Presentació de l’Observatori Ciutadà Municipal (OMC)

2 Comments

OCM1El passat dissabte 8 de març es va presentar a la nostra ciutat l’Observatori Ciutadà Municipal (OMC), una iniciativa propiciada pel Procés Constituent – Terrassa que pretén oferir a la ciutadania recursos virtuals a fi de facilitar l’accés a la informació sobre la gestió pública municipal de manera que aquesta sigui més transparent i participativa.

L’acte va començar amb una presentació detallada de la trajectòria dels tres ponents a càrrec de Susanna Martínez, membre de l’Escola d’Empoderament Ciutadà i Democràcia, vinculada al Procés Constituent – Terrassa.

Eduard Martín-Borregón, president de l’OMC a Terrassa, va concretar l’objectiu del projecte: «Promoure la transparència de les institucions públiques locals,  facilitar a la ciutadania el seu dret a la informació en paral·lel al  seu dret a la participació en l’àmbit municipal, principalment a través  del coneixement i les consultes públiques i obertes a l’Ajuntament de  Terrassa sobre els pressupostos municipals».

A continuació va recordar que segons el Tribunal Europeu de Drets Humans la llibertat d’expressió no té sentit sense el dret d’accés a la informació i va afegir que el Pacte Internacional sobre el Drets Civils i Polítics —aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides— indica que tota persona té dret a la llibertat d’expressió i que aquest dret comprèn la llibertat de cercar, rebre i difondre informacions i idees de tota mena, sense consideració de fronteres, sigui oralment, per escrit o en forma impresa o artística, o per qualsevol altre procediment de la seva elecció.

OCM2Eduard Martín-Borregón va ser molt crític amb l’estat de la qüestió a Espanya. Va recordar que la primera Llei de Transparència, la de Suècia, data de 1766, mentre que la espanyola no va ser aprovada fins el 2013 quan ja noranta-dos països s’havien dotat d’aquesta mena de llei, però que a més la nostra versió de la llei està plena de mancances i deficiències que la fan pràcticament inútil.

Una altra qüestió important és la de que, a més del dret a la informació dels afers públics per part de la ciutadania, alguns països van més enllà i afegeixen el dret a l’accés directa a la documentació relacionada amb els afers públics.

Després es va centrar al cas de Terrassa i es va mostrar crític amb l’Ajuntament  que, segons el seu parer, al seu portal Govern Obert dóna poca informació i poc concreta sobre els pressupostos, amaga moltes dades i no facilita la participació de la ciutadania. Per posar un exemple concret, es va referir a les tres preguntes que, segons aquest portal, han fet amb més freqüència els terrassencs i les terrassenques i va titllar de ridícul i de presa de pèl que es pretengui que realment siguin les que allà s’indiquen.

Per acabar la explicar el funcionament de la web http://ocmterrassa.org/, l’eina concreta que s’ofereix per facilitar l’accés a la informació sobre la gestió pública municipal

L’acte va continuar amb la intervenció de Enric Pons, membre de l’Auditoria Ciutadana del Deute, i d’Albano Dante, responsable de la revista Cafèambllet.

Enric Pons va indicar la importància d’aquesta mena de iniciatives que permeten no només la recerca d’informacions per algunes persones en concret, sinó que faciliten també el compartir-les una vegada de forma absolutament oberta quan s’hagin assolit. Va afegir que no tan sols serveixen per a fiscalitzar els comptes públics, també fan una funció preventiva perquè, quan els Observatoris funcionin a ple rendiment, els potencials corruptes sabran que tindran sempre a sobre aquest possible i eficaç control i rebutjaran amb més facilitat la temptació.

Albano Dante va explicar la seva experiència, com a partir d’una petita pregunta feta a un hospital des d’un mitjà de comunicació gratuït, local i generalista es va obrir la capsa dels trons de corrupció en el món de la sanitat pública catalana.  Van adreçar-se als hospitals de Blanes i Calella —hospitals que formen part de la Corporació de la Salut de la Selva i el Maresme— preguntant en què es gastaven els pressupostos estipulats per la Generalitat de Catalunya destinats a aquells hospitals. Davant la negativa d’informació per part dels hospitals, els editors i únics treballadors de Cafèambllet —ell mateix i Marta Sibina— es van preguntar quin era el secret que s’intentava amagar i així van anar investigant fins a deixar en evidència el malbaratament i l’apropiació de diners procedents dels impostos de la ciutadania per part de persones molt importants vinculades a CiU.

Albano Dante va explicar com després de la publicació a You Tube de la denúncia d’aquests casos de corrupció (http://www.youtube.com/watch?v=1mHa6e45Zb0) van rebre trucades i correus de tota Espanya de persones aïllades que demanaven ajuda per investigar casos semblants i com es sentien frustrats perquè els hi era materialment impossible ajudar-les. En canvi, va afirmar que ara, amb eines com les de l’OCM, qualsevol ciutadà pot fer preguntes i deixar en evidència les negatives de resposta per part de l’administració o d’entitats públiques, silencis que sempre són indicatius de corrupció, i a més pot facilitar la col·laboració anònima de persones que des de dintre puguin oferir proves d’aquesta corrupció.

L’acte es va cloure amb un llarg torn de preguntes que va deixar a tothom molt satisfet a l’anar-se concretant les potencialitats de l’OCM, tant per l’eina virtual en sí mateixa com per la garantia d’assessorament —anterior i posterior a la realització de les preguntes a l’administració— que ofereix l’equip humà que gestiona la iniciativa.

 

Related Articles

2 Comments

  1. Oscar Guillermo Villa González

    Gracias Jordi! Me ha gustado mucho cómo lo has contado!!!nn1

  2. Susanna

    Moltes gràcies!

    M’ha agradat molt com has explicat l’essència de les intervencions i del sentit de l’Observatori Ciutadà Municipal. Ara simplement esperem que la gent s’animi a participar fent preguntes sobre els pressupostos i altres aspectes de la gestió municipal.

    Una abraçada!

Deixa un comentari

SEGUEIX-NOS A TWITTER