En complir-se un any de l’inici de la legislatura municipal, la primera en la qual l’organització independentista i socialista Candidatura d’Unitat Popular té representació a la ciutat de Terrassa, l‘assemblea cupaire va fer balanç i crítica de l’experiència, tot assumint «també la manca de profunditat amb la que hem treballat alguns temes, degut a la inexperiència en la gestió municipal i a la petita dimensió del nostre grup». En tot cas, una molt interessant experiència política, en un marc general de canvis no menys interessants i importants, que val la pena tenir en consideració.
Maria Sirvent, regidora, i militants de la CUP durant la roda de premsa. Foto CUP
L’agrupació de Terrassa de la CUP va celebrar el passat divendres una Assemblea Oberta a la ciutadania, amb l’objectiu de valorar el primer any a l’Ajuntament i marcar les línies del 2n any que ara s’albira.
Una de les principals crítiques va ser la constatació de les limitacions que té la tasca municipal. I és que «moltes vegades les polítiques que es poden fer des d’un Consistori són pegats per a taponar una urgència, però no són elements que transformin el conflicte». Com ara les recents crisis habitacionals a Terrassa, amb 44 famílies dels blocs ocupats de Les Arenes sense subministrament elèctric degut a un tall d’Endesa. La lliçó d’aquest cas, afirmaren, «indica que es poden oferir mesures d’urgència per cobrir l’expedient el mateix dia, però no es resol res de veritat. I és que la veritable gestió del conflicte implica no només una supra-escala (parlamentària), si no la voluntat de desobeir, si una llei o situació és injusta».
A més a més, apunta la reflexió cupaire, «la urgència institucional ha marcat ritmes. I es fa difícil compaginar aquests ritmes amb els ritmes dels moviments socials».
Igualment, denuncien, «algunes propostes impulsades per la CUP, i aprovades en ple, no han estat aplicades». Com ara l’acord de treballar prioritàriament amb entitats de Banca Ètica (com són Triodos i Coop 57), «que ha quedat en paper mullat degut a que els serveis jurídics municipals consideren que legalment no és aplicable». I moltes altres no s’apliquen, si no hi ha una fiscalització potent. Llavors, es pregunten, «de què serveix que les representants polítiques fem política?» En aquest punt, consideren, no hi ha resposta acabada, «car tornem a topar amb la dicotomia entre legitimitat i legalitat».
No faltà l’autocrítica en la trobada de l’organització d’esquerres, des de la CUP valoren «la manca de profunditat amb la que hem treballat alguns temes, degut a la petita dimensió del grup municipal, així com la falta d’experiència en la gestió municipal i presència a les institucions». I reconeixen, en un gest poc habitual parlant de partits: «No som expertes. De fet, hem patit dificultats a l’hora de prendre alguns posicionaments, per no tenir prou coneixement o temps per estudiar el cas».
En tot cas, res que les deixi sense ànims, al contrari, plantegen que l’aposta pel curs 2016-2017 serà «concentrar la tasca municipal ens menys temes, però més treballats i estudiats. A més a més, s’estableix que el control a l’elaboració dels pressupostos de 2017, la definitiva gestió de l’aigua i el canvi de model de Seguretat seran tres de les línies més importants a treballar».
—-Text íntegre del balanç de la CUP Terrassa:
Balanç un any de treball al front institucional
Presentació
Estem de celebració! La CUP celebra el seu primer any… Però ep! El primer dins l’Ajuntament, però ja són anys i anys a les lluites de carrer. Un peu a a la institució, un peu a fora. Aquesta es la virtut del moviment, però també el principal repte que hem de complir. I per no perdre el nord, la CUP necessita precisament de les més de 4.800 formigues que li van donar suport a les passades eleccions municipals. Que van expressar, amb aquest vot, el seu desig de transformació social a Terrassa!
Necessitem que les formigues marquen el camí. Perquè són i som la brúixola del moviment. Com heu percebut la tasca de la CUP a l’Ajuntament? On creieu que hem errat? Quines han de ser les prioritats, durant el segon any de legislatura?
Aquí us deixem un resum de les propostes, sector a sector, que la formació ha batallat dins l’Ajuntament. Crítica i autocrítica. Seguim.
