La Medicina Tradicional Xinesa disposa de cinc fantàstiques eines per ajudar-nos a prevenir l’aparició de la malaltia, mantenint així el bon estat de salut, o per ajudar-nos a retrobar-la, en cas de que l’haguéssim perdut. Aquestes eines són, des de la més que coneguda acupuntura, passant per la moxibustió, la fitoteràpia, el massatge Tui Na i el Qigong. Potser de totes elles, la menys coneguda pel gran públic sigui aquesta última, el Qigong, i per això vaig a dedicar unes paraules per explicar de què es tracta.
Pràctica de Quigong al part de Vallparadís Foto: alquimiainterna
“Treball amb l’energia vital” és aproximadament com es tradueix Qigong, que seguint la manera correcta de pronunciar-ho sona com txikung. Tant és així, que el més habitual és que el trobem escrit tant d’aquesta última manera com Chikung. Es pot dir que el terme Qigong és contemporani a nosaltres, ja que es va difondre a mitjans del passat segle XX, amb la finalitat d’englobar totes aquelles tècniques mil·lenàries que estaven destinades a mantenir la salut i aconseguir la longevitat: Dao Yin (Conduir i guiar el flux de vitalitat), Yang Sheng (Nodrir el principi vital), Xing Qi (Promoure la respiració), entre moltes altres.
Al Qigong s’uneixen postures i moviments corporals, la focalització de la ment i una respiració controlada, amb la finalitat d’aconseguir que l’energia del nostre cos flueixi a través d’ell de manera abundant i sense bloquejos. La Medicina Tradicional Xinesa entén que en el moment en que aquesta energia no es distribueix tal i com hauria de ser pel nostre cos, ja sigui per la seva carència o pel seu estancament, esdevé malaltia. La no correcta gestió de les nostres emocions així com les inclemències del temps (el fred, la calor, la humitat, el vent o la calor de l’estiu), són la causa d’aquestes disfuncions energètiques i per tant, de la malaltia.
Amb els moviments que es realitzen a la pràctica del Qigong, es busca l’equilibri entre les famoses energies Yin i Yang, entre la relaxació i la tensió, l’interior i l’exterior, sempre d’una manera harmoniosa i elegant. Amb ells s’aconsegueix ajustar el sistema energètic dels òrgans interns i s’equilibren les emocions i les facultats mentals.
Els beneficis que comporta la pràctica habitual del Qigong són molt variats: afavoreix la relaxació, redueix l’ansietat i el nerviosisme, corregeix defectes posturals, enforteix músculs i tendons, augmenta la elasticitat, millora les funcions del sistema respiratori, regula la circulació limfàtica i sanguínia, equilibra la tensió arterial, millora les funcions del sistema digestiu així com l’atenció, la capacitat de concentració i de memòria,…
S’han estimat en més de cent els sistemes de Qigong diferents que existeixen a la Xina. Uns imiten el comportament i qualitats motrius de certs animals, altres coordinen els moviments corporals amb la fonació de síl·labes, amb la finalitat de fer un massatge als òrgans interns; altres estils es focalitzen més a l’enfortiment dels músculs i tendons, etc. Tots aquests sistemes es poden agrupar segons la seva corrent filosòfica, ja sigui taoista, budista o tibetana; per l’escola mèdica o marcial; en interns o externs; o en estàtics o dinàmics.
El Qigong també te el seu costat esportiu. Es realitzen campionats per tot el món en els quals els participants demostren una gran precisió a l’hora d’executar els exercicis. Els jutges a l’hora de puntuar, donen molta importància a la concentració, la respiració, la simultaneïtat de moviments, en cas de participar en grup, etc.
A part dels milers d’anys d’experiència que suma el poble xinès en el desenvolupament i pràctica del Qigong, existeixen molts estudis realitzats per universitats d’arreu del món, que avalen l’efectivitat del Qigong tant com eina preventiva com per ajudar-nos a recuperar la salut.
Ivan Trujillo Cuevas
Monitor de Taijiquan de Wudang i de Qigong
www.alquimiainterna.com
Deixa un comentari