El món empresarial i l’aigua

Resposta a les manifestacions de la CECOT i de Mina en relació als beneficis que obté Mina de la concessió del servei públic d’aigua a Terrassa:

El primer que sobta és la demagògia utilitzada per part de la CECOT per intentar desacreditar una decisió democràtica i fonamentada que han pres, per majoria, els nostres representants polítics de l’Ajuntament de Terrassa, per tal que la gestió de l’aigua sigui pública, un cop finalitzat el contracte de concessió de 75 anys, que cal recordar es va signar entre les parts amb la condició de: “sense ànim de lucre”, amb la retribució limitada a la reintegració del capital anticipat, per molt que Mina manifesti el contrari.

Que una gestió pública i directa de l’aigua generi un clima d’incertesa i desconfiança dels inversors és totalment lògic, i qualsevol inversor que ha posat els seus diners en una empresa com Mina hauria d’haver estat informat prèviament que aquest “negoci”, segons el mateix contracte, finalitzava el dia 9 de desembre d’enguany, i més enllà d’aquesta data ningú li podia garantir més repartiment de dividends. Més encara tenint en compte que l’explotació d’aquests 75 anys ha permès acumular un fons de reversió milionari, precisament per compensar el final de la concessió.

Lligar aquesta incertesa puntual d’un grup d’accionistes d’una sola empresa privada amb la desafecció del món empresarial de la nostra ciutat i anunciar que com a conseqüència immediata, no es podrà resoldre un dels problemes més greus que arrossega la ciutat com és l’atur, és portar el debat sobre l’aigua a un nivell d’anàlisi simplista, miop i interessat , que no és de rebut.

Empreses de Neteja, Plàstic, Construcció, Flequers, Fusta, Instal·ladors, Professionals Imatge, Reparació d’automòbils, Química, Metal·lúrgics, Carnissers, Xarcuters, Cansaladers, Floristes i Pintors…Estan totes preocupades perquè l’aigua sigui de gestió pública?

Els han explicat que els accionistes més il·lustres amb accions preferents cobren uns dividends superior en un 50 % a les ordinàries i altres retribucions (dietes i atencions estatutàries) són els que tenen més a perdre i que casualment són dirigents de la CECOT, la Cambra de Comerç, i de la poderosa Agbar, capital 100% francès, SUEZ?

També han de saber que si la gestió és pública, la licitació de les obres de millora del servei serà obligatòria, i tot això podrà beneficiar a totes les empreses terrassenques que podran accedir-hi en igualtat de condicions, cosa que ara no passa amb el monopoli de Mina.

Volem deixar clar, sortint al pas de les afirmacions de la CECOT, sobre que una empresa com Mina és la que pot garantir millor transparència i eficàcia en la gestió que l’empresa privada està regulada pel dret mercantil, i com a conseqüència, no hi ha cap obligació de que la gestió sigui transparent, sobre tot de cara a la ciutadania. A tall d’exemple només cal constatar les dificultats que està posant Mina per que l’Ajuntament disposi de tota la informació necessària, inclosa la relativa a les retribucions dels treballadors, per realitzar la liquidació del contracte que ha arribat al seu final.

És clar que no volen perdre els privilegis d’un negoci rodó sobre un servei públic que després de 75 anys, no només els hi ha retornat els diners inicialment invertits, sinó que a més han obtingut grans beneficis, molt per sobre del que es pot considerar un benefici industrial normal com diu la llei, amb el repartiment constant de dividends. La seva actitud de judicialitzar qualsevol decisió que pren el ple del nostre Ajuntament sobre el retorn de la gestió de l’aigua a mans públiques, demostra que no es aconsellable contractar segons quines empreses privades per la gestió d’un servei públic d’interès general.

És lamentable que, els dirigents d’una institució com la CECOT, facin un ús personal dels seus gremis per defensar una guerra de l’aigua, en què els únics interessats i beneficiats del litigi són un nucli reduït de persones que ostenten la presidència de la CECOT i de la Cambra del Comerç, i que alhora, són els accionistes privilegiats de l’empresa Mina.

Mina, afirmant que només guanya 500.000 € bruts per la gestió de l’aigua a Terrassa, demostra com es poden manipular els comptes si no hi ha auditories externes, rendició de comptes i control públic…

En aquest sentit cal dir que als últims comptes d’explotació anuals del servei que la Mina ha proporcionat a les seves memòries per l’increment de tarifes, es reconeixen uns beneficis bruts de 1.669.997 € i 1.534.984 € per als anys 2011 i 2012 respectivament.

És veritat que, per exemple a la mateixa memòria per la tarifa de 2014 la Mina redueix, sorprenentment el resultat de juliol 2012 a juny 2013 a 616.401 euros…, que representarien un 4% de benefici sobre la facturació total, amb una adscripció a Terrassa de 100 treballadors de la plantilla, i una població de 220.000 habitants.

Si prenem com a certes aquestes dades, i comparant-les amb els comptes anuals de 2013, la resta del negoci de Mina, que abasteix un conjunt de poblacions com: Ullastrell, Viladecavalls, Matadepera, Rellinars, part de Vacarisses, part de Castellar, i que agrupa a una població amb una orografia complicada i molt dispersa d’uns 22.000 habitants i amb 23 treballadors adscrits, obtindrien uns beneficis de 1.698.000€, un 43% sobre la facturació total, i un rendiment de benefici/empleat 10 vegades superior als de Terrassa.

El conjunt d’aquestes dades és contradictori i incompatible amb un repartiment raonable de costos. Les memòries que la Mina ha proporcionat a l’Ajuntament i que aquest ha acceptat sense cap procés de verificació estan plenes de contradiccions com aquesta.

Ens preocupa, i entenem que a molts ciutadans i empresaris també els ha de preocupar, que l’interventor municipal no hagi exercit la seva competència de fiscalització del servei i no hagi encarregat cap auditoria externa en tot el període de concessió del principal servei municipal, per tal de comprovar la justificació dels criteris de repartiment de costos entre les diferents negocis de Mina, com tampoc ha participat en el control de les retribucions incloses en les tarifes aprovades.

Per altra banda, al analitzar l’evolució dels criteris per retribuir el servei d’aigua, en especial en el període de finals dels 90, consolidats fins el final de la concessió, es pot afirmar que aquests criteris han sigut arbitraris i abusius.

Des de l’Observatori Ciutadà Municipal de Terrassa exigim que el govern municipal encarregui a una entitat externa l’auditoria econòmica i financera del servei que valori els costos i beneficis del servei d’aigua durant els últims anys, així com el valor econòmic de les inversions efectuades i inclogui a tal fi les partides necessàries al pressupost municipal de 2017 per realitzar aquesta auditoria.