I Fira d’Economia Social realitzada el dissabte 14 de novembre a la plaça Vella. Foto: PV
Mentre serveix una escarola fresca i lluent, en Marc comenta que es viu «molt bon ambient» a la plaça Vella en aquest dissabte 12 de novembre. De fet, la gent va passant i la conversa es veu constantment interrompuda: ara qui vol uns tomàquets, ara un senyor que demana alguns consells per netejar de males herbes el seu hortet personal. Sí, bon ambient a la parada dels horts de l’Heura, una cooperativa d’inclusió social i producció agroecològica, a la primera «Fira d’Economia Social» egarenca. En sintonia amb l’ambient general, en Marc afirma que la cooperativa està «treballant més, venent a més clients, en quantitats més grosses», per tant amb un necessari augment de la producció tot i que sense ampliar plantilla encara.
Hi ha consens entorn a l’argument de la necessitat d’alternatives socials davant els efectes de la crisi i el caos destructiu de l’economia dominant, o sigui l’especulativa, competitiva, centrada en la maximització del benefici.
Molta animació també a la parada del costat, de l’Associació pel Consum Responsable i la Sostenibilitat de Terrassa-Coope Candela, una cooperativa de consum amb alguns anys de recorregut que no deixa de créixer i s’enfortir-se, en sintonia aparent amb la tendència general que viu aquest món de la dita economia social o social i solidària, una mica calaix de sastre encara, potser, però amb trets o perspectives de treball comuns com ara l’economia al servei de les persones i l’autoorganització democràtica i assembleària de les productores i/o gestores.
La Rosa Garcia, economista i sòcia de la cooperativa de consum, explica això mentre a la carpa central de la fira comença una taula rodona amb el títol Què és l’Economia Social?, amb participació de representants d’algunes de les entitats i cooperatives (convidada especial Eticom-Som Connexió, cooperativa de consum de telefonia mòbil i internet) i de l’Ajuntament (qui organitzava l’esdeveniment dins el programa Terrassa Cooperativa). «Hi ha més sensibilitat social», explica en Joan Pi, una de les cares més conegudes d’aquesta experiència, en un intent de contextualitzar l’animació i bon ambient a la plaça, «de fet, és la primera vegada que es fa una trobada d’aquestes característiques», afirma mentre ofereix un tast de ratafia produïda en els tallers que organitza la Coope Candela.
Hi ha un amplíssim consens entorn a l’argument de la necessitat d’alternatives socials davant els efectes de la crisi i el caos destructiu de l’economia dominant, o sigui l’especulativa, competitiva, centrada en la maximització del benefici; per dir-ho curt i directe, l’economia capitalista. En els darrers anys, les dades mostren un creixement important d’apostes i iniciatives, «vivim un molt dolç de l’economia social», afirma la Rosa, «es fan moltes coses arreu, també a les administracions públiques hi ha més atenció i interès».
Interès de tothom, això segur. La gent va passejant i mirant arreu, «la gent para molt i demana informació», comenta la Susanna del grup d’Economia del Bé Comú local (proposta impulsada per Christian Felber, que planteja canviar les normes del joc econòmic per promoure els valors i comportament que afavoreixin les relacions humanes, «servir al bé comú»), mentre explica con funciona el joc «Viatge al món del bon rotllo», un «joc-espectacle per fer més visible i donar a conèixer les entitats de l’economia social amb entreteniment».
Altres economies, certament, que troben espai i ambient més propici per néixer i desenvolupar-se en els temps en què, especialment amb les crisis cícliques, l’economia especulativo-financera i del capital mostra la seva veritable cara. L’escola i, en general, l’educació tenen molt a dir i fer en aquest context, com mostraren les cooperatives d’alumnes (fins a 7) de l’escola Tecnos, part d’una experiència que s’estén des de fa uns anys i que ja ha constituït una federació d’aquests cooperatives amb més de 60 arreu del país. L’alumnat, per cursos i grups d’afinitat s’organitzen per realitzar algun servei a l’escola o activitat productiva per aconseguir fons que revertiran a l’escola o la classe, experimentant la vida completa d’una cooperativa, tal com diu Jordi Torné, professor de l’escola Tecnos: “d’aquesta manera els alumnes aprenenen i viuen com s’organitza i quins són els valors d’una cooperativa”.
També en l’àmbit de l’educació, la cooperativa l’Eina de serveis de lleure i socio-educatius, participà en la fira, amb paradeta pròpia i un gran castell inflable que fou la delícia de la gent menuda. I Magroc SCCL, una cooperativa que gestiona el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, servei concertat amb la Generalitat.
Parlant d’altres economies, no va faltar a la cita una de les entitats que ha esdevingut marc de referència a nivell nacional, la Xarxa d’Economia Solidària, representada pel nucli local de la XES Terrassa, del qual en formen algunes de les entitats presents. En aquest cas ha estat entitat col·laboradora en l’organització de l’activitat, tot i les diferents perspectives entre l’Administració i les entitats de base. «Segurament, això ho hauríem de fer les mateixes entitats», apuntava una de les persones vinculades a la Xarxa, «però encara falta força i coordinació suficients».
D’altra banda, també és cert que l’equip de govern municipal posa interès en aquest àmbit, tot i que sigui de forma erràtica i amb una concepció molt sectorialitzada d’aquesta dita economia social, sense un disseny i una aposta estratègica i econòmica clares i capaces de superar la situació. O sigui, es parla i s’anuncia des de fa anys la reindustrialització de la ciutat i la comarca, d’un nou model de comerç, d’innovació i altres idees; aquí enmig, aquesta pretesa economia social no aconsegueix anar molt més enllà de ser una nota de color.
Però la vida no para, com mostra el bon fer, humil i discret, però ferm i segur, dels horts urbans de Terrassa i, en altra banda de l’espectre, l’enfortiment i creixement de la banca ètica Fiare i de la cooperativa de consum energètic Som Energia. No faltaren entre les entitats presents la Cooperativa Integral Catalana, Synusia llibreria, Malarrassa SCCL, a més d’altres com la mutulitat La Previsió, amb més de cent anys de treball, i de més noves com Cor Cooperatiu, junt amb experiències innovadores com el Banc de Temps. Si més no, l’entusiasme viscut dissabte a la plaça Vella ha de servir, tal com ressaltaven els participants, per enfortir vincles entre els col·lectius de l’economia social, i alhora per mostrar a la ciutadania aquesta forma de transformar la manera en què consumim.
Redacció
Galeria d’imatges de la Fira d’Economia Social:
Deixa un comentari