa petit o en una tenda de campanya ofegats de calor. I això, en el millor dels casos, és clar. Ja he dit abans que, si no hi ha un mínim de diners, ni això.
És possible, per tant, gaudir d’unes bones vacances en aquestes condicions? Doncs sí, és possible, però abans hem de tenir en compte, al meu parer, una sèrie de premisses:
La primera de totes, i fonamental, és que la nostra destinació ens agradi. De poc serveix anar a la platja si no ens agrada la platja o viatjar si no ens agrada viatjar. Pot semblar absurd, ho sé, però els ésser humans som absurds i grotescos per naturalesa. Així doncs, el lloc on anem ens ha de motivar. Ens ha de cridar. Tant si busquem pau i natura o bullici i gresca a tutti pleni. La qüestió és que, sigui on sigui on anem, la destinació ens faci feliços. Només així podrem combatre handicaps com la falta de comoditat, la saturació d’estiuejants o la falta d’obligacions.
La segona, i també molt important, és ser conscients dels diners que ens podem gastar durant aquests dies de vacances. Alguns preferiran petar-se els estalvis en una setmana sense estar-se de res i altres preferiran estirar aquests diners durant tot el mes en condicions més espartanes. Al meu parer, totes dues opcions són vàlides i respectables. Només cal ser conscients del què preferim.
I ja per últim, la gestió del nostre temps lliure. Entenc perfectament que per molts les vacances siguin sinònim de llevar-se tard, panxing i llargues migdiades. De menjar i beure com si no hi hagués un demà. Però, tot i així, les hores d’inactivitat es poden fer molt llargues. Massa. Aprofitar per llegir, fer esport, passejar, fer alguna visita cultural, anar al cinema o a algun concert són, per exemple, bones opcions. I si no, deixeu en pau el mòbil i parleu, si us plau. Parleu i rieu tot el que pugueu amb els que tingueu a prop. Al voltant d’una copa de vi, una cervesa o una orxata. Tant se val. Una bona conversa al capvespre és, sens dubte, d’aquelles coses que no tenen preu.
Xavier J. Prunera
Deixa un comentari