Fa poc més d’un any es va presentar a Terrassa el grup de clàusules socials de la Xarxa d’Economia Solidària (XES). Una flor no fa estiu, diem habitualment, però aquesta primavera tenim raons per sentir-nos més optimistes. Anem a pams.
Creix la consciència respecte la importància de la contractació pública. Un volum del 18,5% del PIB estatal, poca broma. Una adjudicació responsable (vol dir eradicar qualsevol possibilitat per empreses que fan de la corrupció, el frau fiscal, i l’evasió fiscal, el seu modus vivendi operatiu), significa una aposta decidida per una economia més justa i sostenible, una economia més social i solidària.
A nivell europeu, els canvis legislatius (les directives del 2014 i l’Estratègia Europea 2020), obren una gran oportunitat per a totes les administracions, entre elles la catalana, per tal d’actuar de manera responsable en la contractació pública. Els ajuntaments (amb la col·laboració d’una ciutadania informada i activa) poden fer de les clàusules socials i ambientals una peça determinant en aquesta estratègia. Diferents exemples avalen aquest camí iniciat per alguns governs locals… però cal una actitud i dimensió més significativa.
“La compra pública no pot ser una simple declaració d’intencions, cal fer front a les grans corporacions que dominen el mercat de la contractació pública”
Terrassa, com ja s’ha dit, ha creat un grup de treball per analitzar aquest marc de possibilitats i fer més eficient i operatiu el procediment de contractació pública (Guia metodològica per aplicació de clàusules socials), ja existent des de l’any 2014. Avaluant les diferents modalitats, proposant noves eines i compartint les bones pràctiques en diferents xarxes i observatoris, les Redes de Economia Alternativa y Solidaria, Contratación pública responsable, que fa temps treballen mancomunadament en aquesta direcció.
Al juliol del 2106, Marta Bou (del Grup de clàusules socials de XES Terrassa), va presentar a l’Escola d’Estiu de la XES (El Prat de Llobregat) un catàleg de vuit mesures o recomanacions per aplicar les clàusules socials i ambientals als ajuntaments. Una experiència que ens ha permès com a grup participar en diferents tallers i sistemes d’avaluació com el de l’Ajuntament de Barcelona. Ciutat capdavantera, a banda d’altres municipis petits, en l’aplicació d’aquests principis en la contractació d’obra pública i energia. Un procediment qüestionat pels lobbys (algunes constructores, empreses energètiques, i entitats financeres) que consideren la contractació pública responsable un obstacle a la lògica del mercat lliure, encara que elles operen amb règim monopolístic i/o d’oligopoli.
Amb aquestes vuit mesures, diem, que la compra pública no pot ser una simple declaració d’intencions, que cal fer front a les grans corporacions que dominen el mercat de la contractació pública (el cas de Mina d’aigües/Agbar, és simptomàtic), i que la ciutadania ha d’exercir un rol més actiu per ampliar la contractació municipal responsable en cada exercici pressupostari. Una oportunitat per afavorir el creixement i consolidació d’una economia més justa, social, cooperativa i sostenible. L’economia del futur, real, i no especulativa.
El primer Informe del Grup de Treball de Clàusules Socials de Terrassa, elaborat per Itziar Müller, és una molt bona eina per seguir avançant i perseverant. En aquest informe es fa un anàlisi de la contractació pública de l’Ajuntament de Terrassa (seguint el pressupost del 2016), la tipologia de contractes, el volum de licitació, el principals contractes que finalitzen el 2017, així com les diferents mesures i consideracions que es poden aplicar en àmbits com menjadors escolars, energia, finances, entre d’altres. El primer Informe també recull els exemples més significatius (Ajuntaments i empreses contractades), que s’han consolidat en aquest període. Identificant les empreses subministradores i els sectors operatius (per fer possible la compra pública responsable), a Terrassa i Catalunya. A més a més de les referències bibliogràfiques pertinents. Un Observatori amb la legislació actualitzada i les bones pràctiques de referència.
Dues consideracions finals, la primera: ens agrada que Terrassa sigui també capdavantera en aquest repte de l’economia responsable. La decisió de gestió pública de l’aigua (Ajuntament i Taula de l’Aigua) s’ha convertit en un referent i un imperatiu democràtic que guanya noves adhesions, sumant noves ciutats i municipis en xarxa. Un magnífic exemple de col·laboració entre ciutadania activa i el rol de les institucions democràtiques. També hem fet passos significatius en la contractació energètica, com s’ha pogut veure en aquest darrer Ple del mes de març. Dividint en lots la contractació (més de vuit milions d’euros), promovent la contractació de les renovables i evitant el control monopolístic de les companyies habituals.
La segona: la imminent creació del Consell d’Economia Social i Solidària de Terrassa, és un marc propici per avançar conjuntament amb aquest objectiu. Javier Domínguez, un altre dels components del grup de Clàusules Socials i de la XES, ha treballat activament per tal que aquestes propostes formin part de l’agenda del Consell.
Divulgar, compartir (i obrir) el treball d’aquest grup (quatre voluntàries i voluntaris) és tot un privilegi. També una necessitat vital per superar el cofoisme i conformisme, “els plecs i els procediments són complicats”, el no hi ha res a fer, “els poders econòmics i financers ens ho impugnaran”, per incentivar l’optimisme de la voluntat i també de la raó, i per avaluar cada any el camí fet, aportant noves experiències i energies per seguir avançant. Ens hi juguem el benestar i el bé comú de les nostres ciutats.
En aquest enllaç Es pot accedir a l’informe complet elaborat pel Grup de Clàusules Socials de la XES Terrassa.
Domènec Martínez
Membre del Grup de Treball de Clàusules Socials de la XES de Terrassa
Deixa un comentari