Espai Públic
Moltes vegades s’ha considerat l’Espai Públic com les artèries, fins i tot el cor, de les ciutats. Però si és així, les artèries de Terrassa estan ara mateix obstruïdes de greix per la mala alimentació que li donem al nostre cos.
I és que, actualment, no gaudim d’un Espai Públic dissenyat per satisfer les les necessitats de la població d’interrelacionar-se socialment al carrer. Més aviat, tenim carrers configurats per que els cotxes hi siguin els amos de Terrassa. Per això, proposem un Pla d’Eixos Cívics, que planificarà la peatonalització d’un carrer principal a cada barri (d’acord amb el criteri de les veïnes). Així s’afavorirà la reducció de l’ús del cotxe, la limitació de la pol·lució i contaminació (ambiental com acústica) i el foment de transports més saludables pel propi ciutadà. També marcaran la reapropiació de l’espai públic per a les classes populars, de forma que es pugui recuperar l’ús del carrer com a element de socialització, cohesió social i pont veïnal i de suport mutu.
En aquesta línia, la CUP també ha treballat en els darrers mesos el Pla de Mobilitat, tot apostant per recuperar el servei públic de bicicletes de lloguer (‘Bicing” terrassenc) i per ampliar considerablement la xarxa de carrils bici segregats (o sigui, que van per la carretera i li guanyen espai justament al cotxe).
A més a més, entenem que l’espai públic no és neutral, si no que està fet amb una perspectiva androcèntrica i masculinitzada. Per això, existeixen llocs què, durant la nit, poden ser facilitadors de la violència contra les dones: Carrers estrets, mal il·luminats per falta de fanals o ús de minsa potència lumínica, carrerons poc transitats, d’escassa visibilitat… Per això, la CUP proposa elaborar un ‘Mapa de la Ciutat Prohibida’: un mapeig dels punts on les dones perceben inseguretat nocturna. I aplicar-hi mesures correctores des del punt de vista de l’urbanisme i l’Espai Públic.
Aigua
La CUP ha destapat en les darreres setmanes que Marià Galí, president de l’empresa concessionària de l’aigua Mina de Terrassa, és president d’una SICAV. Es tracta d’una eina financera legal, sí, però absolutament il·legítima ja que funciona com una mena de paradís fiscal. I és un escàndol, ja que l’aprofiten per a realitzar inversions especulatives a sectors estratègics i tributar els beneficis aconseguits a un miserable 1%.
Per contra, una petita o mitjana empresa tributa habitualment entre el 28% al 33% dels beneficis. I qualsevol de nosaltres pagarem en renda, pel nostre treball remunerat, una mitjana d’aproximament un 19% dels nostres ingressos.
Per tant, és un insult que Marià Galí, president de Mina, pretengui mantenir la concessió del Servei d’Aigua. A que es dedica amb la seva SICAV? Doncs a invertir en bancs que desnonen aquí mateix a Terrassa (CaixaBank, BBVA, Banc Sabadell) i amb empreses que generen conflictes socials i ambientals gravíssims a altres bandes del món (Repsol, Gas Natural, Telefònica, Petrobas, Wells Fargo).
I ens demanem: Té sentit que mentre l’Ajuntament està essent qui sufragui la major part de les factures que no poden pagar algunes famílies, els responsables de la gestió de l’aigua estiguin fent inversions milionàries en projectes que no garanteixen els drets de la població?
Economia Social
Mesures impulsades per la CUP
– Introducció de clàusules socials, ambientals, etc. en els concursos públics de l’Ajuntament (aprovada)
–Moratòria de grans superfícies a Terrassa, amb suspensió de llicències per 3 anys (rebutjada).
– Acord per a que l’Ajuntament treballi prioritàriament amb entitats financeres deBanca Ètica, com ara Fiare, Triodos, Coop 57, etc. (aprovada, però incomplida)
– Pla de Protecció de Botigues Emblemàtiques i Centenàries, per evitar la destrucció del petit comerç (rebutjada).
