“Què poc sabem de la nostra pròpia història”, comentava més d’una persona interpel·lant el ponent de la tercera sessió del Curs Política II que promou i organitza el Grup d’Opinió dels Amics de les Arts, en Ferran Aisa, i la resta del personal que omplia totalment la sala d’actes. El tema: Proudhon i Pi i Margall, pioners del federalisme modern.
Bo i necessari intentar esbrinar això mateix: d’on ve i que pot significar aquest tan marejat “federalisme” en els darrers mesos i quelcom més. I, efectivament, tal i com es podia imaginar, què lluny, quina distància! Quina buidor, quin fred que hom sent només de comparar les propostes del pensador i militant francès i les del català.
Ferran Aisa, historiador especialitzat en el moviment anarquista català i ibèric, va contextualitzar històricament i social les propostes de Proudhon. Nascut al si d’una família camperola pobre, descobrí en pròpia carn les desigualtats i injustícies socials. De formació autodidacta, el jove Proudhon entrà a formar part aviat dels cercles racionalistes, il·lustrats i del socialisme utòpic. Va llegir i seguir molt en Fourier i la seva proposta de creació de falansteris, agrupacions de nova societat.
Ferran Aisa parlant sobre Proudhon i Pi i Margall
La seva obra més coneguda va ser La Propietat, en la qual defensa que “la propietat privada és un robatori”, sobretot pel que fa al treball esdevingut mercaderia de la qual són desproveïts els legítims propietaris, els treballadors. La propietat no pot ser més que “social, del conjunt dels que produeixen” i ho és “per natura”.
Més tard, publicà un altre llibre, Filosofia de la misèria, que guanyar major rellevància en ser contestat per Karl Marx amb una altra obra que l’alemany titulà Misèria de filosofia, en el qual intentava refutar les posicions defensades per Proudhon. Aquest, assenyalà Aisa, és un episodi més dels que mostren la distància no només entre aquests dos autors sinó, més enllà, entre allò que més tard serà l’anarquisme (tot i la pluralitat interna de corrents) i el marxisme (no menys plural i divers) o la seva versió dita de “socialisme científic”, per oposició al suposat utopisme dels primers socialistes i dels posteriors anarquistes. O, en paraules del professor Aisa: oposició entre “els que defensaven la llibertat i els autoritaris i centralistes”.
Editor del diari El representant del poble, Proudhon defensava el mutualisme i propostes con la creació de bancs del poble. I en el seu llibre El principi federatiu proposa una forma concreta de realització de la “federació”, basada en la unió voluntària de les persones a partir d’unitats que haurien de ser els municipis i/o petits estats o regions independents. Creia el pensador i militant francès que el segle XX seria el “segle de les federacions”, un món que esdevindria una gran federació agrícola i industrial.
Les idees de Proudhon van tenir molta difusió i influència a la península ibèrica, en la línia de l’èxit del pensament de Saint Simon o Cabet; i van influir molt sobre el gran Francesc Pi i Margall (traductor al castellà de les obres del francès), dirigent del Partit Republicà Federal, qui amb una elaboració pròpia va fer la proposta de federalisme i societat igualitària, o federalisme social, més concreta i influent en el nostre país, una proposta per destruir l’autoritat i substituir-la per una pacte lliure federatiu, fet de baix a dalt, de l’individu al municipi, del municipi a la nació i de la nació a l’estat que no va poder aplicar durant la seva breu etapa de president de la I República.
El pensament de Pi i Margall es considerat una de les bases fonamentals per a l’arrelament de l’anarquisme a Catalunya i l’Estat espanyol.
Deixa un comentari