Dissabte 3 d’octubre i els carrers més cèntrics de Terrassa són plens de gom a gom. I és que aquesta nova edició del Festival TNT, on s’apleguen les tendències més agosarades i contemporànies de les arts escèniques, obre de bat a bat les portes que porten als carrers de la ciutat, apostant per diferents espais poc convencionals per aportar-nos cultura i coneixement, omplint-nos els cors i possibilitant altres mirades dels llenguatges escènics actuals. Així que decideixo descobrir l’itinerari Cost zero proposat en aquesta 8ª edició.
La primera parada de la tarda ha estat a la Plaça Salvador Espriu. Ada Vilaró s’ha exposat en happening envoltada de pissarretes en les que diversa gent ha exposat les seves paraules en guix. Ja feia hores que havia començat el diàleg a través d’un guix quan s’ha despullat de totes les seves pertinences. No ha de ser fàcil despullar-se davant de desconeguts i exposar el cos, asseguda en una cadira amb el silenci com a únic aliat que batalla amb el guix amagat dins una capseta. Ja vestida i envoltada de gent, encara tenia la cara enlluernada per tanta emoció.
La segona parada ha estat a la Plaça del Progrés. I això que arribar allà ha calgut saltar el torrent monetari del Denim Shop Art. Per fi hem trobat Maibaum amb Jordi Galí. Un grup de mans i els seus cossos ben organitzats han construït una estructura viva amb diferents connexions entre si, formigó, fusta i corda. Gris, marró, vermell i taronja en silencis i moviments precisos, amb línies i formes netes i ordenades.
Foto: SM
La següent parada ha estat al Raval de Montserrat, on una gran cua de nens i pares esperen el seu torn per entrar pel cul del monument efímer Monutafi d’en Marcel·lí Antúnez. Petits que s’escapaven a tocar amb les mans, i fotos de pares i nens amb el gran nas. Construït amb materials que sovint acaben com a rebuig i deixalla, l’entrada a l’Europo pel cul ens fa pensar, inevitablement, a l’entrada pel cul del nostre continent.
Foto: SM
De camí a la Plaça Vella m’he trobat Music on cycles amb LaDinamo. Funky oh yeah!. Palmades al so de la música de James Brown, molta gent al voltant, somriures i balls. Un espectacle amb gran moviment on la música es mou i ens mou!
Foto: SM
Arribar a la Vella i veure el cartell de Compra’m! a l’escenari de TNT encara amb el soroll de compres del Denim Shop Art ha estat un xoc. Insectròpics ens exposen a un viatge interior, fascinant o terrorífic, a través d’un complex dispositiu audiovisual. Que bonic imaginar el Denim Shop Art uns altres dies que no siguin els mateixos del TNT, i deixar els carrers i els espais lliures al corrent artístic cultural i de reflexió.
Silvia Miralles
Deixa un comentari