– Creació del Consell d’Economia Social i Solidària (aprovada)
– Pla per facilitar l’accés a habitatges, horts i edificis buits mitjançant formes no mercantilistes com la Masoveria Urbana (aprovada)
– Modificació del POUM per aturar l’obertura del centre comercial Terrassa Plaça (rebutjada)
– Oposició a l’obertura del nou McDonald’s a la Rambleta
– Pla per afavorir l’arribada de cooperatives d’Economia Social a les parades buides del Mercat de la Independència (en estudi)
Salut
La situació del sistema sanitari actual a Terrassa ens ha de preocupar i mantenir en alerta. Aquesta situació, fa temps que s’arrossega com a conseqüència d’un model concret, basat en polítiques neoliberals que aposten i entenen la salut com a un negoci.
A Catalunya tenim un model sanitari mixt. I què vol dir això? Doncs que no es públic 100%. Aquest model integra en una sola xarxa d’utilització pública tots els recursos sanitaris, siguin de titularitat pública o no. I aquest fet, genera conflicte d’interessos.
Tot i infrafinançar els centres sanitaris de manera crònica, per abocar-los a buscar recursos externs de manera sistemàtica, en aquests últims anys, la situació s’ha agreujat amb l’excusa de la crisi.
Com a conseqüència d’aquest infrafinançament i de la necessitat de trobar-ne d’extern, ens trobem amb:
-introducció de mútues i activitats privades diverses en centres públics.
-utilització d’espais, mitjans i personal amb el conseqüent augment en les llistes d’espera de la sanitat pública,
-les nombroses retallades que han patit les treballadores dels centres sanitaris
-…. o la noticia recent del dèficit acumulat al Consorci Sanitari de Terrassa de més de 33 milions d’euros acumulats en pèrdues des de l’any 1988.
A Terrassa ens comprometem a defensar un model sanitari 100% públic i a lluitar per a fer fora la sanitat privada de dintre de la xarxa pública.
Model Policial
Fins ara, en el que fa el model de seguretat, l’Ajuntament ha seguit el principi de Luci Apuleu Quod nemo novit, paene non fit(allò que ningú no coneix, gairebé no existeix). O sigui, operar a esquenes de la població. Amagant les intencions. Fent que les culpes no existeixin. Fent veure que, del cas de la Mònica, l’ajuntament no tenia un model de seguretat. Tirant calç sobre el cos de Jonathan Garrido amb sentències de república bananera i fent veure que l’equip de govern és aliè a les actuacions policials. Dissimulant quan la policia local va desallotjar els indignats saltant-se totes les lleis, tot penja d’un model de seguretat amagat. Però ara el crit del poble és a l’ajuntament, i amb les altres veus que vulguin cridar amb nosaltres podem dir, alt i clar, que el poble te la paraula, i el poble decidirà com serà tant el model de seguretat com el de policia… Si els demòcrates volen, es clar.
Per això, l’elaboració d’un Pla de Seguretat i un Pla Director de la policia local és una oportunitat per a que la ciutadania pugui analitzar i revisar quin és el model de seguretat i policial que ha primat a la ciutat durant els darrers anys i aportin les seves reflexions i demandes per tal de modificar-lo en funció de les necessitats existents. Volem que des d’una convocatòria extraordinària del Consell Municipal de Seguretat Ciutadana, que sigui oberta a la ciutadania, es presentin les dades del primer acord i on es planifiqui un procés de participació ciutadana vinculant fonamentat en un programa de taules temàtiques i unes jornades ciutadanes conclusives entorn el model de seguretat. Aquestes jornades ciutadanes haurien de constar, com a mínim, d’una part informativa en la que puguin venir diferents ponents i una altre part deliberativa, on la ciutadania pugui opinar i aportar el seu punt de vista i necessitats en relació a aquesta temàtica.
1. Com poden existir policies locals i grups de policies locals que sobrepassen les seves funcions, reconegudament legals i facin funcions d’antiavalots com ha fet el GIE de Terrassa?
2. És la policia, des de tots els nivells, la que ha de fer els màxims esforços en les seves relacions amb la comunitat, i ha de buscar constantment el seu recolzament; sense oblidar que el darrer responsable de la policia local és l’alcalde i el consistori.
Deixa un comentari