A Sant Pere Nord, Terrassa, dècades esperant el parc i la residència de gent gran
“Els equipaments són de ciutat, no només pel barri”
L’AV ha promogut un acord amb entre els grups polítics a l’Ajuntament i el govern municipal per donar un nou impuls als dos projectes, aprovant la partida necessària al pressupost local 2017 pel parc de la República i empènyer els grups al Parlament i el govern de la Generalitat
Sant Pere Nord reclama les construccions, fa anys compromeses, del Parc de la República i de la residència per a gent gran
El compromís expressat per les organitzacions polítiques terrassenques, l’acord de Junta de Portaveus i del propi Ple municipal en favor de la Residència per a gent gran i la construcció definitiva del projecte Parc de la República, als terrenys situats al barri de Sant Pere Nord (a tocar del centre cívic Francesc Macià), sembla que podria desbloquejar dos projectes importants de ciutat que, tanmateix, porten ara un endarreriment de dècades. El pla general d’ordenació (PGO, equivalent a l’actual POUM, pla d’ordenació urbanística municipal) de 1983, recorden membres de l’associació veïnal, ja en parlava, tot i que amb una fórmula genèrica, de la necessitat de construcció de zona verda i equipaments en aquesta zona.
A la reunió de junta de l’AVV d’aquest barri res els ve de nou en aquesta alçada del campionat, saben que tracten amb dues administracions diferents i que en tots dos casos les situacions pressupostàries són complicades. Però això no justifica el retard en la realització d’obres importants per a la ciutat, i tenen molt clar que «cal una decisió i impuls polítics» que posin la construcció de tots dos equipaments a l’agenda de l’Ajuntament i la Generalitat, respectivament, de manera que s’aprovin les partides pressupostàries necessàries.
Reivindicant la construcció de la residència. 2012 Foto AV SPN
Parc de la República
Aquests mesos de setembre i octubre l’entitat veïnal s’ha reunit amb representants dels grups polítics amb representació a l’Ajuntament. «Estem demanant l’inici de la construcció el proper 2017, per tant el compromís de treballar per incloure en el pressupost que s’ha d’aprovar aquest final d’any una partida suficient».
El projecte, com és públic i conegut, té els plànols fets des del 2011. No són, però, del projecte total, només un projecte parcial, perquè llavors tot el terreny no era públic. De totes formes, «amb aquest es pot començar sense problemes; al temps que permet i exigeix concretar un calendari global de fases i dates».
El passat 15 de juliol, en una reunió de la junta veïnal amb l’alcalde Jordi Ballart, aquest volgué convèncer-los del compromís de tirar endavant el projecte del parc de la República. No es va concretar per on començar, però que s’havia de començar sí. En Ballart, per confirmar, va comprometre’s a defensar una partida a ser aprovada en el pressupost. L’AV està d´acord que l’inici sigui pel bloc o fase 3, a tocar del centre cívic, «perquè és més senzill i inclou la construcció d’unes sales polivalents i un centre infantil i juvenil».
Això, certament, ja sembla real. Però com que en aquests anys les han vist de tots colors, no s’ho acaben de creure, sobretot perquè el calendari que es proposa «és el Pla Tortuga, parlen d´un mínim de 6 o 7 anys per acabar, i la fase 3 només estaria acabada el 2019; mentre que nosaltres volem veure el parc fet i no que sigui només per als nostres néts i nétes», explica en Jaume Ávalos, president de la junta mostrant el plànol «amb una proposta dibuixada a mà sobre el projecte executiu».
La desconfiança s’agreujà amb les converses posteriors amb el regidor responsable de Territori, en Marc Armengol, «aquest s’ho mira encara amb una perspectiva de més anys que l’alcalde, i a sobre sense compromís, tot en funció de condicionants i imponderables», explica en Pepe Sánchez, membre de la junta.
Arribats en aquest punt, recopila en Jaume, «exigim un compromís institucional, per sobre de partits, sigui qui sigui qui governi en els propers anys, que vagi tot sol i no estigui sotmès a equilibris polítics». I això ha de tenir una concreció molt clara, afirma: «la primera part, el bloc o fase 3, s’ha de començar al 2017 i acabar com a molt tard el 2018, sense més dilacions».
