Manifestació, el 5 d’abril de 2018, per la municipalització del servei de gestió de l’aigua de Terrassa. Foto: CEDIDA
Sonia Giménez Guzmán*
Estem d’aniversari! Ja fa 5 anys que existim com a òrgan participatiu a Terrassa i també en va fer 5 que tenim una empresa pública per a gestionar l’aigua, TAIGUA. Crec que és un bon moment per a agrair a totes les persones que ho han fet possible, des de la ciutadania organitzada en la Taula de l’Aigua, que va impulsar el procés, als serveis tècnics de l’Ajuntament que van encarregar-se de la complexa transició, un cop aprovat el model públic en aquell famós Ple del juliol del 2018.
La gestió pública, recordem, és condició necessària però no suficient. És per això que també fa 5 anys vam crear l’OAT, l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, un organisme autònom, que treballa per garantir la participació ciutadana, la transparència i la justícia social i ecosistèmica, sense oblidar la sostenibilitat financera de l’empresa, sense la qual res seria possible.
Per a celebrar el nostre 5è aniversari, el dia 20 a la Masia Freixa hem comptat amb l’assistència de diversos ponents de primer ordre. Ens ha acollit a la Masia Freixa la regidora de l’Aigua, la Patrícia Reche, i ens ha explicat que s’està treballant activament per tal que l’OAT aviat pugui tenir una seu, un espai propi on desenvolupar les seves funcions amb la dignitat que mereix.
El gerent d’AEOPAS (Asociación Española de Operadores Públicos de Abastecimiento y Saneamiento) Luis Babiano ha presentat a la nostra ciutat el “Manual para el diseño e implementación de Observatorios Ciudadanos del Agua”. Hem tingut, via streaming, al relator de les NNUU en temes d’aigua, Pedro Arrojo, que ja va estar amb nosaltres quan aconseguir l’aigua pública a Terrassa encara era un somni. Sempre és un plaer escoltar-lo parlar del Dret Humà a l’aigua, de les funcions prioritàries de l’aigua i d’experiències viscudes arreu del món. Hem comptat, també, amb la presència de Lluís Basteiro, coordinador de l’AMAP (Associació de Municipis per l’Aigua Pública) de la qual Terrassa va ser impulsora.
Disposar d’un model públic amb un Observatori ens està permetent caminar envers la coproducció de política pública, valorant el nostre lema “S’escriu aigua, es llegeix democràcia”, que vam importar de la gent de l’aigua de Nàpols. Tenim el marc que entén l’aigua com a bé comú, a gestionar amb visió de justícia social i ecosistèmica, tenint en compte la ciutadania i el coneixement situat, aprofitant les sinergies que sorgeixen quan es treballa en conjunt.
La transició des d’un servei concessionat, que pensava en termes de benefici, minimitzant les inversions i que ha dificultat al màxim la municipalització amb diverses denúncies i procediments via judicial ens han conduït a un moment en què no es podia demorar més en el temps una adequació tarifària. Hem de ser conscients que el cicle integral de l’aigua -captació, potabilització, distribució i depuració- té uns costos que hem d’assumir entre totes les persones a través de la tarifa.
Necessitem invertir en noves canalitzacions, progressivament, i digitalitzar el sistema de manera que minimitzem les pèrdues d’aigua i es pugui tenir coneixement dels consums de forma immediata i contínua, millorant l’eficiència. També cal dotar un fons social per atendre els sectors de població amb més dificultats per tirar endavant i poder viure dignament. Per tant, aconseguir un servei òptim necessita diners que surten de les tarifes.
La nova tarifa d’aigua que inicia aquest 2024 tindrà en compte el consum de litres per habitant i dia, i és progressiva. La idea és fomentar la consciència que cal estalviar aigua i fer-ne un ús responsable i alhora recaptar els fons necessaris per a atendre les necessitats del sistema, assolint la sostenibilitat de l’empresa.
Dit tot això, no puc deixar d’explicar que els nostres representants en el Consell d’Administració de TAIGUA, tot i defensar l’adequació de tarifes, es van abstenir en la votació per a aprovar-les. El motiu és que des de l’OAT feia temps es demanava participar en la confecció d’una manera més activa. Hauríem volgut un quart tram, entre altres aspectes. Estem fent camí cap a la coproducció de política pública, quelcom força innovador i que totes les parts hem d’acabar d’entendre.
Des de l’OAT tenim voluntat de sumar i hem participat, juntament amb Medi Ambient i TAIGUA, de les xerrades pels districtes per informar d’aquestes noves tarifes i hem implementat un simulador amb el qual tothom pugui saber què pagarà. La calculadora demana el número d’empadronats a l’habitatge i els metres cúbics que va consumir el darrer trimestre. Important que hom comprovi que Taigua té la dada correcta de les persones que hi ha empadronades al domicili. Pot ocórrer que hi hagi algun error en aquest període de transició en el que hi ha trasllat de la seu de l’empresa i s’està fent un canvi de programes informàtics o que les persones no estiguin empadronades on viuen.
A l’OAT tenim diversos grups treballant amb rigor i ens agradaria transmetre la idea de corresponsabilitat. Per tenir més informació sobre el que es fa en els grups, es pot entrar al web www.oat.cat o contactar amb nosaltres a info@oat.cat.
Dit això, convido la ciutadania a participar per tal de millorar com es fan les coses. Ningú ha dit que la tasca sigui fàcil i menys en temps de sequera i dins un sistema econòmic que no qüestiona la capacitat de creixement que condueix a l’escassetat. Potser no podrem fer que plogui, però sí que podem establir una gestió de la demanda que prioritzi les necessitats a cobrir posant la vida al centre i regulant quines activitats econòmiques caldria reduir.
*Sonia Giménez Guzmán, Presidenta de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT)
Deixa un comentari