De la conversa amb els grups polítics municipals n’han tret molt bona impressió, «hi són tots d’acord» amb la proposta de l’AV i «tots s’han compromès a votar a favor de la partida pressupostària que ho garanteixi».
Tot i això, l’ambient a la reunió de la junta no és encara de satisfacció. «Les sensacions que tenim, i no ho diem gratuïtament», comenta amb un punt d’indignació en Pepe, «és que el parc no se’l creuen, no se’l senten seu». A diferència d’altres projectes, «com va ser Vallparadís, per exemple, aquest ho veuen com una cosa de la gent del barri només; per això les coses van amb aquest ritme». No s’ha assumit la importància del projecte, emfasitzen, «que ho és de ciutat i no només pel barri».
Després de 15 anys de lluita continuada, des de l’any 2000, tot i que del parc ja es parlava al pla general d’ordenació del 1983, «encara ens diuen que hi ha obres més prioritàries a la ciutat; sempre hi ha quelcom més prioritari». En tot cas, a part «l’absurd que representa que s’hagi comprat un terreny com aquest i que encara no s’hagi fet res», consideren, «nosaltres anem fins al final amb el projecte, ens ho creiem, això no és paper mullat».
Plànols del parc de la República, no el deixen sortir del paper. Foto PV
La residència cada dia més necessària
La residència per a gent gran és l´altre gran projecte, «de ciutat» insisteixen a l’AV de Sant Pere Nord, «no només del barri». Segon gran projecte, lamentablement amb plànols i projecte executiu ja acabats però que encara no ha sortit del paper. La diferència és que aquest depèn de recursos de la Generalitat.
Amb la mobilització del barri es va aconseguir un compromís institucional, un conveni signat per la Generalitat i l’Ajuntament que data del 2006, per construir una residència pública a Terrassa, amb 120 places i un Centre de Dia de 30 places com a mínim.
Aquest, com ho defineix el propi conveni, també és un projecte de ciutat, fins i tot amb perspectiva de servei comarcal. De fet, una resposta al procés d’envelliment de la població que, per la seva dimensió, està plantejant la necessitat d’ampliar encara molt més els serveis d’atenció a la gent gran.
El projecte executiu està acabat des del 2009 i l’Ajuntament va cedir els terrenys també. Amb els plànols fets i fins i tot fantàstiques imatges virtuals, es va arribar a parlar de licitar el projecte per a la seva construcció, però era l’any 2010, i amb la crisi, diuen, tot va quedar parat.
Recreació virtual de la residència per a gent gran.
Tot no, l’AV no ha parat ni un moment. S’ha parlat amb diversos consellers i encara més directors i secretaris generals, explica el president de la junta veïnal, en Jaume Ávalos, «i sempre ens donen la raó, però sempre els mateix: els recursos, dificultats econòmiques…».
Així, doncs, la gent del barri ha decidit «fer un pas més endavant i no esperar». El tema ha estat plantejat a tots els grups municipals, demanant-los «anar tots a una, que es faci força per impulsar la construcció dintre dels mateixos grups polítics, amb o sense participació al govern de la Generalitat, des del Parlament de Catalunya i des de l’Ajuntament».
La ronda amb els partits, informen, va anar molt bé, «tothom està d’acord en pressionar la Generalitat per desencallar la qüestió». De fet, més concret, la junta de portaveus i el Ple municipal, amb suport d’ERC i CiU que són govern de la Generalitat, han aprovat aquest suport.
Això, creuen a l’AV, «ens col·loca en una nova fase de lluita, tornarem a demanar a la Generalitat la construcció, ara però amb el seguiment de tots els grups locals, i volem que això s’expressi al Parlament amb el mateix equilibri de forces».
Esperen, per tant, que ara sí pugui caminar aquest projecte. Però confiança només tenen en les pròpies forces, garanteix en Jaume, «i ens plantegem sortir al carrer si aquesta nova fase de diàleg no dóna resultats, amb totes les entitats socials, plataformes, casals… Fer com ara fa poc amb el problema de la neteja de les rieres, per “ajudar” als polítics a prioritzar aquest equipament».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari